|
El [[Primat]] de l'Església de Suècia és l'[[Arquebisbe Of Uppsala]], actualment [[Anders Wejryd]].
== Referències ==
==Theology==
== Teologia ==
King [[Gustav I of Sweden|Gustav I Vasa]] instigated the Church of Sweden in 1536 during his reign as [[Monarchy of Sweden|King of Sweden]]. This act separated the church from the [[Catholic Church]] and abandoned [[canon law]]. In 1572, the [[Swedish Church Ordinance 1571|Swedish Church Ordinance]] became the first Swedish church order following the [[Protestant Reformation|Reformation]].
[[Gustau I de Suècia|Gustav]] de reis jo [[Reforma Protestant|Vasa]] instigat l'Església de Suècia el 1536 durant el seu regnat com [[Rei De Suècia]]. Aquest acte separava l'església de l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]] i abandonava [[dret canònic]]. El 1572, l'[[Ordenança D'església Suec]] es convertia en el primer ordre d'església suec que seguia la REFORMA.
The Church joined the [[Lutheranism|Lutheran faith]] at the [[Uppsala Synod]] in 1593 when it adopted the [[Augsburg Confession]] to which most Lutherans adhere. At this synod, it was decided that the Church would retain the three original Christian [[creed]]s: the [[Apostles' Creed|Apostles']], the [[Athanasian Creed|Athanasian]], and the [[Nicene Creed|Nicene]].
L'Església unia la [[Luteranisme|Fe de lutheran]] al [[Sínode D'uppsala]] en 1593 quan adoptava la [[Confessió d'Augsbug|Confessió D'augsburg]] a què s'adhereixen la majoria dels Lutherans. A aquest sínode, es decidia que l'Església retindria els tres [[credos]] cristians originals: els [[Credo dels Apòstols|Apòstols]], l'[[Athanasian]], i el [[Credo de Nicea|Nicene]].
In 1686, the [[Parliament of Sweden]] adopted the [[Book of Concord]], although only certain parts labeled ''Confessio fidei'' were considered binding, and the other texts merely explanatory. ''Confessio dei'' included the three aforementioned Creeds, the Augsburg Confession and two Uppsala Synod decisions from 1572 and 1593.
El 1686, el [[Parlament suec|Parlament De Suècia]] adoptava el [[Llibre De Concordança]], encara que les parts només certes etiquetaven ''fidei Confessio'' eren considerats enquadernació, i els altres texts merament explicatiu. ''Confessio dei'' inclòs els tres susdits Credos, la Confessió d'Augsburg i dues decisions Uppsala Synod des de 1572 i 1593.
During the 19th and 20th centuries, a variety of teachings were officially approved, mostly directed towards [[ecumenism]]:
Durant els 19ns i 20ns segles, una varietat d'ensenyaments s'aprovaven oficialment, principalment dirigit cap a [[ecumenisme|ecumenism]]:
* 1878 development of the [[Luther's Large Catechism|Catechism]],
* 1878 desenvolupament del [[Catecisme]]
* the Uppsala creed of 1909, preparing for the Eucharist communion with [[Church of England]],
* el credo Uppsala de 1909, preparant-se per la comunió d'Eucharist amb [[Church Of England]]..
* the constitutions of [[World Council of Churches]] (WCC),
* les constitucions de [[Consell Mundial d'Esglésies|Consell Mundial D'esglésies]] (Wcc)
* the constitutions of [[Lutheran World Federation]] (LWF),
* les constitucions de [[Lutheran World Federation]] (Lwf)
* Church of Sweden's official answer to the [[Baptism, Eucharist and Ministry|"Lima document"]],
* Església de la resposta oficial de Suècia al "[[document de]] LIMA"
* a ''Council of the Bishops Letter in Important Theological Questions'',
* un ''Consell de la Carta de Bisbes en Preguntes Teològiques Importants''
* the treaty of 1995 of communion with [[Philippine Independent Church]], and
* el tractat de 1995 de comunió amb [[Església Independent Filipina]], i
* the [[Porvoo Communion]] of 1996.
* la [[Comunió De Porvoo]] de 1996.
