José Luis Félix Chilavert González: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 14:
| youthclubs = [[Sportivo Luqueño]]
| years = 1982-1983<br />1984<br />1984-1988<br />1988-1991<br />1991-2000<br />2000-2002<br />2002-2003<br />2003-2004
| clubs = [[Club Sportivo Luqueño|Sportivo Luqueño]]<br />[[Club Guaraní]]<br />[[Club Atlético San Lorenzo de Almagro|San Lorenzo de Almagro]]<br />[[Real Zaragoza]]<br />[[Club Atlético Vélez Sársfield|Vélez Sársfield]]<br />[[RC Strasbourg]]<br />[[C.A.Club Atlético Peñarol|CA Peñarol]]<br />[[Vélez Sársfield]]
| caps(goals) = <br /><br />122 (0)<br />79 (1)<br />272 (24)<br />52 (0)<br />14 (4)<br /> 6 (0)
| nationalyears = 1989-2003
Línia 20:
| nationalcaps(goals) = 74 (8)
}}
'''José Luis Félix Chilavert González''' ([[Luque (Paraguai)|Luque]], [[27 de juliol]] del [[1965]]) és un ex-[[porter (futbol)|porter]] professional especialista en el llançament de faltes i [[penal]]s. Va ser escollit "Millor porter del Món" en [[1995]], [[1997]] i [[1998]], i en l'actualitat se'l considera un dels millors porters de la història del [[futbol]].
 
A més de ser un dels millors porters del seu temps, Chilavert també era conegut per la seva habilitat com a llançador de faltes i penals. Aquesta característica li permeté convertir-se en el porter màxim golejador de la història, fins que el [[brasil]]er [[Rogério Ceni]],<ref name=Nuevo>[http://www.cooperativa.cl/p4_noticias/antialone.html?page=http://www.cooperativa.cl/p4_noticias/site/artic/20060820/pags/20060820192602.html "Rogerio Ceni dejó atrás a Chilavert como el mayor arquero goleador de la historia"]</ref> l'avançà en el [[2006]]. Durant la seva carrera professional, Chilavert anotà 62 gols,<ref name=Antiguo>[http://www.esmas.com/deportes/futbolinternacional/502031.html "Portero Chilavert, líder de goleo en el mundo"]</ref> molts d'ells crucials, incloent vuit com a internacional. Quatre dels gols amb la seva selecció van ser anotats durant la fase de classificació per al [[Copa del Món de Futbol 2002|Mundial 2002]].
Línia 31:
Chilavert va debutar en la [[Primera Divisió de Paraguai]] en [[1980]] defensant l'arc del [[Sportivo Luqueño]] amb tan sol 15 anys d'edat.
 
Va arribar a [[Argentina]] enel [[1985]], contractat per [[Club Atlético San Lorenzo de Almagro|Sant Lorenzo de Almagro]], amb el qual va guanyar la [[Liguilla Pre-Libertadores]]. En el seu pas pel club de Boedo, es recorda el seu atreviment per llançar tirs lliures, si bé no va arribar a marcar gols en el club "sant".
 
En [[1988]] va ser transferit al [[Reial Saragossa]], on va romandre fins el [[1991]]. En aquest club assolí un gol de penal en un partit enfront de la [[Reial Societat]], si bé a continuació rebé un gol amb el servei de centre de camp realitzat per [[Jon Andoni Goikoetxea]]. En el seu retorn a l'Argentina va ser ofert novament a San Lorenzo, però el club de Boedo el va rebutjar, preferint els dirigents de llavors a [[Oscar Passet]]. Llavors va recalar en [[Club Atlético Vélez Sársfield|Vélez Sársfield]], club on viuria la seva etapa futbolística més exitosa.
 
En [[1992]], sota la direcció tècnica d'[[Eduardo Luján Manera]], Vélez Sarsfield va ser subcampió dedel la [[Primera Divisió d'Argentina|Torneig Clausura]] i es va consagrar campió de la [[Liguilla pre-Libertadores]], però després el somni de jugar la [[Copa Libertadores|Copa]] es va veure frustrat al perdre 1-0 amb [[Club Atlético Newell's Old Boys|Newell's Old Boys]] en la final.
 
=== Èxits amb Vélez Sársfield ===
Amb l'arribada de [[Carlos Bianchi]] en [[1993]] Vélez Sarsfield va guanyar un seguit de títols en els quals Chilavert va ser una de les principals figures, no només per les seves aturades decisives sinó també pels seus gols i la seva influència en el planter. La potent pegada del seu peu esquerre el va portar a convertir-se en una llegenda. Al Vélez Sarsfield va convertir el seu primer gol el dia que es va consagrar campió del Torneig Clausura 1992-93, el [[8 de juny]] del [[1993]].
 
El seu primer gol de tir lliure se'l marcà a [[Marcelo Pontiroli]], porter del [[Club Social, Deportivo y Cultural Español|Deportivo Español]] (actualment [[Social Español]]), quan faltava solament un minut per a acabar el partit i el resultat estava empatat en zero. Posteriorment va convertir dos gols a l'ex-porter colombià de Vélez Sarsfield [[Carlos Fernando Navarro Montoya]], que llavors militava en el [[Club AtlèticAtlético Boca Juniors|Boca Juniors]] i un a [[Germán Burgos]] porter del [[Club Atlético River Plate|River Plate]] des de més enrere de la meitat del camp, entre uns altres.
 
En [[1994]] va guanyar la [[Copa Libertadores]] i la [[Copa Intercontinental de futbol|Copa Intercontinental]] amb Vélez, en la recordada final enfront de l'[[AC Milà]] que l'equip de [[Liniers]] va guanyar 2-0 amb gols de [[Roberto Trotta]] i [[Omar Asad]].
 
En la temporada 1995-96 es va coronar campió del [[Primera Divisió d'Argentina|Torneig Apertura]] i el [[Torneig Clausura]]. En [[1996]] els títols van ser la [[Copa Interamericana]] i la [[Supercopa Sud-americana]]. En [[1997]] el títol obtingut va ser la [[Recopa Sud-americana]] a [[Kobe]], ([[Japó]]) enfront del [[Club Atlético River Plate|River Plate]] i, en [[1998]], el Torneig Clausura 1997-98.
 
=== El porter golejador ===
Durant la seva carrera professional va arribar a marcar 62 gols en partits oficials segons l'[[Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol|IFFHS]], convertint-se en el porter més golejador de la història del [[futbol]].<ref name="Antiguo"/> No obstant això, el [[20 d'agost]] del [[2006]] aquesta marca va ser superada pel porter brasiler [[Rogério Ceni]], jugador del [[São Paulo Futebol Clube|Sao Paulo]], que va anotar aquest dia dos gols i va establir així un nou rècord amb 64 gols marcats en partits oficials.<ref name="Nuevo"/>
 
=== Pas per França i fi de la carrera ===