Diferència entre revisions de la pàgina «Sincrotró»

127 octets eliminats ,  fa 9 anys
imatges a mida estàndard
(Desfets els canvis en la revisió 5396982 de 81.37.144.217Vandalisme)
(imatges a mida estàndard)
[[Fitxer:Schéma_de_principe_du_synchrotron.jpg|320px|thumb|Actualment, els sincrotrons són molt utilitzats per produir feixos de [[raigs X]]Esquema d'alta intensitat; en la imatge, elun sincrotró és lade trajectòria circular de la qual surten les línies de llum.]]
Un '''sincrotró''' és un tipus particular d'[[accelerador de partícules]] circular en el que el [[camp magnètic]] (que fa que les partícules girin) i el [[camp elèctric]] (que accelera les partícules) estan sincronitzats de forma precisa amb el feix de partícules en moviment.
 
== Característiques ==
 
[[Fitxer:Schéma_de_principe_du_synchrotron.jpg|320px|thumb|Actualment, els sincrotrons són molt utilitzats per produir feixos de [[raigs X]] d'alta intensitat; en la imatge, el sincrotró és la trajectòria circular de la qual surten les línies de llum.]]
A diferència d'un [[ciclotró]] que utilitza camps magnètics i elèctrics constants, i d'un [[sincrociclotró]] en el que es varia un dels dos camps, en el sincrotró es varien ambdós camps, incrementant-los apropiadament a mesura que les partícules guanyen [[energia]], per fer que el [[radi (Geometria)|radi]] de la seva trajectòria es mantingui constant a mesura que aquestes són accelerades. Això permet que la cambra de [[buit]] per on circulen les partícules tingui la forma d'un llarg i estret [[torus]] (més conegut com «forma de [[donut]]»), a diferència de les cambres en forma de disc dels ciclotrons. En realitat, és més fàcil utilitzar una combinació de segments de tub rectes i corbats, donant a la forma de donut la forma d'un [[polígon]] amb molts costats. Aquesta forma també permet i requereix la utilització de múltiples [[imant]]s per corbar el feix.
 
 
==Grans sincrotrons==
[[Fitxer:SOLEIL_le_01_juin_2005.jpg|320px|thumb|right|Alguns dels sincrotrons moderns són aparells realment grans (a la imatge, el sincrotró [[Soleil]], prop de [[París]]).]]
 
El primer sincrotró de [[protons]] va ser el [[Cosmotró]], construït en el [[Laboratori Nacional Brookhaven]], als [[Estats Units]]. Va començar a funcionar el [[1952]], aconseguint una energia de 3 [[GeV]].