Patronímic: diferència entre les revisions

En moltes àrees patronyms precedeixen l'ús de [[cognom|cognoms]]. Són comuns com els noms mitjans a Rússia, i en cognoms d'[[Islàndia]] són una excepció, amb el dretllei a favor de patronyms (o més últimament, matronyms).

Molts cognoms [[Llengües celtes|Celtes]], [[Anglès|Anglesos]], [[Península Ibèrica|Iberian]], [[Llengües escandinaves|Escandinaus]] i [[Llengües eslaves|Eslaus]] s'originen a partir de patronyms, p. ex. [[Wilson]] (fill de [[William)]], [[Powell]] (des d'"ap [[Hywel]]"), [[Fernández]] (fill de [[Fernando)]], [[Rodríguez]] (fill de [[Rodrigo)]], [[Carlsson]] (fill de [[Carl)]], [[Stefanovi]] (fill de [[Stefan)]] i [[O'connor]] (d'"Ó Conchobhair", nét/descendent de significat de [[Conchobhar)]]. Similarment, unes altres cultures que anteriorment utilitzavenfa servirven patronyms s'han canviat de llavors ençà a l'estil més estès de passar el pare ''finalment'' anomenar per als nens (i muller) com el seu propi.

En el costum nòrdic els patronyms i matronyms es formaven utilitzantfa servirnt el final -son (-søn posterior i -sen en [[Danès]] i [[Noruec|Noruec)]] per indicar "fill de", i -dóttir (-dóttir [[Islandès]], -dotter [[Suec]] i noruec, -datter danès i noruec) per a "filla de". Aquest nom s'utilitzavaes fa servirva generalment com a cognom encara que un tercer nom, un anomenat byname basat en exteriors o característica personal s'afegia sovint per diferenciar gent i es podria finalment convertir en una classe de [[cognom]]. Alguns [[Edat moderna|Primers]] exemples [[Moderns]] de l'última pràctica, on el patronímic es posava després del nom donat i era seguit pel cognom, són Norwegian [[Peder Claussøn Friis]], el fill de Nicolas Thorolfsen Friis (Claus sent Claussøn baix per a Nicolas) i Danish [[Thomas Hansen Kingo]], el fill d'Hans Thomsen Kingo. Finalment, la majoria dels països nòrdics reemplaçavenreemquadratven o complementaven aquest sistema amb el nivell "internacional" que prevalia de cognoms heretats. A Noruega, per exemple, el [[Storting|parlament]] aprovava un acte de cognom el 1923, citant la població de pujada i la necessitat d'evitar la confusió de cognoms nous en totes les generacions. El dretllei permet a una persona retenir un patronímic com a [[nom del mig|nom mitjà]] a més a més al cognom, com era comú en Primers temps Moderns; això no és una pràctica comuna, sinó que ocorre, sent un exemple modern AUDHILD GREGORIUSDOTTER ROTEVATN). [[A Islàndia]], tanmateix, els patronímics encara s'utilitzen com cognoms i això és de fet obligatori per dretllei, amb un grapat d'excepcions <ref name="namelaw">. {{cite web|url=http://www.althingi.is/lagas/135a/1996045.html|title=Lög um mannanöfn |author=Alþingi Íslands|accessdate=2008-04-02|language=Icelandic}} </ref>.

