Jesuats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 51:
Van ésser novament acusats d'heretgia i foren investigats pel cardenal [[Niccolò Albergati]]. El superior Spinello Buoninsegna va encarregar Giovanni Tavelli, amic d'Albergati i [[Eugeni IV]], per elaborar constitucions religioses per a la confraria, basades en la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i la ''[[Regla de Sant Benet]]''. El procés va fer que la confraria laica es convertís en [[orde mendicant]]: el papa [[Alexandre VI]] li va donar el nom de '''Frares Jesuats de Sant Jeroni''' el [[22 d'agost]] de [[1499]], i [[Juli II]] els imposà l'obligació de pronunciar vots religiosos el [[23 de gener]] de [[1511]]). [[Climent VII]] els va donar els privilegis de l'[[Orde de Sant Agustí]] el [[3 de gener]] de [[1532]]), passant a considerar-se un orde mendicant el 19 de novembre de [[1567]] per [[Pius V]].
 
La màxima extensió de l'orde es donà al segle XV, quan dotze nous convents s'afegiren als deu existents, especialment al [[Vèneto]] (a Venècia van arribar a ésser un orde ric), [[Roma]], [[Milà]], [[Brescia]] i [[Cremona]], i a [[Tolosa de Llenguadoc]] en 1452. El creixement disminuí al segle XVI, amb vuit convents nous.
 
=== Congregació clerical, declivi i supressió ===