Occitània sota el règim de Vichy: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Alhora, el 1940 nomenarien al bordelès [[Pèire-Loïs Berthaud]] (1899-1956) cap de premsa del Ministeri d’Informació, on hi va crear un centre permanent de defensa de la llengua d’oc, així com una oficina de premsa occitana, que tanmateix no arribaria a funcionar. Des d’ací ajudaria als catalanistes exiliats com [[Pompeu Fabra]], i col·laboraria amb els occitanistes resistents [[Carles Campròs]] i [[Ismaël Girard]] fins que fou enviat al camp de [[Dachau]] el 1944.
 
Pel que fa a les publicacions en occità, poc abans de començar la guerra es van tancar les revistes felibres '''Lo Gai Saber, Lo Bornat, Reclams de Biarn e Gascougne, Era Bouts dera Muntanho, Calendau, Trencavel, Marsyas''' i '''La Pignato''' al·legant censura i manca de paper, cosa que provocarà la dispersió tant dels autors com dels lectors. Però un cop ocupat el país, intentaren publicar de nou. Ja el gener del 1940 P.L. Berthaud, animador d’ '''Amics de la Lenga d’Oc''' vahavia llençarrellençat '''Oc''' (haviatancada estat tancadades eldel 1934) a París; entre maig i juny el felibre [[Josèp Loubet]] fa el mateix amb '''Gazeto Loubetenco'''; el gener del 1941 A.J. Boussac del SEO llença '''La Terra d’Oc'''; a Ais, [[Màrius Jouveau]] i el seu fill Renié treuen '''Fe'''.
 
De totes aquestes, però, la que va tenir més continuïtat fou '''La Terra d’Oc''', que es va publicar des de gener del 1940 fins agost del 1945. Sorgí de la unió de les revistes '''Occitània''', òrgan de la joventut occitanista dirigit per '''Carles Pelissièr''', "Clardeluno", E. Vieu i E. Barthe, i de '''Lo Ligam d’Albigès'''. El redactor en fou Andrièu Jacme Boussac i l’administració va córrer a càrrec d’Ernèst Vieu, autor de teatre i director artístic de '''La Tropa Teatrale dels Cigalous Narbouneses''', i Laurenç Malaterre, a Tolosa; l’impresor en fou el català Josep Castellví, mort el 1942. Es va dedicar a publicar sorbe activitats culturals i lingüístiques occitanes, i en ella cadascú podia desenvolupar llurs pròpies opinions polítiques aprofitant el cert regionalisme de Pètain. Hi col·laborarien els aleshores joves poetes [[Pèire Roqueta]], [[Ismaël Girard]] o [[Loïs Alibert]], i mercè la revista es publicaren els llibres ''Fanga e fum'' de [[Leon Cordes]] “Clardeluno”, Un ''amor de poèta'' de [[Marcèl Carrière]], ''Lo cat de la coa corta'' de Boussac i ''La font de Berdilha'' de Josèp Maffre.
Usuari anònim