En [[Neerlandès]], els patronímics s'utilitzavenes fa servirven sovint a lloc de [[cognom|cognoms]] o noms tan mitjans. Els patronímics componien del nom del pare més un final ''-zoon'' per a fills, ''-dochter'' per a filles. Per exemple, [[Abel Tasman|Abel Jans'''zoon''' Tasman]] és "Fill Abel de gen. Tasman", i [[Kenau Simonsdochter Hasselaer]]: "Kenau, filla de Simon Hasselaer". En forma escrita, aquests finals s'abreujaven sovint com ''-sz.'' i ''-dr.'' respectivament p. ex. sz de Corneli'''Jeroen'''. "Fill Jeroen de Cornelis", o [[Dirck Jacobsz]]. Els finals ''-s'', ''-se'' i ''-sen'' eren també comunament utilitzatfa servirt per a fills i sovint per a filles també. A les províncies del nord ''-s'', com [[cas genitiu]], era gairebé universalment utilitzatfa servirt tant per a fills com per a filles. Els patronímics eren comuns a les [[Províncies Unides]] holandeses fins a la invasió [[França|Francesa]] el 1795 i subsegüent annexió el 1810. Com els Països Baixos eren ara una província de França, un registre de naixements, morts i matrimonis s'establia el 1811, per la qual cosa [[emperador|emperor]] [[Napoleó Bonaparte|Napoleon]] forçava el neerlandès per percebre i adoptar un cognom clar <ref>. {{cite web|url=http://www.republikanisme.nl/naamgeving.html|title=Decreet van Naamsaanneming (Napoleon, 18 augustus 1811)|accessdate=2009-04-29|language=Dutch}} </ref>. Sovint, simplement feien els patronímics els cognoms nous, i els cognoms basats en el patronímic holandesos moderns com Jansen, Pietersen i Willemsen abunden. Altres escollien la seva professió o hàbitat com cognoms: ''Bakker'' (forner), ''Slachter'' (carnisser), ''furgoneta Dijk'' (de [[Dic|dike)]] etc.

L'ús de "Mac" en una micabit de forma, era predominant en [[Gaèlic escocès|Gaèlic Escocès]], [[Gaèlic irlandès|Irlandès]] i [[Gaèlic manx|Manx]]. "Mc" és també un anglicisation freqüent tant a Escòcia com a Irlanda. A Irlanda, les formes "Mag" i "M ' " són trobats. El prefix "Mac" s'utilitzaes fa servir per formar un patronym, com " MacCoinnich " - o l'anglicitzat ' Mackenzie ' - fill de Coinneach/Kenneth. Menys ben sabut és l'equivalent femella de ''Mac'', ''Nic'', es condensava de ''nighean mhic'' (en gaèlic escocès) o ''iníon mhic'' (en irlandès). Per exemple, el cognom gal·lès escocès, ''Nic Dhòmhnaill'' significat 'filla d'un fill de Dòmhnall' (en anglès, Donald), com en ''Mairi Nic Dhòmhnaill'', o Mary MacDonald. A [[Irlanda]], l'ús de ''Ó'' (i el seu equivalent femení ''Ní'', de ''iníon uí'' ), anglicitzava "O ' " i significat 'nét' predominat sobre "Citació de Mac"{{Citació necessària|data = April 2007}}. A final del Nord del [[Mar d'Irlanda|Mar Irlandès]], a [[Ulster]], l'[[Illa de Man|Isle Of Man]] i [[Gal·locamí]] (en efecte tan lluny cap al nord com [[Argyll)]], "Mac" es truncava freqüentment en el discurs, conduint a tals anglicisations com "Qualtrough" (Fill de Walter) & "Quayle" (fill de Paul, cfr. MacPhail) - normalment començant amb "C", "K" o "Q". A Irlanda, aquest truncament ocasionava cognoms com "Guinness" (fill d'Aonghus, cfr. MacAonghusa) que començaven normalment en "C" o "G" per a patronímics prefixats amb Mac, i en "H" (p. ex. "Hurley" (descendent de Jarlath, cfr. Ua hIarfhlatha/O'Hurley) per a cognoms prefixats amb "O". Col·loquial escocès gaèlic també té altre patronímics d'un una micabit diferent forma per a individus, encara en ús (per a més informació complaure veure: [[Sistema Que Anomena Personal Gal]]·LÈS ESCOCÈS). "Una variació de creuament interessant" en l'ús d'"O ' " per nét en irlandès i "Ap" per a fill en gal·lès, era que el pou d'Ho de nom de Waleian Occidental s'obtingui d'Ui'Well d'irlandès vell, que llavors convenia a O'Well... llavors Howell en els seus parents gal·lesos. Pel que fa a Ap Howell, allò significa, 'el fill de la Citació d'of...Well'{{Citació necessària|data = October 2008}}

