Diferència entre revisions de la pàgina «Llibre litúrgic del ritu romà»

cap resum d'edició
[[Imatge:Bréviaire d'Auxerre 1736.jpg|150px|thumb|Breviari.]]
 
Se li denominen '''llibres litúrgics''' a aquells llibres que contenen les pregàries i cerimònies determinades per la l'[[Església catòlica]] per a l'administració dels Sagraments, celebració de la [[Missa]] i exercici de les altres funcions sagrades.
 
En un primer moment les comunitats cristianes no contaven amb llibres litúrgics. El període de la formació dels llibres litúrgics comença en els primers segles. Va tenir un impuls particular durant l'època carolíngia, quan [[Carlo Magne]] va manar fer un sacramentari que a poc a poc es va anar estenent per tot l'Imperi.
El llibre litúrgic de més importància en l'antiguitat era el ''Sacramentari'', doncs sota aquest nom s'entenia una espècie de [[Missal]] incomplet que reunia les pregàries o oracions comunes per a la confecció de l'[[Eucaristia]] i que van ser recopilades i fixades pels Summes sacerdots....
 
El sacramentari 'veronens' o 'lleonià' és una recol·lecció de textos litúrgics de diverses fonts (per exemple, hi ha uns trenta formularis per a la missa de sant PedroPere i sant Pablo). Atès que la majoria de les fórmules provenen de temps del Papa [[Lleó I el Magne]] ha pres aqueix nom. Està incomplet doncs no ofereix textos per a les celebracions de Quaresma, Pasqua i tampoc el cànon.
 
El sacramentari '''gelasià''' atribuït impròpiament al Papa [[Gelasi I]], es conserva en la [[Biblioteca Vaticana]]. Se sap que va ser elaborat en un monestir prop de [[París]] cap a l'any 750. Conté proposades de misses per a tot l'any i per a algunes altres celebracions com ordenacions *sacerdotals i *diaconals, penitència, baptisme, etc. La base és la litúrgia romana però influïda per oracions i pregàries galicanes.
 
El sacramentari '''gregorià''' arriba a nosaltres a través de les recopilacions que es van fer a fins del segle VIII. No obstant això, es tracta d'una col·lecció de sacramentaris que s'usaven ja en temps de [[Gregori Magne]]. Els seus textos són el model de les formes litúrgiques posteriors al [[Concili Vaticà II]] a causa de la seua sobrietat i senzillesa.
Usuari anònim