Església de Suècia: diferència entre les revisions

| [[(0)Protestantisme|Protestant]] DE main_classification =

| [[(3)Luteranisme|Lutheran]] d'[[(1)|Esgl]]É[[(2)|Sia]] de = MAINLINE/HIGH d'orientació

| polity = [[(4)|Episcopal]]

| fundador = [[(5)Gustau I de Suècia|Gustav]] jo DE SUÈCIA

| [[(6)|Arquebisbe]] de = de primats ANDERS WEJRYD

| separated_from = [[(7)Església Catòlica Romana|Esgl]]ÉSIA CATÒLICA ROMANA

| separacions = [[(8)|Lutheran Church Of Finland Evang]]ÈLIC

| [[(9)|Federaci]]Ó [[(10)Consell Mundial d'Esglésies|Mundial]] de = [[(11)|Lutheran]] d'associacions,<br [[(12)|/consell De]] >WORLD OF CHURCHES,<br />CONFERENCE D'ESGLÉSIES EUROPEES,<br /COMUNIÓ DE >PORVOO

| àrea = SUÈ[[(13)Suècia|Cia]]

El '''Església de Suècia''' ({{ lang-sv|Kyrkan Svenska}}, {{ lang-fi|Kirkko Ruotsin}}, {{ lang-se|Girku Ruoa}}) és l'[[(14)|Església cristiana]] més gran a [[(15)|Suècia]]. L'Església de Suècia manifesta la branca de [[(16)Luteranisme|Lutheran]] de [[(17)Cristianisme|Cristiandat]], i és un membre de la [[(18)|Comunió De Porvoo]]. Amb 6,751,952 batejava membres, <ref name=Lwf/>. és l'església Lutheran més gran al món, encara que combinat, hi ha més Lutherans a les esglésies de membre de l'[[(19)|Església Evangèlica A Alemanya]]. Fins a 2000 ocupava la posició d'[[(20)estat confessional|església estatal]]. A partir de 2008, un 72.9% de la població de Suècia pertanyia a l'església. Tanmateix, només un aproximadament 5% dels membres de l'església regularment assisteixen a serveis de diumenge. <Ref>. [http://www.svenskakyrkan.se/Svk/eng/liturgy.htm "Litúrgia i Veneració"], Església de Suècia </ref>.

* L'Església de Suècia és una comunitat Lutheran Evangèlica de fe manifestada en [[(21)parròquia eclesiàstica|parròquies]] i [[(22)diòcesi|diòcesis]]. L'Església de Suècia també té una organització nacional.

* L'Església de Suècia és una església nacional oberta, que, funcionant amb una organització [[(23)democràcia|democr]]ÀTICA i a través del ministeri de l'església, cobreix la nació sencera.

El [[(24)|Primat]] de l'Església de Suècia és l'[[(25)|Arquebisbe Of Uppsala]], actualment [[(26)|Anders Wejryd]].

[[(27)Gustau I de Suècia|Gustav]] de reis jo [[(32)Reforma Protestant|Vasa]] instigat l'Església de Suècia el 1536 durant el seu regnat com [[(28)|Rei De Suècia]]. Aquest acte separava l'església de l'[[(29)Església Catòlica Romana|Església Catòlica]] i abandonava [[(30)|dret canònic]]. El 1572, l'[[(31)|Ordenança D'església Suec]] es convertia en el primer ordre d'església suec que seguia la REFORMA.

L'Església unia la [[(33)Luteranisme|Fe de lutheran]] al [[(34)|Sínode D'uppsala]] en 1593 quan adoptava la [[(35)Confessió d'Augsbug|Confessió D'augsburg]] a què s'adhereixen la majoria dels Lutherans. A aquest sínode, es decidia que l'Església retindria els tres [[(36)|credos]] cristians originals: els [[(37)Credo dels Apòstols|Apòstols]], l'[[(38)|Athanasian]], i el [[(39)Credo de Nicea|Nicene]].