A [[Gal·les|País de gal·les]], abans de l'[[Acte]] de 1536 DE SINDICAT totes les persones gal·leses utilitzavenfa servirven patronyms i matronym com l'únic camí de gent que anomenava. El gal·lès, com a llengua de p-Celtic, utilitzavafa servirva "mapa" ("Mab" gal·lès modern) per contrast al q-Celtic "Mac" escocès. Ap Rhydderch Watcyn era fill Rhydderch de Watcyn. Les filles s'indicaven a prop ''verch'' (de ''merch'', significant 'noia, filla'), com en ''Angharad Verch Owain'' o 'Angharad, filla d'Owain'. Això causava a noms com ''ap Hywel'' estant - després dels Actes de Sindicat - utilitzatfa servirt com cognoms Anglicitzats; en aquest cas el nom ''ap Hywel'' convertia els cognoms Howell/Powell. Hi ha molts tals cognoms Anglicitzats, com Bowen des d'ab Owen, Protheroe des d'ap Rhydderch, i Pulliam des d'ap William. Fins a la [[Revolució Industrial]] l'ús de patronyms era encara estès, especialment en el Sud Occidental, Mig Occidental i Nord de País de Gal·les. Hi havia un ressorgiment de patronyms durant el 20è segle, que continua avui. [[Myrddin Ap Dafydd]] és un poeta gal·lès contemporani.

El [[Francès]] arcaic, més específicament, [[Normand]], prefix ''fitz'', que és cognate amb el francès modern '''fils''', fill de significat, apareix en la datació de línies familiar aristocràtica d'Anglaterra de la [[Conquesta normanda d'Anglaterra|Conquesta Normanda]], i també entre l'[[Angloirlandès]]. Així hi ha noms com Fitzgerald i Fitzhugh. D'interès particular és el nom '''Fitzroy''', "el fill de significat "Rei", que era utilitzatfa servirt per nens Reials il·legítims que eren admesos com a tal pels seus pares.

A França modern els termes ''patronyme'' i ''nom patronymique'' haver estat utilitzatfa servirt per designar el cognom, significant que s'hereti del pare. Aquest ús és al contrari del significat internacional com descrit en la resta d'aquest article. Un dretllei promulgat el 2002 reemplaçavareemquadratva aquests termes amb ''nom de famille'', com a uns altres països, encara que la seva adopció estesa roman pendent.

La tradició de llinatge de patronímic encara s'utilitzaes fa servir en la tradició oral de molts [[Acadians|Acadis]], per exemple ''à Marc Pierre à Gérard'', mitjà Marc, fill de Perre, nét de Gérard.

De la mateixa manera el fill de mitjà de Soares de cognom de Soeiro (a Latin Suarius). Ve de Latin Suarici (fill de Suarius); el sufix [[cas genitiu|genitiu]] llatí ''-icius/a'' era utilitzatfa servirt indicar un patronímic. Després que convingués a Suariz, Suarez i finalment Soares.

[[Vuk Karad I]] informava que a Serbia no hi havia cap cognom "fins als nostres temps", i.e. fins al dinovè segle, i que els patronímics s'utilitzavenes fa servirven de la manera tradicional.

En [[Llengües Eslaves Orientals]], el final ''-ovich'' /''-yevich'' /''-yich'' és utilitzatfa servirt formar patronímics per a homes. Per exemple, en [[Rus]], un home nomenat Ivan amb un pare nomenat Nikolay es coneixeria com Ivan Nikolayevich o 'Ivan, fill de Nikolay' ''( Nikolayevich'' sent un patronímic). Per a dones, el final és ''-yevna'', ''-ovna'' o ''-ichna'' . Per a noms masculins que acaben en una vocal, com Ilya o Foma, els finals corresponents són ''-ich'' i ''-inichna'' .

