Panòpolis

Panòpolis fou el nom grec de la ciutat egípcia de Khen-Min o Khent-Min, que també va portar el nom d'Apu o Ipu, i els coptes van anomenar Khmin o Shmin i els grecs la van anomenar inicialment Khemnis fins que sota els Ptolomeus fou convertida en Panòpolis. Era a la riba oriental del Nil.

La ciutat era centre del culte a Min (deu de la fertilitat i senyor del deserts entre el Nil i la mar Roja) i els grecs identificaven a Min amb Pan. Heròdot parla del seu temple i Estrabó diu que els seus habitants eren teixidors i talladors de pedra. La ciutat fou la capitat del nomós IX de l'Alt Egipte. Queden restes del temples de Min i de Repyt, ja que gran part dels seus materials foren usats per les construccions pels veïns en segles passats i la seva existència es sap per les descripcions de cronistes musulmans i per les troballes recents. Les restes que queden corresponen a temples del període grecoromà.

Una capella construïda per Tuthmosis III es a la vora del llogaret de Al-Salamuni, mal conservada. Queden uns gravats ptolemaics, en els que es veu a Ptolomeu II Filadelf davant de Min i altres deus; a Aya i la reina Ti davant Min i altres deus; Aya i Ti davant Min, Hathor, Horus i Mehit; i tres en que es veu a Tuthmosis III davant Min, davant Amon-Ra i davant diversos deus.

S'ha trobat darrerament (1981), entre altres, una estàtua de una reina anomenada Meryetamun (Estimada del deu Amon), concubina de Ramsès II després de la mort de Nefertiti i sacerdotessa de Min, estàtua que avui es al centre de la moderna ciutat, i que mesura uns 11 metres d'altura. Un altra estàtua de la reina i del faraó mesura uns 6 metres.

Prop de la ciutat hi ha el lloc anomenat porta de la Gorga de Pan, un temple dedicat a Min i a Amon-Ra, que fou construït per Ay (el successor de Tutankhamon) i es dels pocs temples que va construir.

Fou la ciutat de naixement de Nonos de Panòpolis, un famós poeta grec dels segles IV i V. També reclama ser el lloc de naixement de Iuya, oficial de Tuthmosis IV i d'Amenhotep III.

A l'època cristiana fou seu d'un bisbe. Lequien esmenta com a bisbes a Arios (amic de Sant Pakomios, que va crear tres convents a la ciutat), Sabinus i Efesos vers el 431; Sant Menas, i altres bisbes posteriors jacobites. Els musulmans la van ocupar el 641.

Els monasteris foren abundants a la regió; probablement hi va morir el patriarca Nestorius refugiat de les persecucions i ja vell; aquí va viure Shenuda o Sinuthius, apòstol o profeta dels coptes ortodoxes, que fou monjo a Atrepe (Sohag) i va dirigir al poble en la destrucció dels edificis pagans (va morir el 451).

Les excavacions han posar a la llum una necròpoli prop de la ciutat al costat del llogaret de Al-Hawawish; al cementiri cristià s'han trobat nombrosos manuscrits que inclouen fragments de llibres, l'apocalipsi segons Pere i les actes del concili d'Efes; i inscripcions cristianes. Hi ha també cementiris al nord de la ciutat, a Nag el-Kilabat i Al-Sawama.