Miquel de Palol i Muntanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 51:
== El Testament d'Alcestis ==
''El Testament d'Alcestis'' és la continuació natural de ''El Troiacord'' i està molt vinculat amb el llibre de contes publicat anteriorment ''El Lleó de Böcklin i sis contes més'' perquè comparteixen part de les històries narrades a ambdues obres. Si bé els contes del recull són presentats com històries independents entre si, la posició que ocupen dins de ''El Testament d'Alcestis'' configura un univers interrelacionat que adquirex una altra dimensió. Per tant, més enllà del valor literari de ''El Testament d'Alcestis'' o de ''El Lleó de Böcklin i sis contes més'', Palol ofereix novament un exemple de les possibilitats que proporciona la fragmentació del discurs per un costat i la voluntat unificadora que el caracteritza de l'altra, amb aquest exercici conjunt d'alt valor intel·lectual.
El criteri estructural que té ''El Testament d'Alcestis'', tal i com indica el subtítol del llibre, és una triple cinta a 18 sobre el dodecàedre, (això és: tres salts temporals amb 18 personatges, mentre que ''El Troiacord'' consisteix en "dues cintes a 20"). De nou, assumeix el model dodecaèdric, aquesta vegada, amb una cinta més que a ''El Troiacord''. La novel·la es desenvolupa durant cinc jornades, i a l'hora de presentar els fets, torna a utilitzar el joc de nines russes, sistema que ja va emprar a ''El Jardí dels set crepuscles''. En el cas de ''El Testament d'Alcestis'', hi ha set nivells (mentre que ''El Jardí dels set crepuscles'' n'arriba a tenir vuit). Palol combina l'essència de les seves dues obres magnes anteriors i conclou així un discurs narratiu que començà amb ''El Jardí dels set crepuscles'', que tingué el seu punt àlgid amb ''El Troiacord'' i que culmina amb ''El Testament d'Alcestis''.
| |||