A Rússia, el patronímic és un oficial en part del nom, utilitzatfa servirt a tots els documents oficials, i quan dirigint algú tant formalment com entre amics. Un rus formalment dirigirà rarament una persona nomenada Mikhail simplement com 'Mikhail', però més aviat com 'Mikhail' seguia pel seu patronímic (i.e. 'Mikhail Nikolayevich' o 'Mikhail Sergeyevich' etc.). Tanmateix, en ocasions informals per quan una persona és anomenada un [[diminutiu]] (com Misha per a Mikhail), el patronímic s'utilitzaes fa servir rarament. En el discurs [[col·loquial]], informal, és també possible contreure el final d'un patronímic: així Nikolayevich convé a Nikolaich, i Stepan Ivanovich convé a Stepan Ivanych o simplement Ivanych com el [[prenom|name donat]] es pot ometre conjuntament. En aquest cas la contracció, si és possible, és obligatòria: Ivan Sergeyevich Sidorov es pot anomenar 'Sergeich' o, més rarament, 'Sergeyevich', encara que tals contraccions s'eviten a vegades com tendeixen a portar una ombra de familiaritat d'estil de [[muzhik]]. Un exemple famós d'un patronímic femella contret és 'Març' Ivanna' ({{lang|ru|Марьванна}}), curtcircuita per a 'Ivanovna de Maria' ({{lang|ru|Мария Ивановна}}), un professor femella jove que és un caràcter que es repeteix en [[Jokes#vovochka|rus]] Acudits de [[Rus jokes#vovochka|vovochka]]. Per contrast a noms mascles, si una dona és anomenada pel seu nom de patronímic sense un nom donat, el patronímic mai no es contreu: 'Ivanovna' excepte 'espatllar' Ivanna'. Male i els noms de patronímic femelles es derivaven de noms que acabaven dins ''-slav'' (Vladislav, Yaroslav) tenir dues formes possibles: molt de temps, amb ''-vovich'' /''-vovna'' (Yaroslavovich, Yaroslavovna) i de manera curta, amb ''-vich'', ''-vna'' (Yaroslavich, Yaroslavna). Un ús curiós d'un patronímic rus ocorre en algunes novel·les de [[Tom Clancy]]; el caràcter JACK RYAN, el pare del qual era Emmet Ryan, s'encara com Ivan Emmetovich per un col·lega rus, Sergei Nikolaich (Nikolaievich) Golovko. Similarment, el nom del [[Àrab|#arabic|àrab]]|[[jinn|genie]] ÀRAB des del rus reserva ''Old Khottabych'' (''Starik Khottabych'') per [[Lazar Lagin]] era construït de 'el' nom del genie 'Hassan Abdul-rahman ibn Khattab'.

Alguns cognoms eslaus Sud (normalment [[Serbi]], [[Croat (llengua)|Croat]] o [[Bosnià|Bosni)]] semblen morfològicament idèntics als patronímics eslaus Orientals, però no canvien forma entre [[Gènere (gramàtica)|masculí]] i [[Gènere (gramàtica)|femení]]: [[Milla Jovovich]] i no 'Jovovna'. A més a més, aquests cognoms no es poden contreure utilitzantfa servirnt el dibuix descrit a dalt, i generalment transmet l'estrès sobre una síl·laba diferent. Els exemples inclouen [[Mikhail Andreyevich Miloradovich]] i [[Vladislav Khodasevich]].

En [[Romanès]], els finals -escu i -eanu eren utilitzatsfa servirts, com en ''Petrescu'', 'fill de Petre (Peter)'; molts cognoms romanesos moderns es formaven de tals patronímics.