In practice, however, the Lutheran creed texts play a minor role, and instead the parishes rely on Lutheran tradition in coexistence with influences from other Christian denominations and diverse ecclesial movements such as [[Low Church]], [[High Church]], [[Pietism]] ("Old Church") and [[Laestadianism]], who locally might be strongly established, but who have little nation-wide influence.
En la pràctica, tanmateix, els texts de credo Lutheran juguen un article menor, i en canvi les parròquies depenen de tradició Lutheran en la coexistència amb influències des d'unes altres denominacions cristianes i moviments d'ecclesial diversos com [[Església Baixa]], [[Església Alta]], [[Pietisme|Pietism]] ("Església Vella") i [[Laestadianism]], que localment podria durament ser establert, però que tenen poca influència a escala nacional.
During the 20th century the Church of Sweden oriented itself strongly towards [[liberal Christianity]] and [[human rights]]. Since 1958, women have been [[Ordination of women|ordained as priests]], and since 1994, men who oppose collaboration with women priests have not been allowed [[ordination]]. A proposal to perform [[Same-sex marriage|same-sex weddings]] was approved on October 22, 2009 by a majority of 176 of 249 voting members.<ref>http://www.thelocal.se/22810/20091022/</ref>
Durant el 20è segle l'Església de Suècia s'orientava durament cap a [[Cristiandat liberal]] i [[drets Humans|drets humans]]. Des de 1958, les dones S'[[Matrimoni homosexual|han]] [[ordenat com sacerdots]], i des de 1994, els homes que s'oposen a col·laboració amb sacerdots dones no s'han admès [[ordination]]. Una proposta de realitzar CASAMENTS de MATEIX SEXE s'aprovava en 22 d'octubre, 2009 per una majoria de 176 de 249 membres de votació. <Ref>. http://www.thelocal.se/22810/20091022/ </ref>.
==History==
== Història ==
{| class="wikitable" style="float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em;"
{| class="wikitable" style="float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em";
|+ Church of Sweden statistics<ref name="Church of Sweden statistics">{{cite web |url=http://www.svenskakyrkan.se/default.aspx?id=100243&did=246080 |title=Medlemmar 1972-2008, tabell och diagram |format=XLS, 22.5 [[Kibibyte|KiB]] |language=Swedish |publisher=Svenska kyrkan}}</ref>
|Església de + de l'estadística de Suècia <ref name="Church de Suècia statistics">. {{cite web |url=http://www.svenskakyrkan.se/default.aspx?id=100243&did=246080 |title=Medlemmar 1972-2008, tabell och diagram |format=XLS, 22.5 [[Kibibyte|KiB]] |language=Swedish |publisher=Svenska kyrkan}} </ref>.
|-
|-
! year
! any
! population
! població
! church members
! membres d'església
! percentage
! percentatge
|-
|-
| 1972 || 8,146,000 || 7,754,784 || 95.2 %
| 1972 || 8,146,000 || 7,754,784 || 95.2 %
|-
|-
| 1980 || 8,278,000 || 7,690,636 || 92.9 %
| 1980 || 8,278,000 || 7,690,636 || 92.9 %
|-
|-
| 1990 || 8,573,000 || 7,630,350 || 89.0 %
| 1990 || 8,573,000 || 7,630,350 || 89.0 %
|-
|-
| 2000 || 8,880,000 || 7,360,825|| 82.9 %
| 2000 || 8,880,000 || 7,360,825|| 82.9 %
|-
|-
| 2005 || 9,048,000 || 6,967,498 || 77.0 %
| 2005 || 9,048,000 || 6,967,498 || 77.0 %
|-
|-
| 2008 || 9,262,000 || 6,751,952 || 72.9 %
| 2008 || 9,262,000 || 6,751,952 || 72.9 %
|}
|}
===Middle Ages===
=== edat mitjana ===
{{see also|History of Sweden (800–1521)}}
{{Vegeu també|Història de Suècia (800-1521)}}
While some Swedish areas had Christian minorities in the 9th century, Sweden was, because of its geographical location in northernmost [[Europe]], not [[Christianization|Christianized]] until around AD 1000, around the same time as the other [[Nordic countries]], when the Swedish King [[Olof of Sweden|Olof]] was baptized. However, [[Norse paganism]] and other pre-Christian religious systems survived in the territory of what is now Sweden later than that; for instance the important religious center known as the [[Temple at Uppsala]] at [[Gamla Uppsala]] was evidently still in use in the late 11th century, while there was little effort to introduce the [[Sami people|Sami]] of [[Lapland, Sweden|Lapland]] to Christianity until considerably after that.