El 1686, el [[(40)Parlament suec|Parlament De Suècia]] adoptava el [[(41)|Llibre De Concordança]], encara que les parts només certes etiquetaven ''fidei Confessio'' eren considerats enquadernació, i els altres texts merament explicatiu. ''Confessio dei'' inclòs els tres susdits Credos, la Confessió d'Augsburg i dues decisions Uppsala Synod des de 1572 i 1593.

Durant els 19ns i 20ns segles, una varietat d'ensenyaments s'aprovaven oficialment, principalment dirigit cap a [[(42)ecumenisme|ecumenism]]:

* 1878 desenvolupament del [[(43)|Catecisme]]

* el credo Uppsala de 1909, preparant-se per la comunió d'Eucharist amb [[(44)|Church Of England]]..

* les constitucions de [[(45)Consell Mundial d'Esglésies|Consell Mundial D'esglésies]] (Wcc)

* les constitucions de [[(46)|Lutheran World Federation]] (Lwf)

* Església de la resposta oficial de Suècia al "[[(47)|document de]] LIMA"

* el tractat de 1995 de comunió amb [[(48)|Església Independent Filipina]], i

* la [[(49)|Comunió De Porvoo]] de 1996.

En la pràctica, tanmateix, els texts de credo Lutheran juguen un paper menor, i en canvi les parròquies depenen de tradició Lutheran en la coexistència amb influències des d'unes altres denominacions cristianes i moviments d'ecclesial diversos com [[(50)|Església Baixa]], [[(51)|Església Alta]], [[(52)Pietisme|Pietism]] ("Església Vella") i [[(53)|Laestadianism]], que localment podria durament ser establert, però que tenen poca influència a escala nacional.

Durant el 20è segle l'Església de Suècia s'orientava durament cap a [[(54)|Cristiandat liberal]] i [[(55)drets Humans|drets humans]]. Des de 1958, les dones S'[[(58)Matrimoni homosexual|han]] [[(56)|ordenat com sacerdots]], i des de 1994, els homes que s'oposen a col·laboració amb sacerdots dones no s'han admès [[(57)|ordination]]. Una proposta de realitzar CASAMENTS de MATEIX SEXE s'aprovava en 22 d'octubre, 2009 per una majoria de 176 de 249 membres de votació. <Ref>. http://www.thelocal.se/22810/20091022/ </ref>.

|Església de + de l'estadística de Suècia <ref name="Church de Suècia statistics">. {{ citi web|url=http://www.svenskakyrkan.se/default.aspx?id=100243&did=246080|title=Medlemmar 1972-2008, diagrama de tabell och|format=Xls, 22.5&nbsp;[[(59)Kibibyte|Kib]]|language=Swedish|publisher=Svenska kyrkan}} </ref>.

Mentre que algunes àrees sueques tenien minories cristianes al 9è segle, Suècia era, a causa de la seva localització geogràfica a [[(60)|Europa]] més northernmost, no [[(61)|Cristianitzat]] fins a al voltant de l'Anunci 1000, al voltant del mateix temps com els altres [[(62)|Països nòrdics]], quan es batejava el Rei Suec [[(63)|Olof]]. Tanmateix, el [[(64)|Norse paganism]] i uns altres sistemes religiosos precristians sobrevivien al territori del que és ara Suècia posterior que allò; per exemple el centre religiós important conegut com el [[(65)|Temple At Uppsala]] a [[(66)|Gamla Uppsala]] era evidentment encara en ús a finals de l'11è segle, mentre que hi havia poc esforç per presentar el [[(67)|Sami]] de [[(68)|Lapland]] a cristiandat fins a considerablement després d'allò.

L'església cristiana a Scandinavia era originalment governada per l'[[(69)|Arxidiòcesi de bremen]]. El 1104 un arquebisbe per a tot el Scandinavia s'instal·lava en [[(70)|Lund]]. A Uppsala se li feia l'[[(71)|Arxidi]]Ò[[(72)|Cesi]] de SUÈCIA el 1164, i roman tan avui. El diplomàtic papal WILLIAM OF MODENA assistia a una reunió d'església en [[(73)|Skänninge]] el març de 1248, on es reforçaven les corbates a l'Església Catòlica.

