Aristoloquiàcies: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
r/c |
r/c |
||
Línia 31:
La [[pol·linització]] te lloc normalment mitjançant dípters amb discòfors per a atreure als pol·linizadors. Les flors produeixen olors de putrefacció, afruitats, de floridures o d'orina. També desenvolupen estructures que imiten fongs, amb coloracions contrastades de [[porpra]], quasibé negre, i bru, similars a l'aspecte de substàncies en descomposició o amb groc i verd. El tub del periant de vegades es converteix en un [[parany]] que reté als visitants mitjançant encongiments basals d'obertura reduïda que aboquen a una càmara final o [[utricle]] amb pubescència aracneiforme i nectaris o pèls uncinats. L'interior té olis relliscosos que només alliberen els insectes atrapats després de la pol·linització.
Existeix [[autogàmia]] en algunes espècies d'estructura floral senzilla, com ''[[Asarum europaeum]]''. La dispersió és fonamentalment mirmecocora en les espècies en què el rafe de la llavor desenvolupa un [[eleosoma]]. En les altres espècies la dispersió és anemocora i les llavors presenten freqüentment ales o expansions membranoses. L'[[epizoocòria]] es coneix en espècies amb llavors petites i enganxifoses, com ''Aristolochia odoratissima'' i la hidrocòria en ''[[Aristolochia clematitis]]'', ''Aristolochia cornuta'' i ''Aristolochia weddellii'', mentre que l'[[endozoocòria]] està documentada
És notable l'associació tròfica amb diferents gèneres de papallones (''Papilionidae'') en diferents regions; per exemple, ''Battus''
== Usos ==
| |||