Diferència entre revisions de la pàgina «Llibre litúrgic del ritu romà»

És el llibre emprat en les celebracions litúrgiques per a proclamar textos de la Sagrada Escriptura.
 
En els primers temps del cristianisme, a l'inici de les celebracions, es llegien els llibres dels [[profeta]]s i del [[Pentateuc]] però no de manera sistemàtica ni segons un ordre donat per alguna autoritat. Segurament se seguia el mètode de les sinagogues on cada persona que passava a llegir continuava el text des d'on s'havien quedat la vegada anterior. Ja en l'Apologia de [[Justí el Màrtir|Justí]] i en les ''Constitutions apostòliques'' (del segle III) s'indica que després de la lectura d'algun text de el l'[[Antic Testament]] es procedia a llegir alguna epístola o els fets indicant expressament que l'evangeli era llegit solament per el [[Sacerdoci|sacerdot]] o el diàcon.
 
Els llibres usats en aquest període eren transcripcions completes dels textos sagrats amb indicacions al marge per al dia o el període que havien de ser usats. Per això, es van preparar també llestes o enumeracions dels textos per a trobar més fàcilment la lectura que corresponia cada dia. A aquestes llistes les hi va cridaranomenar “Capitularia Evangeliorum” o “Capitularia lectionum”.
 
Durant el segle IV i després de la formació encara incipient del calendari litúrgic, es comença a elaborar una sistematització dels textos d'acord amb els períodes i les festes. El text de la pelegrina Egèria (cap a l'any 384) conté una expressió de l'admiració perquè en les celebracions litúrgiques de Jerusalem es fan lectures adaptades al dia i a la zona.
Usuari anònim