Mentre que algunes àrees sueques tenien minories cristianes al 9è segle, Suècia era, a causa de la seva localització geogràfica a [[Europa]] més northernmost, no [[Cristianitzat]] fins a al voltant de l'Anunci 1000, al voltant del mateix temps com els altres [[Països nòrdics]], quan es batejava el Rei Suec [[Olof]]. Tanmateix, el [[Norse paganism]] i uns altres sistemes religiosos precristians sobrevivien al territori del que és ara Suècia posterior que allò; per exemple el centre religiós important conegut com el [[Temple At Uppsala]] a [[Gamla Uppsala]] era evidentment encara en ús a finals de l'11è segle, mentre que hi havia poc esforç per presentar el [[Sami]] de [[Lapland]] a cristiandat fins a considerablement després d'allò.
The Christian church in Scandinavia was originally governed by the [[archdiocese of Bremen]]. In 1104 an archbishop for all Scandinavia was installed in [[Diocese of Lund|Lund]]. Uppsala was made [[Archbishop of Uppsala|Sweden's archdiocese]] in 1164, and remains so today. The papal diplomat [[William of Modena]] attended a church meeting in [[Skänninge]] in March 1248, where the ties to the Catholic Church were strengthened.
L'església cristiana a Scandinavia era originalment governada per l'[[Arxidiòcesi de bremen]]. El 1104 un arquebisbe per a tot el Scandinavia s'instal·lava en [[Lund]]. A Uppsala se li feia l'[[Arxidi]]Ò[[Cesi]] de SUÈCIA el 1164, i roman tan avui. El diplomàtic papal WILLIAM OF MODENA assistia a una reunió d'església en [[Skänninge]] el març de 1248, on es reforçaven les corbates a l'Església Catòlica.
The most cherished national Catholic [[saint]]s were the 12th-century King [[Eric IX of Sweden|Eric the Saint]] and the 14th-century [[visionary]] [[Bridget of Sweden|Bridget]], but other regional heroes also had a local cult following, including [[Saint Botvid]] and [[Saint Eskil]] in [[Södermanland]], Saint [[Helena of Skövde]]<ref>[http://saints.sqpn.com/sainth13.htm Saint Helen of Skofde] Patron Saints Index</ref> and Saint [[Sigfrid of Sweden|Sigfrid]] in [[Småland]]. In their names, [[miracle]]s were performed and churches were named.
El Catholic [[sant|saints]] nacional més estimat era el Rei de 12è segle [[Eric el Sant|Eric The Saint]] i el 14è segle que el [[visionary]] [[Santa Brígida de Suècia|Bridget]], però uns altres herois regionals també tenien un culte local següent, incloent-hi [[Saint Botvid]] i [[Saint Eskil]] en [[Södermanland]], Saint [[Helena Of Sk]]ÖVDE <ref>. [http://saints.sqpn.com/sainth13.htm Saint Helen de Skofde] Índex de Sants de Patró </ref>. i Saint [[Sigfrid]] en [[Småland]]. En els seus noms, es realitzaven [[miracle|miracles]] i s'anomenaven esglésies.
===Reformation===
=== Reformation ===
Shortly after seizing power in 1523, [[Gustav Vasa]] addressed the [[Pope]] in Rome with a request for the confirmation of [[Johannes Magnus]] as [[Archbishop of Sweden]], in the place of [[Gustav Trolle]] who had been formally deposed and exiled by the [[Riksdag of the Estates]].
En breu després que agafant potència el 1523, [[Gustau I de Suècia|Gustav Vasa]] dirigís el [[Papa]] a Roma amb una petició de la confirmació de [[Johannes Magnus]] com [[Arquebisbe De Suècia]], al lloc de [[Gustav Trolle]] que havia estat formalment deposat i havia estat exilat per les [[Propietats De Riksdag Of]] THE.
