Rondó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
Cal cerca l'origen del rondó a França, a la segona meitat del [[segle XVII]], amb una grafia francesa (''rondeau'') que ja tenia antecedents en una de les ''formes fixes'' que s'anomenava igual en referència a aquest retorn a una frase ja escoltada i el sentiment de ''roda'', de quelcom rodó que aquest retorn comporta.
Es troben rondós en l'obra de [[Jean Baptiste Lully|Lully]], i en els [[François Couperin]], tant formant part de [[suite]]s com donant forma a composicions per a [[clavecí]] en un sol [[moviment]], com en el cas de [[François Couperin]]. En general, els episodis no s'allunyaven gaire de la tornada, ni [[to (música)|tonalment]] -normalment a la [[tònica]] o, com a màxim, a la [[dominant]]- ni [[tema (música)|temàticament]], és a dir, sense jugar la carta del contrast obert.
Es troben entre els rondós més coneguts d'aquest període el que conforma el [[preludi]] del [[Te Deum]] de [[Marc Antoine Charpentier]], especialment conegut com a [[sintonia]] de l'[[Eurovisió]], i el que [[Henry Purcell]] va intercalar, com a peça instrumental, a la seva obra escènica Abdelazar, atès que [[Benjamin Britten]] va agafar-ne la tornada com a [[tema (música)|tema]] per a les [[variació (música)|variacions]] de la seva ''Guia d'orquestra per a joves''.
| |||