Ajuntaments franquistes: diferència entre les revisions

L'expressió '''"ajuntaments franquistes"''' respon a l'etapa que va patir la institució municipal a l'[[Espanya|estat espanyol]] sota el [[Franquisme|règim franquista]]. Després d'acabada la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i amb la instauració de la [[dictadura franquista]], el règim es va anar institucionalitzant poc a poc. En el camp de l'administració local, la ''Ley de Bases de Régimen Local'' de [[1945]] va disposar que els [[regidor]]s (''concejales'') havien de ser designats per terceres parts (''tercios'') d'aquesta manera:

# Per elecció entre els veïns que fóssin caps de família (pràcticament tots els homes, i també les dones vídues), el que va donar lloc a l'anomenat ''tercio familiar''.

# Per elecció delsde les [[Sindicats verticals|sindicatsorganitzacions sindicals]] del municipi, queés vaa serdir el ''tercio sindical''.

# Per elecció entre les entitats econòmiques, culturals i professionals del municipi, amb una llista de candidats que proposava el [[governador civil]] a l'ajuntament, icosa que seria el ''tercio de entidades''.

Tot i que hi va haver algunes variacions al llarg del temps en el sistema d'elecció, sempre es va mantenir aquesta configuració dels ajuntaments fins que la nova legislació electoral derivada de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució dedel 1978]] va establirrestablir l'elecció dels ajuntaments per [[sufragi universal]] entre les candidatures presentades pels [[partits polítics]] o [[Agrupació d'electors|agrupacions d'electors]].

Malgrat que el règim de designació de regidors del franquisme a través d'aquests tres terços estava pensat per poder controlar fèrriament els ajuntaments, a partir dels [[Dècada de 1960|anys seixanta]], mitjantçant el terç familiar i també del sindical, van arribar a ocupar el càrrec persones no vinculades al règim, i, fins i tot, membres de l'oposició democràtica, cosa que va contribuïr a l'èxit de la [[Transició]]. Cal tenir en compte que els [[sindicats]] clandestins, principalment [[Comissions Obreres]], van optar per infiltrar-se dins de l'organització sindical franquista, els anomenats [[Sindicats verticals]], per utilitzar-los contra el propi règim.

Per extensió, també s'anomenaven terços sindical i familiar elsel conjunt dels [[Procurador|procuradors]] de les [[Corts espanyoles]] que eren elegits en representació de l'organització sindical i dedels lescaps de famíliesfamília, respectivament, tot i que en realitat no constituïen la tercera part de la cambra.