Gustav promised to be an obedient son of the Church, if the pope would confirm the elections of his bishops. But the pope requested Trolle to be re-instated. King Gustav protested by promoting the Swedish reformers, the brothers [[Olaus Petri|Olaus]] and [[Laurentius Petri]], and [[Laurentius Andreae]]. The king supported the printing of reformation texts, with the Petri brothers as the major instructors on the texts. In 1526 all Catholic printing-presses were suppressed, and two-thirds of the Church's tithes were appropriated for the payment of the national debt. As [[Gustav Vasa]] triumphs 3 was formulated, a final breach was made with the traditions of the old religion.<ref name=EB1911>[[Encyclopædia Britannica]] Eleventh Edition, article ''Sweden''</ref>
Gustav prometia ser un fill obedient de l'Església, si el pope confirmaria les eleccions dels seus bisbes. Però el pope demanava a Trolle ser reinstated. El rei Gustav protestava promovent els reformistes suecs, els germans [[Olaus]] i [[Laurentius Petri]], i [[Laurentius Andreae]]. El rei donava suport a la impressió de texts de reforma, amb els germans Petri com els instructors essencials sobre els texts. El 1526 completament catòlic prem impressió eren suprimits, i un s'apropiava de dos terços dels tithes de l'Església per la paga del deute nacional. Mentre [[Gustau I de Suècia|Gustav Vasa]] triomfa 3 se'n formulava, una bretxa final es feia amb les tradicions de la religió vella. <Ref name=Eb1911>. [[Encyclopædia Britannica]] Onzena Edició, article ''Suècia'' </ref>.
Other changes of the reformation included the abolition of some Catholic rituals. However, the changes were not as drastic as in [[Germany]]; in many Swedish churches there still today remain artifacts from Catholic times, such as [[Christian cross|crosses]], [[crucifix]]es and [[icon]]s. And many holy days, based on [[saints day]]s, were not removed from the calendar until the late 18th century due to strong resistance from the population.
Uns altres canvis de la reforma incloïen l'abolició d'alguns rituals Catòlics. Tanmateix, els canvis no eren tan dràstics com a [[Alemanya]]; a moltes esglésies sueques tanmateix avui romanen els artefactes des de temps catòlics, com [[creus]], [[crucifixos]] i [[icona|icones]]. I gaires dies sagrats, basats en [[saints days]], no es treien del calendari fins a finals del 18è segle a causa de resistència dura des de la població.
After the death of Gustav Vasa, Sweden was ruled by a king with Catholicizing tendencies, [[John III of Sweden|John III]], and another openly Catholic one, John's son [[Sigismund III Vasa|Sigismund]], who was also ruler of Catholic [[Poland]] but eventually deposed from the Swedish throne by his uncle. The latter, who acceded to the throne as [[Charles IX of Sweden|Charles IX]] used the Lutheran church as an instrument in his power struggle against his nephew, but is known to have had [[Calvinism|Calvinist]] leanings.
Després de la mort de Gustav Vasa, Suècia era governat per un rei amb tendències Catholicizing, [[John Iii]], i un altre obertament catòlic un, el fill de John [[Segimon III Vasa|Sigismund]], que era també governant de [[Polònia]] catòlic però finalment deposat des del tron suec pel seu oncle. L'últim, qui accedia al tron com [[Charles Ix]] fa servirva l'església Lutheran com a instrument en el seu potència lluiten contra el seu nebot, però se sap que ha tingut leanings [[Calvinisme|Calvinist]].
The New Testament was translated to Swedish in 1526 and the entire Bible in 1541. Revised translations were published in 1618 and 1703. New official translations were adopted in 1917 and 2000. Many hymns were written by Swedish church reformers and several by [[Martin Luther]] were translated. A semi-official hymnal appeared in the 1640s. Official hymnals of the Church of Sweden ({{lang-sv|Den svenska psalmboken}}) were adopted in 1695, 1819, 1937 and 1986. The latter one is [[Ecumenism|ecumenical]] and combines traditional hymns with songs from other Christian denominations, including [[Seventh-day Adventist Church|Seventh-day Adventist]], Baptist, Catholic, [[Mission Covenant Church of Sweden|Mission Covenant]], Methodist, Pentecostalist, and the Salvation Army.
