Diferència entre revisions de la pàgina «Sirdarià»

4 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
m (Syrdarja mogut a Sirdarià per redirecció)
[[Fitxer:Aral map.png|thumb|El riu SyrdarjaSirdarià]]
El '''SyrdarjaSirdarià''' (del [[rus]] Сырдария, ''SirdariyàSirdarià''; en [[kazakh]] Сырдария, ''SirdariyàSirdarià''; en [[tadjik]] Сирдарë, ''Sirdarió''; en [[uzbek]] ''Sirdaryo''; en [[persa]] سيردريا, ''Sirdarià'') és un riu de l'[[Àsia Central]] antigament anomenat en [[grec]] Ιαξάρτης, ''Iaxartes''.
 
Neix a les muntanyes [[Tian Shan]] (l'antic mont Imeon) al [[Kirguizistan]] i l'[[Uzbekistan]], on sorgeixen els rius Narín i Karadarià, i corre 2.212 km cap a l'oest i el nord-oest per l'Uzbekistan i el sud del [[Kazakhstan]] fins a desaiguar a la [[mar d'Aral]]. La seva conca és de 800.000 km², però actualment la zona regada no és de més de 200.000 km². El seu cabal és de 37 km³ l'any, la meitat que l'[[AmudarjaAmudarià]]. En el seu curs rega les comarques de [[Kokand]], [[Khujand]], [[Kizilordà]] i el [[Turquestan]]. Desaigua 1.180 m³ per segon.
 
== Història ==
[[Cir II el Gran|Cir II]] de [[Pèrsia]] va arribar a aquest riu i hi va fundar l'antiga ciutat persa de Ciròpolis. El [[329 aC]] [[Alexandre el Gran]] també va arribar al riu –que fou l'extrem nord dels països que va visitar– i hi va fundar la ciutat d'[[Alexandria Ultima|Alexandria Escate]] amb una guarnició permanent, propera a la moderna [[Khujand]]. El nom de Iaxartes li fou donat pels grecs i seguit pels romans, i probablement derivaria d'una mala interpretació fonètica del nom nadiu. El país al nord fou conegut com a [[Regió d'Escítia|Escítia]] i les terres entre el SyrdarjaSirdarià i l'[[AmudarjaAmudarià]] (antic Oxus) es van dir [[Transoxiana]].
 
Al començament de l'època cristiana localment se l'anomenava [[Kang]], nom que anomenava també els pobles turcs ([[kangar]]) que habitaven la regió i el seu estat, [[Kangu Tarban]]. {{polytonic|ὁ Ιαξάρτης}}, que derivava de l'antic persa ''Yakhsha Arta'' ('el Gran Nacrat') , fa referència al color de l'aigua del riu. A l'època medieval apareix també com a ''Sayhun'' (سيحون), el nom d'un dels «quatre rius del Paradís». El seu nom actual (''riu Groc'', de l'uzbek ''syrsir'' = groc i ''darjadarià'' = riu) és recent, a partir del [[segle XX]], i ens ha arribat a través del rus, la potència colonial de la regió.
 
Des del [[segle XVIII]] s'hi van construir canals, molts dels quals durant el període del [[khanat de Kokand]]. Sota la [[Unió Soviètica]] els canals i la irrigació van esdevenir massius per al cultiu del [[cotó]] i van provocar un greu dany ecològic ja que l'aigua no arribava a la mar d'Aral.
50.405

modificacions