Rondó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
=== El rondó en el Classicisme ===
Com altres [[forma musical|formes musicals]], el rondó es fixa i s'estandarditza en el [[Classicisme musical|Classicisme]]. Per la seva estructura, era una manera fàcil de construir música fàcil d'escoltar i lleugera de caràcter: [[Carl Ditters von Dittersdorf]] pensava que hauria tingut una consideració millor per part dels seus contemporanis si hagués frenat
a seva desmesurada afecció a compondre rondós.<ref>Tobel, R. von: Die Formenwelt des Klassischen Insrumentalmusik. Bern, 1935</ref> Per això mateix, esdevenia un final perfecte per a les simfonies i, en general, per a les peces instrumentals en diversos moviments a través dels quals es pretenia una gradació descendent de la ''densitat'' dels diferents moviments: un rondó lleuger era un final perfecte que no cansés. De totes maneres, segons Malcolm Cole<ref>Cole, M.: ''The rondo finale: evidence of the Mozart-Haydn excanhge?'', Mozart Jahrbuch, 1968-70, pp. 242-256.</ref> la moda dels rondo com a ''finale'' -de fet aquest va ser el lloc que més habitualment va ocupar durant el [[Classicisme musical|Classicisme]]- es circumscriu al anys 1773-1786, en el cas de Hydn i de Mozart que són els dos compositors que estudia. De totes maneres, la moda es propaga, anys a venir, en l'obra de tants i tants compositors que, d'alguna manera o altra, resten sota la seva influència. Aproximadament la meitat de les simfonies que Haydn va escriure en aquells anys acaben amb un rondó.
Linha 36 ⟶ 37:
anomenat, també, ''rondó de disseny ternari'' perquè es pot considerar com una [[forma ternària]]:
{|
|-
| [A-B-A]||
::- C -
|| [A-B-A]
|-
| Exposició || - Desenvolupament -|| Reexposició
|}
Tot i que no és excepcional, també es dóna l'ús de la forma rondó en els moviments lents. En el cas dels ''finale'', era habitual que s'utilitzés el patró rítmic de la [[contradansa]],atès que aquest era un altre elements que conferia lleugeresa (i facilitat d'escolta) a l'últim temps de l'obra.
| |||