Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
[[Fitxer:Louis de Silvestre-August II.jpg|thumb333px|dreta|El rei '''Frederic August I de Saxònia''']]
'''Frederic August I de Saxònia''' o '''August II de Polònia''' ([[Dresden]], [[12 de maig]] de [[1670]] - [[1733]]). fou Elector de [[Saxònia]] des de [[1694]] fins a [[1733]] i rei de [[1697]] fins a la seva mort en diverses interrupcions.
 
'''Frederic August I de Saxònia''' o '''August II de Polònia''' ([[Dresden]] [[1670]] - [[1733]]). Elector de [[Saxònia]] des de [[1694]] fins a [[1733]] i rei de [[1697]] fins a la seva mort en diverses interrupcions.
 
== Naixement i família ==
Nat a [[Dresden]] el dia [[12 de maig]] de [[1670]] essentEra fill de l'elector [[Joan Jordi III de Saxònia]] i de la princesa [[Anna Sofia de Dinamarca]]. Frederic August era nét per via paterna de l'elector [[Joan Jordi II de Saxònia]] i de la marcgravina [[Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth]]; mentre que per via materna ho era del rei [[Frederic III de Dinamarca]] i de la duquessa [[Sofia Amèlia de Brunsvic-Lüneburg]].
 
== Núpcies i descendents==
Nat a [[Dresden]] el dia [[12 de maig]] de [[1670]] essent fill de l'elector [[Joan Jordi III de Saxònia]] i de la princesa [[Anna Sofia de Dinamarca]]. Frederic August era nét per via paterna de l'elector [[Joan Jordi II de Saxònia]] i de la marcgravina [[Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth]]; mentre que per via materna ho era del rei [[Frederic III de Dinamarca]] i de la duquessa [[Sofia Amèlia de Brunsvic-Lüneburg]].
El dia [[20 de gener]] de [[1693]] es casà a [[Bayreuth]] amb la [[marcgravina]] [[Cristiana de Brandenburg-Bayreuth]], filla del marcgravi [[Cristià Ernest de Brandenburg-Bayreuth]] i de la duquessa [[Sofia Lluïsa de Württemberg]]. La parella tingué un únic fill:
* SM l'elector-rei [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], nat a [[Dresden]] el [[1696]] i mort a [[Dresden]] el [[1763]]. Es casà amb l'arxiduquessa [[Maria Josepa d'Àustria]].
 
*Entre els molts fills il·legítims destaca: SAR el príncep [[Maurici de Saxònia]], comte de Saxònia. Nat a [[Goslar]] el [[1696]] i mort a [[Chambord]] el [[1750]].
== Casament i descendència ==
 
El dia [[20 de gener]] de [[1693]] es casà a [[Bayreuth]] amb la marcgravina [[Cristiana de Brandenburg-Bayreuth]], filla del marcgravi [[Cristià Ernest de Brandenburg-Bayreuth]] i de la duquessa [[Sofia Lluïsa de Württemberg]]. La parella tingué un únic fill:
 
* SM l'elector-rei [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], nat a [[Dresden]] el [[1696]] i mort a [[Dresden]] el [[1763]]. Es casà amb l'arxiduquessa [[Maria Josepa d'Àustria]].
 
Entre els molts fills il·legítims destaca:
 
* SAR el príncep [[Maurici de Saxònia]], comte de Saxònia. Nat a [[Goslar]] el [[1696]] i mort a [[Chambord]] el [[1750]].
 
== L'aventura polonesa ==
[[Fitxer:RP 1701.JPG|thumb|esquerra|300px|Polònia durant el reiregnat d''''August II de Polònia'''. ]]
 
[[Fitxer:RP 1701.JPG|thumb|esquerra|300px|Polònia durant el rei August II de Polònia]]
 
Amb la mort inesperada del seu germà gran, l'elector [[Joan Jordi IV de Saxònia]] el [[1694]], accedí al tron de [[Saxònia]]. Per tal d'accedir al tron polonès, es convertí al catolicisme fet que fou qualificat d'espectacular pel fet que els ducs de [[Saxònia]] havien estat qualificats tradicionalment dels '''Campions de la Reforma'''. Malgrat que aquest fet significà a la llarga l'elecció de l'elector com a rei de [[Polònia]], [[Saxònia]] perdé el rol de líder entre els països germànics de tradició protestant, rol que adoptaria [[Prússia]] a partir de llavors.
 
Degut al fet que Frederic August garantir respectar la fe religiosa dels seus súbdits, aquest fet provocà fortes friccions entre el Papat i [[Saxònia]]. Aquest fet, sumat a les enormes despeses econòmiques que significava l'elecció polonesa, l'accés al tron de [[Polònia]] per Frederic August I fou anomenat l'Aventura Polonesa. Malgrat tot, Frederic August mantingué una política luterana tot i la seva conversió al catolicisme fet que és interpretat com un requisit per ser escollit rei de [[Polònia]].
 
Després de la mort del rei [[Joan III Sobieski]] a [[Polònia]], i gràcies a la conversió de Frederic August al catolicisme, l'elector de Saxònia fou escollit rei de [[Polònia]] el [[1697]] amb el suport diplomàtic de [[Rússia]] i [[Àustria]], i el suport financer del banquer jueu [[Berend Lehmann]].
 
Frederic August I de Saxònia fou el segon candidat que rebé més vots. El primer fou [[Francesc Lluís de Conti]], però aquest refusà acceptar el tron polonès. El candidat menys votat fou [[Jaume Lluís Sobieski]]. Per aquesta raó, Frederic August I fou molt discutit entre els polonesos.
 
