Frisis: diferència entre les revisions

434 bytes afegits ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Els '''frisis''' eren un dels pobles [[germànics]] que vivien vora del riu Rin, entre els [[Països Baixos]] i [[Dinamarca]]. El seu nom habitual es frisons però els romans els van anomenar frisis (llatí ''frisii''). Foren una branca dels [[ingevons]]. Vivien a la regió del Llac ''Flevo'' i altres llacs entre el [[Rin]] i el [[Ems]] i tenien al sud als [[brúcters]] i al est als [[caucis]], amb que aviat van fusionar-se. [[Tàcit]] esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius ''Flevus'' i ''Amisa'' a la regió encara anomenada [[Frísia]]. Aquests segons son identificats per alguns com els [[frisiabons]] de [[Plini el Vell]] però no hi ha cap seguretat.
 
Els frisis es van unir als romans després de la campanya de [[Drus el Jove|Drus]] però l'any [[28]], irritats per l'opressió del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victòries com [[Cruptoricis Villa]] i van expulsar a les guarnicions romanes. [[Corbuló]] va intentar sotmetre'ls l'any [[47]] però va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de [[Neró]] van envair les terres romanes del Rin però foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al [[segle IV]] es van aliar al [[saxons]] als que romanien aliats el segle V, i amb ells van passar a les [[illes Britàniques]] i van participar a la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacífica a [[Bèlgica]] i [[Països Baixos]], on encara es parla el frisi o [[frisó]], el seu idioma nadiu.
 
Molts dels frisis originals haurien emigrats cap a [[Anglaterra]] durant les [[invasions bàrbares]] dels segles IV a VI. Els frisis de l'època romana que van romandre formen el substrat d'un grup ètnic nou que va prendre el mateix nom, i que va surtir del mestissatge dels Frisi amb els [[Cananefats]], els [[Angles]] i els [[Saxons]] des del [[segle IV]], i és aleshores que la llengua frisona va crear-se. Els frisons han conservat fins avui dia la seva identitat especialment alsen parts dels Països Baixos, on lael llengua[[frisó]]] frisonaés (enco-oficial aquest casa el dialecte frisóla occidental)[[província estàde protegidaFrísia]]. Frisons són també els habitants de l'illa d'[[Helgoland]] on es parla el frisó septentrional que també es parla a la costa del [[Slesvig]] i a les illes frisones; també romanen alguns nuclis a Alemanya, al territori conegut per [[Oldenburg]] (on es parla el frisó oriental).
 
Els frisons neerlandesos disposen de bandera identitària, i els d'Alemanya disposen d'una bandera regional (separada de la bandera d'Helgoland, tot i que l'illa també l'assumeix). Els frisons de Dinamarca no utilitzen bandera identitària o regional. No existeix un símbol unificat per a tots el frisons repartits entre tres estats.
110.648

modificacions