La majoria dels cognoms [[Grec|Grecs]] són patronímics per origen, per bé que en diverses formes depenent d'ancestral localitat. Sufixos diminutius que denoten " ''fill de'' ", o més generalment " ''descendent de'' ", són produïts de la manera següent: començant amb el nom donat Δημήτριος;, ''Dmétrios'', per exemple, els cognoms de patronímic Dmtr''ópoulos'' [[Peloponès|(peloponnesus)]], Dmtr''ákos'' [[Prefectura de Lacònia|(laconia)]], Dmtr''éas'' ([[Prefectura de Messènia|Messenian]] [[Península de Mani|Mani)]], Dmtr''átos'' [[Cefalònia|(cephalonia)]], Dmtr''áks'' [[Creta|(crete)]], Dmtr''iáds'' /Dmtr''-íds'' ([[Regió del Pont|Pontus]], [[Anatòlia|Asia Minor]], també ''-íds'' ), Dmtr''élls'' [[Lesbos|(lesbos)]], Dmétr''oglou'' [[Anatòlia|(asia Minor)]], o simplement ''Dmtríou'' ([[Xipre]], el nom de fonts en el [[Cas genitiu|Genitiu)]] són formats. El mateix principi es pot aplicar a cognoms que es deriven de professions, per exemple des de παπάς;, ''papás'', sacerdot, un obté els cognoms ''Papadópoulos, Papadákos, Papadéas, Papadátos, Papadáks, Papadélls, Pappá'' etc., tot quin significa el fill d'un "sacerdot". El mateix principle(s) es pot aplicar en combinació, p. ex. ''Papanikoláou, Papanikolópoulos'', "el fill del Reverend Nicholas". El patronímic d'una filla és el mateix que el fill, però ''sempre'' declinat en el [[Cas genitiu|Genitiu]], p. ex. ''Dmtropoúlou, Papanikoláou'' etc. A més a més a aquests cognoms, ''present'' patronímics són utilitzatsfa servirts en documents oficials com "noms mitjans" que precedeixen el cognom, per exemple els nens d'un ''Giánnis Papadopoúlou'' són, say ''María Ioánnou Papadopoúlou'' i ''Andréas Ioánnou Papadópoulos'' (''Ioánnou''és la forma de [[cas genitiu|cas genitiva]] de'' Ioánnis'', que és la correspondència de [[Katharévousa|Katharevousa]] del nom del pare'' Giánnis'') . Tradicionalment, una dona casada adoptaria els noms del seu marit - tant el seu patronímic com el seu cognom - però avui això no és oficial i es queda els seus propis noms fins on l'estat s'ocupa. Si és widowed, la tradició exigeix que s'hauria de canviar altra vegada al seu propi patronímic, però quedar-se el cognom del difunt.

Molts cognoms d'armeni, armeni especialment Occidental, són els patronímics que eren primer utilitzatsfa servirts per avantpassats distants o fundadors de clan. Aquests són caracteritzats pel sufix "-ian" en armeni Occidental, sovint transcrit com "-yan" en Armeni Oriental. Aquests s'afegeixen al nom donat, i.e. Asdvadzadour'''ian''', Hagop'''ian''', Khachadour'''ian''', Mardiros'''ian''', Bedros'''ian''', Sarkiss'''ian''', etc. Patronyms perquè els individus eren comuns al 20è segle però han caigut de llavors ençà fora d'ús.

En [[Àzeri|Azeri]], els patronímics es formen completament ''[[:wikt:oul|olu]]'' (a vegades transcrit com ''ogly'' ) per a homes i ''[[:wikt:qz|qz]]'' (sovint transcrit com ''gizi'' o ''kizi'' ) per a dones. Abans de finals del 20è segle 19th primer, els patronímics s'utilitzavenes fa servirven com a part essencial del ple nom d'una persona, i.e. ''olu Sardar Ilyas'' ("Sardar, fill d'Ilyas") i ''qz Mina Nabi'' ("Mina, filla de Nabi"), des que els cognoms eren principalment inexistents abans de [[Sovietization]] (amb l'excepció de l'alt i algunes famílies de classe mitjana). Després que els cognoms s'adoptessin comunament a [[Azerbaidjan|Azerbaitjan]] durant els anys 1920, els patronímics encara romanien parts de plens noms, i.e. ''olu Sardar Ilyas Aliyev'' ("Sardar Aliyev, fill d'Ilyas"). Avui dia a Azerbaitjan, els patronímics a vegades reemplacen cognoms en l'ús no oficial. Normalment en tal cas, es lletregen com una paraula (i.e. ''Eldar Mammadolu'', ''Sabina Yusifqz'' ). Molts cognoms Azeri també s'obtenen de patronímics d'estil persa que acaben dins ''-zadeh'' (''Kazimzadeh'''' Mehdizadeh'', etc). Es troben entre els dos Caucasian i Iranian Azeris. Tanmateix a diferència de l'anterior, els Azeris a l'Iran no utilitzen generalment patronímics dins'' oglu''/'' qizi''. Els patronímics Azeri no han de ser confosos amb cognoms [[Turc|Turcs]] en'' -olu''i cognoms [[Grec|Grecs]] en -ογλού; ('' -oglou''), quin no té versions femelles específiques i no reflecteix noms de pares.

