Viquipèdia

Metallenguatge: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot afegeix: it:Metalinguaggio
m claudàtor mal posat
Línia 21:
Tot llenguatge que tingui per objecte un llenguatge és un "metallenguatge", que al mateix temps pot ser llenguatge objecte d'un altre metallenguatge d'ordre superior, i així successivament.
 
Considerem les diferents referències de la frase següent: "l'Antoni diu que en LluisLluís va dir que na Maria LuisaLluïsa va dir que ......"
 
"l'Antoni va dir que ahir va anar al cinema". Observem que aquesta afirmació no ens dóna informació sobre si l'Antoni va ser o no va ser ahir al cinema.
Línia 51:
Per exemple l'expressió
 
[(A → B)/\A∧A] → B pot considerar metallenguatge fa a l'expressió
 
<nowiki>[[</nowiki>(P/q) → (r \/sr∨s)]/\∧(p/q)<nowiki>]</nowiki> → (r \/s∨s), on A = (p/q) i B = (r \/s∨s) .
 
Al seu torn p, q, r, isi s, pot simbolitzar qualsevol proposició del llenguatge ordinari. Quan a aquestes variables els donem un contingut semàntic, construïm un model sobre la base d'un càlcul lògic-matemàtic.
 
Igualment en aritmètica fem servir símbols, 0,1,2,3,4,5,6,7,8,9 que poden representar cada un, "una quantitat d'objectes, o de mesura". Al seu torn, en àlgebra simbolitzem aquests números mitjançant lletres, variables o constants, que poden substituir "quantitats d'objectes, o de mesures", sempre que les regles de formació d'expressions mitjançant relacions sintàctiques,+, -, x,/, etc. estiguin perfectament definides.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Metallenguatge»