205.146
modificacions
m (Robot afegeix: af:Styx) |
m (Robot afegeix: id:Stix; canvis cosmètics) |
||
Els déus invocaven el seu nom per fer els juraments més sol·lemnes. Quan un déu o una deessa juraven pel seu nom, [[Iris]] omplia una copa d'or amb la seva aigua perquè fos testimoni del jurament. Qui cometés perjuri bevia aquesta aigua, perdia la veu i la respiració durant un Gran Any, és a dir, nou anys, i era exclòs durant nou anys més de les reunions i banquets dels déus.
Zeus va jurar per l'aigua de l'Estix que li concediria a la seva amant [[Sèmele]] el que ella li demanés sabent que això li costaria la vida a ella i així va ser. El mateix li va passar a [[Hèlios]] amb el seu fill [[Faetont]].
A més del riu Estix, el riu de l'odi, l'Hades era recorregut per altres rius: l'[[Aqueront]], el riu de la tristesa, el [[Còcit]], el riu de les lamentacions
== Etimologia ==
Aquesta paraula ve del grec antic Στύξ i del verb στυγέω, que significa ‘odiar'.
== Cites sobre Estix, com a testimoni de juraments ==
* Ovidi, ''[http://www.xtec.net/~mespuna/zeus/html/semele/semeleov.htm Metamorfosis]'', III, 259-309. Traducció de Ferran Aguilera
* Ovidi, [https://fatumetfortuna.wikispaces.com/file/view/Metamorfosis+2007-2008.pdf Metamorfosis], II, 1 - 339 (pàgina 9)
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1997]]. ISBN 84-297-4146-1, pàgina 86.
* Grimal, Pierre: ''Diccionario de la mitología griega y romana''. Ediciones Paidós. [[Barcelona]], [[1994]], ISBN: 84-7509-053-2, pàgina 178 - 179.
[[hr:Stiks]]
[[hu:Sztüx]]
[[id:Stix]]
[[is:Styx]]
[[it:Stige (fiume)]]
|