Rivals d'amor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 17:
Quan Sòcrates va reunir per primera vegada els amants del seu rival, va posar poques esperances en la conversa amb l'entusiasta d'atletisme, que professaven l'experiència "en els fets (''erga'') i no en les paraules (''logoi'') (132d). Però al final guanya l'aplaudiment de la multitud per haver callat el "més savi" home jove, de manera que és el rival esportiu qui està d'acord amb les conclusions de Sòcrates (139).
 
La història completa de la discussió es compta en la narració en primera persona per Sòcrates, sense cap interrupció o indicació de a quin públic s'adreça. En poc més de set paginacions d'Stephanus, ''Els amants rivals'' és un dels més curts diàlegs en el cànon Thrasyllan de les obres de Plató (al voltant de la mateixa longitud que ''[[Hiparc (diàleg)|Hiparc]]'', amb només ''[[Clitofont]]'', és més curt).
 
== La crítica ==
Línia 25:
Hi ha acord general en què el diàleg va ser escrit en la segona meitat del segle IV abans de Crist i expressa els punts de vista filosòfic, sinó de Plató, com a mínim d'un escriptor acadèmic d'aquest període.
 
El veredicte de [[Johann Gottfried Stallbaum | Stallbaum]] és típic d'un consens dels experts des de fa molt temps: el llenguatge i l'estil són irreprotxable i digna de Plató o [[Xenofont]], però el material no s'ha desenvolupat d'una manera digna de ment filosòfica de Plató. <ref>Stallbaum, p. 265. For recent objections in this vein, see Annas, p. 112 n. 4, with references.</ref> L'anpalis estilometric de Gerard Ledger de les obres de Plató no va trobar la similitud estadística prevista entre el grec dels ''amants rivals'', amb les obres reconegudes de Plató, en lloc que mostra un major partit estadístic entre aquest diàleg (igual que ''[[Hípies Menormenor]]'') i les obres de Xenofont. <ref>Gerard R. Ledger, ''Re-counting Plato: A Computer Analysis of Plato's Style'', as reported by Charles M. Young, "Plato and Computer Dating," ''Oxford Studies in Ancient Philosophy'' 12 (1994), pp. 227-50, repr. Nicholas D. Smith (ed.), ''Plato: Critical Assessments'' 1 (London: Routledge, 1998), pp. 35f.</ref> Si el diàleg és posterior a l'època platònica, llavors potser s'argumenta en contra la insistència d'[[Aristòtil]] que els tipus d'autoritat exercida per un rei, un polític, i un mestre són múltiples i, essencialment, separats uns dels altres. <ref> Hutchinson, p. 618. </ref> (On the other hand, it is possible that Aristotle refers in his works to ''Rival Lovers''.<ref>Annas, p. 117 n. 23.</ref>)
 
=== Rehabilitació ===
 
En un article de 1985, [[Julia Annas]] va fer una defensa notable del possible valor del diàleg com una producció autènticament platònica. Annas no està d'acord que la càrrega de la prova sigui necessari en el defensor, de l'autenticitat de l'obra i el producte de la premissa que ''Els amants rivals'' "conté cap indici decisiu a favor o en contra de l'autenticitat" i que la majoria pot aconseguir qualsevol investigació és "fer plausible que ''Els amants'' és una obra primerenca de Plató". <ref>Annas, pp. 111-112.</ref> Els seus diversos arguments que aquest és el centre plausible de l'afirmació que, si ''Els amants rivals'' i ''[[Alcibíades I]]''són autèntics, ofereixen un fons que d'una altra manera que falta en el pensament de Plató contra la qual cosa cal entendre el seu tractament d'autoconeixement a ''[[Càrmides (diàleg) | Càrmides ]]''.