Ascocarp: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correccions |
|||
Línia 3:
Un '''ascocarp''', or '''carpòfor''' és el cos fructífer dels fongs [[ascomicet]]s. Consta d'una capa densa entreteixida d'[[hifa|hifes]] i pot contenir milions d'[[asc|ascs]], cadascun dels quals conté típicament vuit ascospores. Els ascoscarps majoritàriament tenen forma de bol, però també tenen altres dissenys.
L'ascocarp és el que normalment es coneix com [[bolet]], la part dels fongs ascomicets que surt per sobre la terra.
== Classificació dels ascocarps ==
L'ascocarp
La forma de l'[[hymenium]] es divideix en els següents tipus Els ''Apothecia'' (plural d'''apothecium'') són
▲L'ascocarp wa classifica d'acord segons elseu emplaçament. S'anomena '''epigeu''' si creix per sobre la terra, com passa en la múrgola, mentre que els ascocarps que creixen sota terra com en la [[tòfona]] són '''hipogeus'''.
*'''[[Apothecium]]''': aquí l'ascocarp està obert com una copa. La capa fèrtil està lliure, per tant moltes espores es poden dispersar simultàniament. La [[
▲La forma de l'[[hymenium]] es divideix en els següents tipus Els ''Apothecia'' (plural d'''apothecium'') són relativaments grossos i carnosos, mentre que els altres són microscòpics.
▲*'''[[Apothecium]]''': aquí l'ascocarp està obert com una copa. La capa fèrtil està lliure, per tant moltes espores es poden dispersar simultàniament. La [[múrgula]] (''Morchella''), és un ascocarp comestible amb una massa d'apotecis fusionada en una gran estructura. Els gèneres ''[[Helvella]]'' i ''[[Gyromitra]]'' són similars.
{| align="left" cellspacing="0" cellpadding="0"
Línia 19:
[[Imatge:Rupturing cleistothecium closer Pengo.jpg|thumb|Trencament del cleistoteci.]]
*'''[[Cleistoteci]]''': en aquest cas l'ascocarp és rodó amb l'hymenium tancat, per tant les espores no s'alliberen automàticament i el fong ha de desenvolupar noves estratègies de disseminació de les espores. Les tòfones resolen aquest problema atraient animals com el [[senglar]] que en menjar-se l'ascocarp disseminen les espores en una gran superfície. El cleistoteci acostuma a presentar-se en fongs de dins dels troncs i els subterranis.
[[Image:Perithecium no text.PNG|thumb|right|270px|Diagrama del
*'''[[Periteci]]''': té la forma d'una bitlla o una bola, té un porus a dalt anomenat
*'''[[Pseudoteci]]''': similar a periteci, però els ascs no estan regularment organitzats en un himeni i són bitunicats (amb doble paret) que s'
== Vegeu també ==
* [[Basidiocarp]]
[[Categoria:Morfologia dels fongs]]
[[cs:Apothecium]]
| |||