El New Testament es traduïa a suec el 1526 i la Bíblia sencera el 1541. Les traduccions revisades es publicaven el 1618 i el 1703. Les traduccions oficials noves s'adoptaven el 1917 i el 2000. Molts himnes eren escrits per reformistes d'església suecs i se'n traduïen uns quants per [[Martí Luter|Martin Luther]]. Un semioficial hymnal aparegut durant els anys 1640. Hymnals oficials de l'Església de Suècia ({{lang-sv|Den svenska psalmboken}}) eren adoptats en 1695, 1819, 1937 i 1986. L'últim és [[Ecumenisme|ecumenical]] i combina himnes tradicionals amb cançons des d'unes altres denominacions cristianes, incloent-hi [[Església Adventista del Setè Dia|Seventh-day Adventist]], [[Pacte De Missió]], catòlic, baptista, metodista, Pentecostalist, i el Salvation Army.
===Lutheran Orthodoxy===
=== Ortodòxia de Lutheran ===
{{main|Lutheran Orthodoxy}}
{{Principal|Lutheran Orthodoxy}}
{{Expand section|date=June 2008}}
{{Expand section|date=June 2008}}
The 19th century back to one found in [[Uppsala Cathedral]]. It is blazoned ''Or, on a cross Gules an open crown of the field'' and thus features a yellow field with a red cross on which there is an open red crown. The crown is called the victory crown of [[Christ]], based on the [[medieval]] tradition.
El 19è segle altra vegada a un trobava en [[Catedral D'uppsala]]. Es recama ''O, en una creu Gules una corona oberta del camp'' i així presenta un camp groc amb una creu vermella en la qual hi ha una corona vermella oberta. La corona s'anomena la corona de victòria de [[Crist]], basat en la tradició [[edat mitjana|medieval]].
== Church politics ==
== política d'Església ==
{{see also|Elections to the Church Assembly, 2005}}
{{Vegeu també|Eleccions a l'Assemblea d'Església, 2005}}
The Church adopted, at the time that it was still a state church, an administrative structure largely modelled after the state. Direct elections are held to Church, Diocese, Community ({{lang-sv|Samfällighet}}) and Parish ({{lang-sv|Församling}}) assemblies. The electoral system is the same as used in the parliamentary or municipal elections. The groups that take part in the elections are called [[nominating groups]] ({{lang-sv|nomineringsgrupper}}). In some cases the nationwide [[political party|political parties]] take part in the elections, such as the [[Swedish Social Democratic Party|Social Democrats]], the [[Moderate Party|Moderates]] and the [[Centre Party (Sweden)|Centre Party]].
L'Església adoptava, a l'època que era encara una església estatal, una estructura administrativa en gran part imitada després de l'estat. Les eleccions directes es consideren a Església, Diòcesi, Comunitat ({{lang-sv|Samfällighet}}) i Parròquia ({{lang-sv|Församling}}) assemblees. El sistema electoral és el mateix com fa servirt en les eleccions parlamentàries o municipals. Els grups que participen en les eleccions s'anomenen [[grups que nominen]] ({{lang-sv|nomineringsgrupper}}). En alguns casos els [[partit polític|partits polítics]] a escala nacional participen en les eleccions, com els [[Partit Socialdemòcrata de Suècia|Demòcrates Socials]], el [[Partit Moderat (Suècia)|Modera]] i la [[Partit de Centre (Suècia)|Festa Central]].
After the formal separation of Church of Sweden from the State of [[Sweden]], the growing tendency in the elections is towards independent parties forming for candidature, either based on a political conviction, for example [[Folkpartister i Svenska kyrkan]] founded by [[Liberal People's Party (Sweden)|Liberal People's Party]] members, or a pure church party such as the political independents' [[Partipolitiskt obundna i Svenska kyrkan]] (POSK).
Després de la separació formal d'Església de Suècia de l'Estat de [[Suècia]], la tendència de creixement en les eleccions és cap a conformació de partits independents per a la candidatura, tampoc basada en una convicció política, per exemple [[Folkpartister]] jo [[Partit Popular Liberal|Svenska Kyrkan]] fundat per membres de partit popular [[Liberals]], o una festa d'església pura com el PARTIPOLITISKT OBUNDNA dels independents polítics jo SVENSKA KYRKAN (Posk).