En georgià, els patronímics, quan utilitzatfa servirt, arriben amb l'addició de ''s'' a l'extrem del nom del pare, seguia a prop ''dze'' . Per exemple, el nom present de [[Iósif Stalin|Joseph Stalin]] era Ioseb Besarionis Dze Jugashvili. ''s'' en georgià és un possessiu, i ''dze'' fill de mitjà. Els cognoms de georgià es deriven principalment de patronímics. Dos elements comuns en cognoms de georgià ''dze'' i ''shvili'' mean fill de, i nen, respectivament.

En [[Àrab|àrab]], el paraula " [[Wiktionary:ibn|ibn]] " ''''')''') (o '''''': "galleda", "ben" i a vegades "ibni" i "ibnu" per mostrar el [[declinació gramatical|declension]] final del nom) és l'equivalent dels " -son " sufix de què es parla a dalt (El ben- de prefix s'utilitzaes fa servir similarment en hebreu). A més a més", [[Wiktionary:bint|bint]] " '''(()''') mitjà "filla de". Així, per exemple, "Ali ibn `Amr " mitjà "Ali fill de `Amr ". En Àrab Clàssic, la paraula (( ibn'' és escrit com ''bn'' entre dos noms, ja que el final de cas del nom de fonts llavors dóna una vocal. Consegüentment, ibn s'escriu sovint com "b.", com bint s'escriu sovint com "bt., " en fórmules de nom traduïdes des d'àrab a caràcters romans. Així Hisham ibn al-Kalbi s'escriu alternativament com b Hisham. al-Kalbi. Tanmateix, la pronunciació "galleda" és dialectal i no té res per fer o amb l'ortografia o amb pronunciació en Àrab Clàssic. La paraula "Abu" ("Aba" o "Abi" en declensions diferents) significa "pare de", així "Abu `Ali " és un altre nom per " `Amr ". En temps medievals, un [[fill il·legítim]] de llinatge desconegut es qualificaria a vegades "d'ibn Abihi", "fill del seu pare" (notablement [[Ziyad Ibn Abihi]].) En el [[Alcorà|Qur'an]], [[Jesús de Natzaret|Jesús]] ([[Isa]] en àrab) es qualifica coherentment " `Isa ibn Maryam " - un [[matronymic]] (al Qur'an, Jesús no té cap pare; vegi [[Vista Isl]]ÀMICA DE JESÚS). Un patronímic Àrab es pot estendre tan lluny altra vegada com els discs d'arbre genealògic permetran: així, per exemple, [[Ibn Khaldun]] dóna el seu propi ple nom com " `Abd ibn d'al-Hasan d'ibn de Muhammad d'ibn de Muhammad d'ibn de Muhammad d'ibn d'ar-Rahman Muhammad ibn Jabir ibn Muhammad ibn Ibrahim ibn `Abd ar-Rahman ibn Khaldun". Els patronímics són encara estàndards per parts del món àrab, notablement [[Aràbia Saudita]]; tanmateix, la majoria del món àrab ha canviat a un sistema de cognom. Com en anglès, els cognoms nous es basen a vegades en el que era anteriorment un patronímic. Una altra forma àmpliament utilitzadafa servirda al Món Àrab és l'ús tant del Patronímic com d'un cognom, sovint utilitzantfa servirnt ambdós el pare i els avis donats posen el nom del propi en la seqüència donat nom, i llavors el cognom.

