Subàrtic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m im |
im |
||
Línia 4:
==Clima i sòls==
{{principal|Clima subàrtic}}
Les temperatures mensuals superen 10ºC durant almenys un mes, i com a màxim tres mesos, de l'any. Les precipitacions tendeixen a ser minses a causa del baix contingut d'humitat de l'aire fred. Les precipitacions solen ser més abundants als mesos més càlids, amb un màxim estival que va de moderat a [[Nord-amèrica]] fins a extrems a l'[[extrem orient rus]]. Excepte a les àrees més humides, les [[glaceres]] estan pràcticament absents a causa de la manca de precipitacions hivernals; a les àrees més humides, tanmateix, les glaceres tendeixen a ser molt abundants i la [[glaciació]] del [[Plistocè]] cobrí fins i tot les elevacions més baixes.
El [[sòl]]s del subàrtic solen ser molt [[àcid]]s, principalment a causa de la influència de la vegetació tant al [[taigà]] com en [[torbera|torberes]], que tendeix a acidificar el sòl, així com l'extrema facilitat amb què es produeix el filtratge de nutrients fins i tot a les regions més glaçades. Els ordres de sòl dominants són els [[espodosòl]]s i, més al nord, els [[gelisòl]]s.
Les regions subàrtiques se solen caracteritzar per tenir una vegetació de bosc de [[taigà]], tot i que als llocs on els hiverns són relativament suaus, com al [[nord de Noruega]], pot haver-hi boscos d'angiospermes - tot i que en alguns casos els sòls romanen massa saturats durant gairebé tot l'any per permetre que creixi qualsevol [[arbre]], i la vegetació dominant és un herbassar [[torba|torbós]] dominat per herbes i [[ciperàcies]]. Típicament, només hi ha unes quantes espècies de grans [[mamífers]] terrestres a les regions subàrtiques; els més importants són els [[ant]]s (''Alces alces''), els [[óssos]], els [[ren]]s ''Rangifer tarandus'' i els [[llop]]s (''Canis lupus''). L'[[agricultura]] està pràcticament limitada a la [[ramaderia]], tot i que es pot cultivar [[ordi]] en algunes àrees. El Canadà i Sibèria són molt rics en [[minerals]], notablement [[níquel]], [[molibdè]], [[cobalt]], [[plom]], [[zinc]] i [[urani]], mentre que els [[Grand Banks]] i el [[mar d'Okhotsk]] són dos dels [[calador]]s més rics del món i proporcionen sustent per molts pobles petits.▼
▲Les regions subàrtiques se solen caracteritzar per tenir una vegetació de bosc de [[taigà]], tot i que als llocs on els hiverns són relativament suaus, com al [[nord de Noruega]], pot haver-hi boscos d'angiospermes - tot i que en alguns casos els sòls romanen massa saturats durant gairebé tot l'any per permetre que creixi qualsevol [[arbre]], i la vegetació dominant és un herbassar [[torba|torbós]] dominat per herbes i [[ciperàcies]]. Típicament, només hi ha unes quantes espècies de grans [[mamífers]] terrestres a les regions subàrtiques; els més importants són els [[ant]]s (''Alces alces''), els [[óssos]], els [[ren]]s ''Rangifer tarandus'' i els [[llop]]s (''Canis lupus''). L'[[agricultura]] està pràcticament limitada a la [[ramaderia]], tot i que es pot cultivar [[ordi]] en algunes àrees. El Canadà i Sibèria són molt rics en [[minerals]], notablement [[níquel]], [[molibdè]], [[cobalt]], [[plom]], [[zinc]] i [[urani]], mentre que els [[Grand Banks]] i el [[mar d'Okhotsk]] són dos dels [[calador]]s més rics del món i proporcionen sustent per molts pobles petits.
Excepte a les àrees adjacents als [[corrents oceànics]] càlids, gairebé sempre hi ha un [[permagel]] continu que és degut als hiverns molt freds. Això significa que a la majoria de regions subàrtiques resulta molt difícil i car construir-hi; les ciutats són poques ([[Múrmansk]] n'és la més gran) i generalment petites, mentre que les [[carretera|carreteres]] són poques i les [[ferrocarril|vies ferroviàries]] inexistents. Una conseqüència important d'això és que el transport tendeix a estar limitat a [[avió|avions de "bush"]], [[helicòpter]]s i, a l'estiu, barques de riu.▼
==Permagel==
▲Excepte a les àrees adjacents als [[corrents oceànics]] càlids, gairebé sempre hi ha un [[permagel]] continu
==Vegeu també==
| |||