== Administrative divisions ==
== divisions Administratives ==
The Church of Sweden is divided into thirteen [[diocese]]s ({{lang-sv|stift}}). A diocese is divided into "contracts" ({{lang-sv|kontrakt}}), which are then divided into [[parish]]es ({{lang-sv|församlingar}}). One or several parishes may together form a larger parish ({{lang-sv|pastorat}}).
L'Església de Suècia es divideix en tretze [[diòcesi|diòcesis]] ({{lang-sv|stift}}). Una diòcesi es divideix en "contractes" ({{lang-sv|kontrakt}}), que són llavors dividits a [[parròquia eclesiàstica|parròquies]] ({{lang-sv|församlingar}}). Un o unes quantes parròquies poden junts formar una parròquia més gran ({{lang-sv|pastorat}}).
=== Dioceses, with seats, cathedrals and bishops ===
=== Diòcesis, amb seients, catedrals i bisbes ===
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
|-
|-
! | Diocese
! | Diòcesi
! | Seat
! | Seient
! | Cathedral
! | Catedral
! | Bishops
! | Bisbes
! | Current bishop
! | Bisbe actual
|-
|-
| [[Archdiocese of Uppsala]]
| [[Arxidi]]ÒCESI D'UPPSALA
| [[Uppsala]]
| [[Uppsala]]
| [[Uppsala Cathedral]]
| [[Catedral D'uppsala]]
| [[List of Archbishops of Uppsala]]
| [[Llista D'arquebisbes D'uppsala]]
| [[Anders Wejryd]] ([[Archbishop of Uppsala]])<br />[[Ragnar Persenius]] (bishop)
| [[Anders Wejryd]] [[(arquebisbe De Uppsala)]]<br />[[Ragnar Persenius]] (bisbe)
|-
|-
| [[Diocese of Linköping]]
| DIÒ[[Cesi De Link]]ÖPING
| [[Linköping]]
| [[Linköping|Link]]ÖPING
| [[Linköping Cathedral]]
| [[Catedral De]] LINKÖPING
| [[List of bishops of Linköping]]
| [[Llista De Bisbes De Link]]ÖPING
| [[Martin Lind]]
| [[Lind De]] MARTIN
|-
|-
| [[Diocese of Skara]]
| DIÒ[[Cesi De Skara]]
| [[Skara]]
| [[Skara]]
| [[Skara Cathedral]]
| [[Catedral De]] SKARA
| [[List of bishops of Skara]]
| [[Llista De Bisbes De Skara]]
| [[Erik Aurelius]]
| [[Erik Aurelius]]
|-
|-
| [[Diocese of Strängnäs]]
| DIÒ[[Cesi De Str]]ÄNGNÄS
| [[Strängnäs]]
| [[Strängnäs|Str]]ÄNGNÄS
| [[Strängnäs Cathedral]]
| [[Catedral De]] STRÄNGNÄS
| [[List of bishops of Strängnäs]]
| [[Llista De Bisbes De Str]]ÄNGNÄS
| [[Hans-Erik Nordin]]
| [[Erik Nordin]] D'HANS
|-
|-
| [[Diocese of Västerås]]
| DIÒ[[Cesi De]] VÄSTERÅS
| [[Västerås]]
| VÄ[[Västerås|Ster]]ÅS
| [[Västerås Cathedral]]
| [[Catedral De]] VÄSTERÅS
| [[List of bishops of Västeråsedsert]]
| [[Llista De Bisbes De]] VÄSTERÅSEDSERT
| [[Thomas Söderberg]]
| SÖ[[Derberg De]] THOMAS
|-
|-
| [[Diocese of Växjö]]
| DIÒ[[Cesi De]] VÄXJÖ
| [[Växjö]]
| VÄXJÖ
| [[Växjö Cathedral]]
| [[Catedral De]] VÄXJÖ
| [[List of bishops of Växjö]]
| [[Llista De Bisbes De]] VÄXJÖ
| [[Sven Thidevall]]
| [[Sven Thidevall]]
|-
|-
| [[Diocese of Kalmar]]
| DIÒ[[Cesi De Kalmar]]
| [[Kalmar]]
| [[Kalmar]]
| [[Kalmar Cathedral]]
