42.848
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Asc (micologia)»
m
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|300px|right|Ascs de la múrgola ''[[Morchella elata'']] '''Asc''' (ascus) en micologia, etimològicament deriva de la para...».) |
m |
||
|
La forma dels '''ascs''' és important per classificar els fongs [[Ascomycota]]. N’hi ha quatre tipus bàsics.
* '''unitunicat-operculat''' tenen un [[opercle]], que s’obre trencant-se quan les espores estan madures. Només es troba aquest tipus en els fongs que tenen apoteci, per exemple la [[
* '''unitunicat-inoperculat''' són ascs amb un anell elàstic que funciona com una vàlvula de pressió. L’expansió és breu i allibera les espores. Aquest tipus apareix en apotecis i peritecis un exemple és l’espècie ''Hypomyces chrysospermus''.
* '''Bitunicat''' amb asc en doble paret la interior és elàstica. Només es dóna aquest tipus en pseudotecis i en les classes de fongs ''[[Dothideomycetes]]'' i ''[[Chaetothyriomycetes]]'. Exemples: ''Venturia inaequalis'' (mota de les pomeres]]) i ''Guignardia aesculi'' (malaltia del castanyer bord).
| |||