El Catholic [[(74)sant|saints]] nacional més estimat era el Rei de 12è segle [[(75)Eric el Sant|Eric The Saint]] i el 14è segle que el [[(76)|visionary]] [[(77)Santa Brígida de Suècia|Bridget]], però uns altres herois regionals també tenien un culte local següent, incloent-hi [[(78)|Saint Botvid]] i [[(79)|Saint Eskil]] en [[(80)|Södermanland]], Saint [[(81)|Helena Of Sk]]ÖVDE <ref>. [http://saints.sqpn.com/sainth13.htm Saint Helen de Skofde] Índex de Sants de Patró </ref>. i Saint [[(82)|Sigfrid]] en [[(83)|Småland]]. En els seus noms, es realitzaven [[(84)miracle|miracles]] i s'anomenaven esglésies.

En breu després que agafant poder el 1523, [[(85)Gustau I de Suècia|Gustav Vasa]] dirigís el [[(86)|Papa]] a Roma amb una petició de la confirmació de [[(87)|Johannes Magnus]] com [[(88)|Arquebisbe De Suècia]], al lloc de [[(89)|Gustav Trolle]] que havia estat formalment deposat i havia estat exilat per les [[(90)|Propietats De Riksdag Of]] THE.

Gustav prometia ser un fill obedient de l'Església, si el pope confirmaria les eleccions dels seus bisbes. Però el pope demanava a Trolle ser reinstated. El rei Gustav protestava promovent els reformistes suecs, els germans [[(91)|Olaus]] i [[(92)|Laurentius Petri]], i [[(93)|Laurentius Andreae]]. El rei donava suport a la impressió de texts de reforma, amb els germans Petri com els instructors essencials sobre els texts. El 1526 completament catòlic prem impressió eren suprimits, i un s'apropiava de dos terços dels tithes de l'Església per la paga del deute nacional. Mentre [[(94)Gustau I de Suècia|Gustav Vasa]] triomfa 3 se'n formulava, una bretxa final es feia amb les tradicions de la religió vella. <Ref name=Eb1911>. [[(95)|Encyclopædia Britannica]] Onzena Edició, article ''Suècia'' </ref>.

Uns altres canvis de la reforma incloïen l'abolició d'alguns rituals Catòlics. Tanmateix, els canvis no eren tan dràstics com a [[(96)|Alemanya]]; a moltes esglésies sueques tanmateix avui romanen els artefactes des de temps catòlics, com [[(97)|creus]], [[(98)|crucifixos]] i [[(99)icona|icones]]. I gaires dies sagrats, basats en [[(100)|saints days]], no es treien del calendari fins a finals del 18è segle a causa de resistència dura des de la població.

Després de la mort de Gustav Vasa, Suècia era governat per un rei amb tendències Catholicizing, [[(101)|John Iii]], i un altre obertament catòlic un, el fill de John [[(102)Segimon III Vasa|Sigismund]], que era també governant de [[(103)|Polònia]] catòlic però finalment deposat des del tron suec pel seu oncle. L'últim, qui accedia al tron com [[(104)|Charles Ix]] utilitzava l'església Lutheran com a instrument en el seu poder lluiten contra el seu nebot, però se sap que ha tingut leanings [[(105)Calvinisme|Calvinist]].

El New Testament es traduïa a suec el 1526 i la Bíblia sencera el 1541. Les traduccions revisades es publicaven el 1618 i el 1703. Les traduccions oficials noves s'adoptaven el 1917 i el 2000. Molts himnes eren escrits per reformistes d'església suecs i se'n traduïen uns quants per [[(106)Martí Luter|Martin Luther]]. Un semioficial hymnal aparegut durant els anys 1640. Hymnals oficials de l'Església de Suècia ({{ lang-sv|Svenska psalmboken de cau}}) eren adoptats en 1695, 1819, 1937 i 1986. L'últim és [[(107)Ecumenisme|ecumenical]] i combina himnes tradicionals amb cançons des d'unes altres denominacions cristianes, incloent-hi [[(108)Església Adventista del Setè Dia|Seventh-day Adventist]], [[(109)|Pacte De Missió]], catòlic, baptista, metodista, Pentecostalist, i el Salvation Army.

