Sílfide: diferència entre les revisions

6 bytes afegits ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Una '''sílfide''' és una criatura [[dona|femenina]] imaginària que habita a l'aire dels boscs i els camps. Pertany a la [[mitologia]] [[europa|europea]], especialment a la [[germànic]]a i l'[[escandinàvia|escandinava]]. Es va donar a conéixer al món sobretot amb el [[ballet]] ''[[La Sílfide]]'', de [[1832]], que donava una imatge idealitzada i [[romanticisme|romàntica]] d'aquest ésser, que com a geni de l'aire havia de ser molt eteri. Les criatures [[home|masculines]] equivalents són els '''silfs'''.
 
Els silfs i les sílfides, al [[Renaixement]], èren criatures màgiques que l'[[alquimista]] [[Paracels]] havia esmentat com a pertanyents a l'[[aire]], un del que ell anomenvaanomenava "els quatre elements" ([[terra]], [[foc]], aire i [[aigua]]). Al [[segle XVII]], a ''[[El Paradís perdut]]'' de [[John Milton]] apareixen unes sílfides tatan aèreesaèries que quan es posen entre unes tissores no poden evitar que aquestes tallin els cabells de Belinda. Al començament del [[segle XVIII]], el [[poeta]] [[Alexander Pope]] va oblidar els silfs i, al ''Rape of the Lock'', en una altra paròdia a l'alquímia, va descriure les sílfides com a éssers vaporosos que condensàven tota la mala llet femenina i va donar el nom d'Ariel a la sílfide en cap. Al [[segle XIX]], el ballet ''La Sílfide'' la presenta com a un ésser volador femení, eteri, gràcil i de gran bellesa, una mica bitxo però sobretot de blanc i representant l'amor impossible d'atrapar. En aquesta època, al [[romanticisme]], és un element sovint representat com a una fina columna de vapor o de fum blanc, gairebé imperceptible o fins i tot transparent, en forma d'una noia de gran bellesa, inspiradora i que provoca un enamorament passional, que encarna la llibertat i defuig que hom se li acosti. A la [[dansa clàssica]] no només reapareixerà a ''[[Les Sílfides]]'' ([[1909]]) sinó que la imatge aconseguida a ''La Sílfide'' es mantindrà, amb poques variacions, a un bon nombre d'espectacles i esdevindrà la típica de la ballarina clàssica que ens ha arribat als nostres dies.
 
Però les sílfides no han estat vistes sempre així. A la cultura popular [[medieval]] èren vistes com a gegants que muntaven els [[núvol]]s més grans i pesats i es desplaçàven amb ells batent unes pesades ales vermelles. Hom dèia que, de vegades, a l'horitzó, es podia veure el cel taronja o vermellós després d'una [[pluja]], i que en realitat eren aquestes enormes criatures vistes de lluny. També es pensava que si un bon nombre de sílfides es reunia i fèia batre les ales, podien provocar grans [[huracà|huracans]].
8.948

modificacions