Diferència entre revisions de la pàgina «Missal Romà»

2.499 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|350px|Missal romà (Pau VI) 3ª edició 2002. '''Missale Romanum''' és el llibre litúrgic segons e...».)
 
 
Se li diu missal romà, perquè és l'oficial de l'[[Església Romana]] i consta de tres parts: l'ordinari de missa, amb les oracions de cada dia, el santoral i les misses votives, i misses de difunts. Encara que escrit en [[llatí]], la llengua oficial de l'Església, ha estat aprovat per totes les Conferències Episcopals catòliques una versió en la llengua vernacla.
 
== Història ==
=== Orígens del Missal romà ===
Molt abans de l'Alta Edat Mitjana, diversos llibres es van utilitzar per a la celebració de la Missa: el sacramental amb el Cànon, les oracions i el leccionari. A poc a poc, els manuscrits van incorporar totes aquestes parts en un o més llibres en el seu conjunt. En eixos llibres es diu Missale ple, és a dir, l'acomiadament Plenari complet.
 
=== La codificació de San Pius V ===
[[Imatge:Missale romanum1962.JPG|thumb|300px|left|Cànon del Missal romà edició de 1962.]]
La codificació definitiva dels missals es van imposar a partir de [[1570]], per iniciativa de el [[Concili de Trent]]. Excepte menudes reformes al llarg dels segles es va utilitzar el mateix missal fins al [[Concili Vaticà II]], fins i tot durant aquest. Des d'aquest Concili i fins a 1969 es van introduir reformes greus que van impulsar l'adopció de la reforma sota [[Pau VI]]. Les reformes que va patir afectaren a l'ordinari de la missa: [[ofertori]], fracció i [[comunió]], i també a les lectures especialment a les dels [[Diumenge|diumenges]]s i festius. La reforma de Pau VI destaca per la recuperació d'algunes característiques de la missa de ritu romà dels primers segles que havien caigut en desús amb posterioritat. Així es va recuperar l'oració dels fidels (testificada des del segle III i suprimida en el V, de la qual només quedava en ús la del Divendres Sant); es va recuperar l'ordre de tres lectures en la missa; s'introdueixen diverses pregàries eucarístiques, entre les quals cal destacar la II, derivada de la qual apareix en la Traditio Apostòlica d'Hipòlit de Roma, i la III, basada en l'anàfora del ritu antioquè. A més de l'aparició de les llengües [[vernacla|vernacles]], sorgint edicions bilingües.
 
També es considerava al missal com un llibre de pietat, per a ús dels feligresos. Aquest era de menor grandària i contenia les misses de l'any o solament les dels Diumenge i festius.
 
Actualment, i en virtut del ''[[motu proprio]]'' [[Summorum Pontificum]], poden usar-se, tant el Missal promulgat per San [[Pius V]], i revisat pel beat [[Joan XXIII]] (que és característic de la [[missa]] amb el ritu extraordinari, o bé, el Missal Romà de [[Pau VI]], conegut menge "Novus Ordo Missae". Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles en les quals existeix una traducció aprovada per la Santa Seu.
 
== Enllaços externs ==
2.519

modificacions