El 19è segle altra vegada a un trobava en [[(110)|Catedral D'uppsala]]. Es recama ''O, en una creu Gules una corona oberta del camp'' i així presenta un camp groc amb una creu vermella en la qual hi ha una corona vermella oberta. La corona s'anomena la corona de victòria de [[(111)|Crist]], basat en la tradició [[(112)edat mitjana|medieval]].

L'Església adoptava, a l'època que era encara una església estatal, una estructura administrativa en gran part imitada després de l'estat. Les eleccions directes es consideren a Església, Diòcesi, Comunitat ({{ lang-sv|Samfällighet}}) i Parròquia ({{ lang-sv|Församling}}) assemblees. El sistema electoral és el mateix com utilitzat en les eleccions parlamentàries o municipals. Els grups que participen en les eleccions s'anomenen [[(113)|grups que nominen]] ({{ lang-sv|nomineringsgrupper}}). En alguns casos els [[(114)partit polític|partits polítics]] a escala nacional participen en les eleccions, com els [[(115)Partit Socialdemòcrata de Suècia|Demòcrates Socials]], el [[Partit Moderat (116Suècia)|Modera]] i la [[Partit de Centre (117Suècia)|Festa Central]].

Després de la separació formal d'Església de Suècia de l'Estat de [[(118)|Suècia]], la tendència de creixement en les eleccions és cap a conformació de partits independents per a la candidatura, tampoc basada en una convicció política, per exemple [[(119)|Folkpartister]] jo [[(120)Partit Popular Liberal|Svenska Kyrkan]] fundat per membres de partit popular [[(121)|Liberals]], o una festa d'església pura com el PARTIPOLITISKT OBUNDNA dels independents polítics jo SVENSKA KYRKAN (Posk).

L'Església de Suècia es divideix en tretze [[(122)diòcesi|diòcesis]] ({{ lang-sv|stift}}). Una diòcesi es divideix en "contractes" ({{ lang-sv|kontrakt}}), que són llavors dividits a [[(123)parròquia eclesiàstica|parròquies]] ({{ lang-sv|församlingar}}). Un o unes quantes parròquies poden junts formar una parròquia més gran ({{ lang-sv|pastorat}}).

| [[(124)|Arxidi]]ÒCESI D'UPPSALA

| [[(125)|Uppsala]]

| [[(126)|Catedral D'uppsala]]

| [[(127)|Llista D'arquebisbes D'uppsala]]

| [[(128)|Anders Wejryd]] [[(129)|(arquebisbe De Uppsala)]]<br />[[(130)|Ragnar Persenius]] (bisbe)

| DIÒ[[(131)|Cesi De Link]]ÖPING

| [[(132)Linköping|Link]]ÖPING

| [[(133)|Catedral De]] LINKÖPING

| [[(134)|Llista De Bisbes De Link]]ÖPING

| [[(135)|Lind De]] MARTIN

| DIÒ[[(136)|Cesi De Skara]]

| [[(137)|Skara]]

| [[(138)|Catedral De]] SKARA

| [[(139)|Llista De Bisbes De Skara]]

| [[(140)|Erik Aurelius]]

| DIÒ[[(141)|Cesi De Str]]ÄNGNÄS

| [[(142)Strängnäs|Str]]ÄNGNÄS

| [[(143)|Catedral De]] STRÄNGNÄS

| [[(144)|Llista De Bisbes De Str]]ÄNGNÄS

| [[(145)|Erik Nordin]] D'HANS

| DIÒ[[(146)|Cesi De]] VÄSTERÅS

| VÄ[[(147)Västerås|Ster]]ÅS

| [[(148)|Catedral De]] VÄSTERÅS

| [[(149)|Llista De Bisbes De]] VÄSTERÅSEDSERT

| SÖ[[(150)|Derberg De]] THOMAS

| DIÒ[[(151)|Cesi De]] VÄXJÖ

| [[(153)|Catedral De]] VÄXJÖ

| [[(154)|Llista De Bisbes De]] VÄXJÖ

| [[(155)|Sven Thidevall]]