| [[Catedral De]] KALMAR
| [[List of bishops of Kalmar]]
| [[Llista De Bisbes De Kalmar]]
| Existed as [[Superintendent (ecclesiastical)|superintendentia]] 1603–1678 and as diocese 1678–1915; merged with the [[Diocese of Växjö]]
| Existit com [[superintendentia]] 1603–;1678 i com la diòcesi 1678–;1915; fusionat amb la DIÒ[[Cesi Of]] VÄXJÖ
|-
|-
| [[Diocese of Lund]]
| DIÒ[[Cesi De Lund]]
| [[Lund]]
| [[Lund]]
| [[Lund Cathedral]]
| [[Catedral De]] LUND
| [[List of bishops of Lund]]
| [[Llista De Bisbes De Lund]]
| [[Antje Jackelén]]
| [[Jackel]]ÉN D'ANTJE
|-
|-
| [[Diocese of Gothenburg]]
| DIÒ[[Cesi De Gothenburg]]
| [[Gothenburg]]
| [[Göteborg|Gothenburg]]
| [[Gothenburg Cathedral]]
| [[Catedral De]] GOTHENBURG
| [[List of bishops of Gothenburg]]
| [[Llista De Bisbes De Gothenburg]]
| [[Carl Axel Aurelius]]
| [[Carl Axel Aurelius]]
|-
|-
| [[Diocese of Mariestad]]
| DIÒ[[Cesi De Mariestad]]
| [[Mariestad]]
| [[Mariestad]]
| [[Mariestad Cathedral]]
| [[Catedral De]] MARIESTAD
| [[List of superintendents of Mariestad]]
| [[Llista De Comissaris De Mariestad]]
| Existed as ''superintendentia'' 1580–1646; replaced by Karlstad
| Existit com ''superintendentia'' 1580–;1646; canviat per Karlstad
|-
|-
| [[Diocese of Karlstad]]
| DIÒ[[Cesi De Karlstad]]
| [[Karlstad]]
| [[Karlstad]]
| [[Karlstad Cathedral]]
| [[Catedral De]] KARLSTAD
| [[List of bishops of Karlstad]]
| [[Llista De Bisbes De Karlstad]]
| [[Esbjörn Hagberg]]
| [[Esbj]]ÖRN HAGBERG
|-
|-
| [[Diocese of Härnösand]]
| DIÒ[[Cesi De]] HÄRNÖSAND
| [[Härnösand]]
| HÄRNÖ[[Sand]]
| [[Härnösand Cathedral]]
| [[Catedral De]] HÄRNÖSAND
| [[List of bishops of Härnösand]]
| [[Llista De Bisbes De]] HÄRNÖSAND
| [[Tuulikki Koivunen Bylund]]
| [[Tuulikki Koivunen Bylund]]
|-
|-
| [[Diocese of Luleå]]
| DIÒ[[Cesi De Lule]]Å
| [[Luleå]]
| [[Lule]]Å
| [[Luleå Cathedral]]
| [[Catedral De]] LULEÅ
| [[List of bishops of Luleå]]
| [[Llista De Bisbes De Lule]]Å
| [[Hans Stiglund]]
| [[Stiglund D'hans]]
|-
|-
| [[Diocese of Visby]]
| DIÒ[[Cesi De Visby]]
| [[Visby]]
| [[Visby]]
| [[Visby Cathedral]]
| [[Catedral De]] VISBY
| [[List of bishops of Visbey]]
| [[Llista De Bisbes De Visbey]]
| [[Lennart Koskinen]]
| [[Lennart Koskinen]]
|-
|-
| [[Diocese of Stockholm]]
| DIÒ[[Cesi D'estocolm]]
| [[Stockholm]]
| [[Estocolm]]
| [[Stockholm Cathedral]]
| [[Catedral D'estocolm]]
| [[List of bishops of Stockholm]]
| [[Llista De Bisbes D'estocolm]]
| [[Eva Brunne]]
| [[Eva Brunne]]
|-
|-
|}
|}
The dioceses of Uppsala, Strängnäs, Västerås, Skara, Linköping, Växjö and the now Finnish [[Archdiocese of Turku|diocese of Turku]], are the original seven Swedish dioceses, dating from the Middle Ages. The rest have come into existence after that time and the Swedish reformation in the 16th century.