Durant el regnat de Frederic August I de Saxònia continuà la guerra contra l'[[imperi Otomà]]. Després de la desfeta otomaotomana a la [[Batalla de Podhajce]] el [[1698]] es firmàsignà el [[Tractat de Karlowitz]] el [[1699]] pel qual s'annexà la regió de [[Podòlia]] i la de [[Kamienic Podolski]].
 
Extremadament ambiciós, actuà des d'un primer moment per tal de fer de [[Polònia]] una monarquia hereditària sota la [[dinastia Wettin]]. També pretengué posar ordre en els afers interns polonesos molt complicats des del segle XVI.
 
Finalment, junt amb el rei [[Frederic IV de Dinamarca]] i el tsar [[Pere I de Rússia]] portà a terme la [[La gran guerra del Nord]] contra el rei [[Carles XII de Suècia]] per tal d'annexionar-se part dels seus territoris, d'aquesta campanya, Frederic August obtingué el territori de [[Livònia]]. Ara bé, aviat els tropes poloneses foren derrotades per les sueques a [[Riga]] el dia [[17 de juny]] de [[1701]]. La superioritat sueca feren que Carles XII pretengués que el tron polonès l'ocupés algú de la seva confiança, per aquesta tasca s'escolli a l'aristòcrata [[Estanislau I de Polònia|Estanislau Leszczyński]]. Malgrat l'òbvia negativa de Frederic August, el [[1706]], Carles XII de Suècia ocupà [[Saxònia]] i obligà a Frederic August a signar el [[Tractat d'Altranstadt]] pel qual cedia Polònia al candidat suec.
 
== Segona aventura a Polònia ==
 
La debilitada [[República de les Dues Nacions]], nom que rebia la unió entre [[Polònia]] i [[Lituània]], sense la presència d'un monarca fort com August II caigué en mans de [[Rússia]] esdevenint un simple protectorat dels tsars. El [[1709]], August II retornà al tron polonès sota els auspicis de [[Rússia]] i aviat intentà de nou imposar-se sobre la noblesa polonesa i establir una monarquia absoluta. Ara bé, la mediació del tsar [[Pere I de Rússia]] entre la noblesa i la monarquia féu que es firmés el [[Silenci de Sejm]] el [[1717]] que significà l'augment d'influència de [[Rússia]] a [[Polònia]].
 
Des de [[1717]] la situació de la monarquia a [[Polònia]] fou més o menys estable. D'una banda August II havia abandonat les seves intencions de convertir [[Polònia]] amb una monarquia absoluta. I, de l'altra, August II tenia el suport puntual de [[Rússia]] o d'[[Àustria]] per tal de mantenir el tron.
 
Frederic August I morí l'any [[1733]]. Malgrat que havia fracassat en fer de [[Polònia]] un tron hereditari, el seu fill primogènit, [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], fou coronat monarca polonès. Ara bé, Frederic August II o August III hagué de fer front a la [[Guerra de successióSuccessió polonesaPolonesa]] i només pogué establir-se a [[Varsòvia]] gràcies a les tropes russes.
 
== Llegat ==
 
[[Fitxer:Zwingerluft.jpg|thumb|250px|dreta|El Zwinger de Dresden]]
August II fouera anomenat ''El“El Fort''Fort” per la seva fortalesa físiafísica però també pel fet d'haver-li estat imputat fins a 365 o 382 fills.{{CN}} Malgrat que el nombre és extremadament difícil de verificar, Frederic August ja en reconegué una important part d'aquests entre els quals destaca per la seva trajectòria militar posterior, el comte de Saxònia, [[Maurici de Saxònia]]. Maurici de Saxònia, com a general a les ordres de la monarquia francesa s'hagué d'enfrontar al seu germà, el rei [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], en el marc de la [[Guerra de successió polonesa]].
 
Frederic August I patí de [[diabetis]] i d'[[obesitat]] els darrers dies de la seva vida. A la seva mort, pesava 110 quilograms, el cos d'August II fou enterrat a [[Polònia]], però el cor fou enterrat a l'[[Església Catòlica de [[Dresden]].
August II fou anomenat ''El Fort'' per la seva fortalesa físia però també pel fet d'haver-li estat imputat fins a 365 o 382 fills. Malgrat que el nombre és extremadament difícil de verificar, Frederic August ja en reconegué una important part d'aquests entre els quals destaca per la seva trajectòria militar posterior, el comte de Saxònia, [[Maurici de Saxònia]]. Maurici de Saxònia, com a general a les ordres de la monarquia francesa s'hagué d'enfrontar al seu germà, el rei [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], en el marc de la [[Guerra de successió polonesa]].
 
Frederic August I patí de diabetis i d'obesitat els darrers dies de la seva vida. A la seva mort, pesava 110 quilograms, el cos d'August II fou enterrat a [[Polònia]], però el cor fou enterrat a l'Església Catòlica de [[Dresden]].
 
Frederic August fou un gran promotor d'art. D'una banda promocionar la porcelanaporcellana de [[Meissen]] que adquirí gran prestigi internacional. I, de l'altra, promocionar la construcció de diferents edificis barrocs a [[Dresden]], entre d'altres féu contruirconstruir el famósconegut [[Zwinger]], i l'establiment d'una luxosa cort a [[Dresden]] inspirada en [[Versalles]], que el monarca havia conegut en la seva joventut.
 
[[Categoria:Persones de Dresden]]
218.993

modificacions