| DIÒ[[(156)|Cesi De Kalmar]]

| [[(157)|Kalmar]]

| [[(158)|Catedral De]] KALMAR

| [[(159)|Llista De Bisbes De Kalmar]]

| Existit com [[(160)|superintendentia]] 1603–;1678 i com la diòcesi 1678–;1915; fusionat amb la DIÒ[[(161)|Cesi Of]] VÄXJÖ

| DIÒ[[(162)|Cesi De Lund]]

| [[(163)|Lund]]

| [[(164)|Catedral De]] LUND

| [[(165)|Llista De Bisbes De Lund]]

| [[(166)|Jackel]]ÉN D'ANTJE

| DIÒ[[(167)|Cesi De Gothenburg]]

| [[(168)Göteborg|Gothenburg]]

| [[(169)|Catedral De]] GOTHENBURG

| [[(170)|Llista De Bisbes De Gothenburg]]

| [[(171)|Carl Axel Aurelius]]

| DIÒ[[(172)|Cesi De Mariestad]]

| [[(173)|Mariestad]]

| [[(174)|Catedral De]] MARIESTAD

| [[(175)|Llista De Comissaris De Mariestad]]

| DIÒ[[(176)|Cesi De Karlstad]]

| [[(177)|Karlstad]]

| [[(178)|Catedral De]] KARLSTAD

| [[(179)|Llista De Bisbes De Karlstad]]

| [[(180)|Esbj]]ÖRN HAGBERG

| DIÒ[[(181)|Cesi De]] HÄRNÖSAND

| HÄRNÖ[[(182)|Sand]]

| [[(183)|Catedral De]] HÄRNÖSAND

| [[(184)|Llista De Bisbes De]] HÄRNÖSAND

| [[(185)|Tuulikki Koivunen Bylund]]

| DIÒ[[(186)|Cesi De Lule]]Å

| [[(187)|Lule]]Å

| [[(188)|Catedral De]] LULEÅ

| [[(189)|Llista De Bisbes De Lule]]Å

| [[(190)|Stiglund D'hans]]

| DIÒ[[(191)|Cesi De Visby]]

| [[(192)|Visby]]

| [[(193)|Catedral De]] VISBY

| [[(194)|Llista De Bisbes De Visbey]]

| [[(195)|Lennart Koskinen]]

| DIÒ[[(196)|Cesi D'estocolm]]

| [[(197)|Estocolm]]

| [[(198)|Catedral D'estocolm]]

| [[(199)|Llista De Bisbes D'estocolm]]

| [[(200)|Eva Brunne]]

Les diòcesis d'Uppsala, Strängnäs, Västerås, Skara, Linköping, Växjö i l'ara Finnish [[(201)|Diocese of turku]], és l'original set diòcesis sueques, datació de l'edat mitjana. La resta haver vingut a existència després d'aquell temps i la reforma sueca al 16è segle.

* [[(202)|Esgl]]ÉSIA DE SUÈCIA A L'ESTRANGER

* [[(203)|Llista de catedrals]]

* [[(204)|Arquebisbe D'uppsala]]

* [[(205)|Esglésies Escandinaves A L'església De London#swedish|esglésies Sueques A Londres]]|ESGLÉSIES SUEQUES A LONDRES

* [[(206)|Església Nacional Danesa]] ({{ lang-da|Folkekirken}})

* [[(207)|Església De Noruega]] ({{|lang no Norske kirke de cau}})

* [[(208)|Església Nacional D'islàndia]] ({{ és lang|Þjóðkirkjan}})

* [[(209)|Església De Lutheran Evangèlica De Finlàndia]] ({{ lang-fi|Kirkko d'evankelis-luterilainen Suomen}}, {{ lang-sv|Kyrkan i D'Evangelisk-lutherska Finlàndia}})