Les diòcesis d'Uppsala, Strängnäs, Västerås, Skara, Linköping, Växjö i l'ara Finnish [[Diocese of turku]], és l'original set diòcesis sueques, datació de l'edat mitjana. La resta haver vingut a existència després d'aquell temps i la reforma sueca al 16è segle.
== See also ==
== Vegeu també ==
*[[:Category:Church of Sweden Parishes|Church of Sweden Parishes]]
* [[:Category:Church de Parròquies de Suècia|Església de Parròquies de Suècia]]
*[[Church of Sweden Abroad]]
* [[Esgl]]ÉSIA DE SUÈCIA A L'ESTRANGER
*[[List of cathedrals]]
* [[Llista de catedrals]]
*[[Archbishop of Uppsala]]
* [[Arquebisbe D'uppsala]]
*[[Scandinavian churches in London#Swedish Church|Swedish churches in London]]
* [[Esglésies Escandinaves A L'església De London#swedish|esglésies Sueques A Londres]]|ESGLÉSIES SUEQUES A LONDRES
==Other current and former state and national churches in the Nordic Evangelical-Lutheran tradition==
== Altre estat actual i anterior i esglésies nacionals en la tradició Evangelical-Lutheran nòrdica ==
* [[Danish National Church]] ({{lang-da|Folkekirken}})
* [[Església Nacional Danesa]] ({{lang-da|Folkekirken}})
* [[Church of Norway]] ({{lang-no|Den norske kirke}})
* [[Església De Noruega]] ({{lang-no|Den norske kirke}})
* [[National Church of Iceland]] ({{lang-is|Þjóðkirkjan}})
* [[Església Nacional D'islàndia]] ({{lang-is|Þjóðkirkjan}})
* [[Evangelical Lutheran Church of Finland]] ({{lang-fi|Suomen evankelis-luterilainen kirkko}}, {{lang-sv|Evangelisk-lutherska kyrkan i Finland}})
* [[Església De Lutheran Evangèlica De Finlàndia]] ({{lang-fi|Suomen evankelis-luterilainen kirkko}}, {{lang-sv|Evangelisk-lutherska kyrkan i Finland}})
==Footnotes==
== Notes a Peu de Pàgina ==
<references />
* {{Ref-llibre|autor = Berndt Gustafsson|títol = Svensk kyrkohistoria|edició = 6th.|lloc = Helsingborg|editorial = Plus Ultra|data= 1983|isbn = 91-970355-7-2|llengua= seuc}}
<References />.
== References ==
== Referències ==
*{{cite book|author=Berndt Gustafsson|title=Svensk kyrkohistoria|edition=6th ed.|location=Helsingborg|publisher=Plus Ultra|year=1983|isbn=91-970355-7-2|language=Swedish}}
* {{Ref-llibre|author = Berndt Gustafsson|títol = Svensk kyrkohistoria|edició = 6th.|lloc = Helsingborg|editorial = Plus Ultra|any = 1983|isbn = 91-970355-7-2|language = Swedish}}
== External links ==
== enllaços Externs ==
* {{en}} [http://www.svenskakyrkan.se/default.aspx?di=37014 ChurchEsglésia ofde SwedenSuècia] - Officiallloc web websiteOficial (English)
[[Categoria:Història de Suècia]]
* [Església de http://www.svenskakyrkan.se/default.aspx?di=37014 de Suècia] - lloc web Oficial (Anglès)
{{Christianity in Sweden}}
{{Christianity in Sweden}}
[[Category:Church of Sweden]]
[[Category:History of Sweden]]
[[cs:Švédská církev]]
[[da:Svenska kyrkan]]
[[de:Schwedische Kirche]]
[[en:Church of Sweden]]
[[es:Iglesia de Suecia]]
[[eo:Eklezio de Svedio]]
[[sv:Svenska kyrkan]]
[[zh:瑞典信義會]]
[[en:Church of Sweden]]
| 