Obre el menú principal

Canvis

m
link
En definitiva, el sobirà no tenia cap funció, d'allà el nom de [[reis mandrosos]] que s'atribuïa als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressió de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, es va empenyorar, tan aviat com va arribar definitivament al poder, a denigrar a l'antiga dinastia merovingia intentant legitimar el seu [[cop de Estat]]). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang real.
 
L'últim rei merovingio [[ChildericoKhilderico III]], va ser tancat en un monestir per [[Pipí I el Breu]] en [[751]]. Pipí demana al Papa [[Zacaríes]] que el reconegui com a sobirà del regne franc. Es tracta d'una usurpació i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolíngia, en particular per [[Eginhard]]. Pipí és proclamat rei en [[751]], més tard és consagrat en [[Sant Denis]] en [[754]]. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill [[Carlemany]], va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], convertint-se en una de les més grans figures en la història de França i Alemanya.
 
==Principals Majordoms de palau==
[[de:Hausmeier]]
[[en:Mayor of the Palace]]
[[es:MajordomMayordomo (FrancsFrancos)]]
[[fa:شهرداران کاخ‌ها]]
[[fr:Maire du palais]]
109.065

modificacions