A [[Iraq]] per exemple, els plens noms es formen combinant el nom donat d'un individu amb el nom donat del seu pare (a vegades el pare se salta i el nom donat de l'avi s'utilitzaes fa servir en canvi, a vegades tant el pare com avi s'utilitzen), junt amb la ciutat, poble, o nom de clan. Per exemple, Hayder Muhammed al-Tikriti és el fill de Muhammed nomenat Hayder, i és des de la ciutat de Tikrit.

A [[Arameu|Aramaic]], el bar de prefix- mitjà "fill" i és utilitzatfa servirt com a significat de prefix "fill de". A la Bíblia, Peter s'anomena jonah d'Excloure en [[Matthew 16:17]] i Nathanael s'anomena possiblement Bartholomew perquè és el fill de Tolmai. Els títols també poden ser figuratius, per exemple en Actes 4:36-37 un home nomenat Joseph s'anomena fill del significat Barnabas de consol.

[[Hebreu|Els]] [[Jueus]] han utilitzatfa servirt històricament noms de patronímic HEBRAICS. En el sistema de patronímic jueu el nom de fonts és seguit per qualsevol '''''ben-'' o ''bat-''''' ("fill de" i "filla de", respectivament), i llavors el nom del pare. '''( ''Bar-''''', "fill de" en [[Arameu|Aramaic]], també és vist). Els cognoms familiars permanents existeixen avui però només guanyava popularitat entre [[Sefardites|Jueus Sephardic]] a [[Península Ibèrica|Iberia]] i en qualsevol altre lloc tan d'hora com el 10è o 11è segle i no estenia àmpliament per als [[Asquenazites|Jueus D'ashkenazic]] d'[[Alemanya]] o [[Europa de l'Est|Europa De L'est]] fins a gaire més tard. Mentre que els jueus ara tenen cognoms permanents per a la quotidianitat, la forma de patronímic encara s'utilitzaes fa servir en la vida religiosa. S'utilitzafa servir en [[sinagoga]] i en documents en el [[Halacà|Dret jueu]] com el [[ketubah]] (contracte de matrimoni). Molts jueus Sephardic utilitzavenfa servirven l'àrab ''ibn'' en comptes de ''bat'' o ''ben'' quan era la norma. La família espanyola [[Ibn Ezra]] és un exemple.

Una forma popular per crear un cognom nou que utilitzafa servir patronímics jueus a vegades relacionats amb temes sionistes poètics, com ''ben Ami'' ("fill de la meva gent"), o ''ben Artzi'' ("fill del meu país"), i a vegades relacionat amb el paisatge israelià, com ''bar Ilan'' ("fill dels arbres"). Altres han creat noms hebraics basats en similitud [[Fonètica|fon]]È[[Primer Ministre d'Israel|Tica]] amb el seu cognom original: ''Golda Meyersohn'' convertia [[Golda Meir]]. Una altra persona famosa que utilitzavafa servirva un patronímic fals era el primer [[David Ben-Gurion|Israeli]]À [[lleó|primer]] MINISTRE, DAVID BEN-GURION, el cognom original del qual era Grün però adoptava el nom "Ben-Gurion" ("fill del cadell LLEÓ"), no "Ben-Avigdor" (el nom del seu pare).

Tanmateix, més aviat que utilitzantfa servirnt el ple nom del pare, només el primer carta el es prefixa al nom donat. Per exemple, si l'antropònim d'una persona és ''Saravanan'' i el seu pare ''Krishnan'', llavors el ple nom és ''K. Saravanan'' i és rarament expandit, ni tan sols en discs oficials. Algunes famílies segueixen la tradició de retenir el nom de l'hometown, el nom de l'avi, o els dos com inicials. El nom del novel·lista anglès indi cèlebre [[R. K. Narayan]] a naixement era Rasipuram Krishnaswami Ayyar Narayanaswami, que s'escurçava per ordre del seu amic escriptor Graham Greene. Rasipuram, el nom de fonts, és un [[toponímia|topònim]] i Krishnaswami Ayyar, el segon nom, és un patronym.