Joan d'Àustria (comte de Meran): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: hu:Habsburg–Lotaringiai János főherceg |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Erzherzog Johann.jpg|
'''Joan d'Àustria
▲'''Joan d'Àustria, comte de Merano''' ([[Florència]] [[1782]] - [[Viena]] [[1859]]). Arxiduc d'[[Àustria]], príncep d'[[Hongria]], de [[Bohèmia]] i de [[Toscana]] amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Inicià la branca dels comtes de [[Meran]] de la Casa dels [[Habsburg]].
Nascut el dia [[20 de gener]] de l'any [[1782]] a la ciutat de [[Florència]], capital del [[Gran Ducat de Toscana]], era fill de l'emperador [[Leopold II, emperador romanogermànic]] i de la infanta [[Maria Lluïsa d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|Maria Lluïsa d'Espanya]]. Joan era nét per via paterna de l'emperador [[Francesc I, emperador romanogermànic]] i de l'arxiduquessa [[Maria Teresa I d'Àustria]]; i per via materna era nét del rei [[Carles III d'Espanya]] i de la princesa [[Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)|Maria Amàlia de Saxònia]].
El dia [[3 de setembre]] de l'any [[1823]] contragué matrimoni de forma morganàtica amb [[Anna Maria Plochl]], creada comtessa de [[Meran]] l'any [[1844]]. La parella tingué un únic fill que fou apartat de la línia successòria a la corona austríaca: SE el comte [[Francesc Lluís de Meran]], nat a [[Viena]] el [[1839]] i mort a [[Abbazia]] el [[1891]]. Es casà el [[1862]] a [[Ottenstein]] amb la comtessa [[Teresa von Lamberg]].
Joan concentrà els seus primers interessos en la carrera militar. Com a conseqüència de les primeres derrotes militars austríaques davant de [[Napoleó Bonaparte]], l'emperador [[Francesc I d'Àustria]], germà de Joan, es veié obligat a rellevar-lo de la seva missió militar al [[Tirol]]. Així, Joan passà a residir a [[Estíria]] on desenvolupà un gran interès per la natura, la tecnologia i l'agricultura, iniciant una àmplia col·lecció de minerals que augmentà gràcies al desenvolupament d'activitats d'alpinisme i cacera.
Linha 13 ⟶ 10:
En la història d'[[Estíria]], Joan es recordat com un gran modernitzador i una figura important que ajudà al desenvolupament d'una identitat pròpia per la població d'aquest territori. La seva proximitat a la població la mostra evidencies com la promoció de la cultura popular que portà a terme l'arxiduc. Apassionat de l'alpinisme, l'arxiduc intentà l'ascens al cim de Großvenediger. Per aquesta raó, un seguit de muntanyes reberen posteriorment el seu nom. L'arxiduc creà el Joanneum de [[Graz]] ([[1811]]), predecessor de la Universitat Tecnològica, així com l'Arxiu Estatal d'Estíria ([[1817]]).
L'arxiduc també inicià una important activitat econòmica. Fundà a [[Krems bei Voitsberg]] una indústria de tinys i comprà les mines de
L'Assamblea Nacional de Frankfurt de [[1848]], en el marc de la revolució de [[1848]], l'anomenà regent del Regne. Amb la caiguda de la revolució, l'arxiduc perdé el càrrec. Aquest fet i el seu matrimoni morganàtic feren que la cort de [[Viena]] observés amb disgust al díscol arxíduc. ▼
L'arxíduc morí a [[Graz]] el dia [[11 de maig]] de l'any [[1859]]. Fou enterrat a l'església de Schenna, pròxima a la localitat de [[Meran]]. ▼
▲L'
▲L'
{{ORDENA:Joan
[[Categoria:Arxiducs d'Àustria]]
[[Categoria:Florentins]]
[[da:Ærkehertug Johann af Østrig]]
| |||