Diferència entre revisions de la pàgina «Al-Qàdir»

1 octet eliminats ,  fa 11 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot modifica: he:אל-קאדר)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
Baha al-Dawla va morir el [[1012]] i el va succeir el seu fill [[Sultan al-Dawla]] però la situació no va canviar. El [[1017]] el califa va exigir als teòlegs [[hanafites]] que tenien simpaties [[mutazilites]] que es penedissin, i prohibia l'ensenyament de doctrines mutazilites i xiïtes. El [[1018]] va llegir un nou manifest conegut com ''al-risala al-kadiriyya'', que definia la doctrina oficial, text d’inspiració [[hanbalita]] que condemnava el xiisme en totes les seves formes i al mutazilisme i declarava obligació venerar als companys del Profeta. Aquest mateix any Sultan al-Dawla va anar a Bagdad per primer cop però aviat es va retirar a Pèrsia (va morir el desembre de [[1023]] o gener del [[1024]]) i va deixar el lloc a Musharrif al-Dawla ([[1022]]) que es va presentar a Bagdad el març del [[1023]] i va obligar al califa a anar a rebre'l; els amirs turcs van haver de renovar el jurament de fidelitat al sultà, però no va demanar autorització al califa i aquest va protestar; Musharrif al-Dawlla llavors va jurar fidelitat al califa.
 
Mort Musharrif al-Dawla el juny de [[1025]], els prínceps buwàyhides van disputar la successió el que va permetre al califa disposar de més poder. Va donar suport a [[Djalal al-Dawla]] germà de Musharrif al-Dawla, i es va llegir la ''khutba'' en nom seu i del califa, però el designat no va anar a prendre possessió. La guarnició de Bagdad va proposar llavors a [[Abu Kalidjar]] com ''amir al-umara'', però aquest, en mig del conflicte successori, no va poder acceptar; tot i així Abu Kalidjar fou reconegut a Bagdad i es va fer la ''khutba'' en nom seu (desembre del [[1025]] al juny/juliol del [[1027]]; el [[1026]] també es va fer la ''khutba'' en nom seu a [[Kufa]]. El [[1027]] Abu Kalidjar va enviar al seu visir Ibn Babshab per prendre possessió de la regió inferior de l'[[Eufrates]], però el visir va extorsionar als habitants i va esclatar una revolta popular que el va foragitar. Els militars de l'Iraq van imposar llavors la ''khutba'' per Djalal al-Dawla que es va presentar a Bagdad el [[1027]] i es va instal•lar al palau de l'''amir al-umara''. El [[1028]] Abu Kalidjar va poder dominar Bàssora, aprofitant les lluites entre els membres daylamites i turcs de la guarnició; la mort de Abu l-Fawaris de [[Kirman]] li va entregar també aquest territori. Finalment la guarnició va reclamar la sortida de Djalal al-Dawla de l'[[Iraq]]. El califa li va enviar als principals dignataris, els dos ''nakibs'' i el ''hadjib'', per fer-li saber que s'havia de retirar, i Djalal ho va fer. Però no va tardar a retornar; el [[1029]] Abu Kalidjar va ocupar [[Wasit]] i en represàlia Djalal al-Din va fer un atac a [[Ahwaz]] que fou saquejada.
 
El [[1029]] el califa va fer llegir solemnement tres cartes al seu palau, la primera condemnant el mutazilisme, la segona rebutjant la doctrina de l'[[alcorà]] creat i la tercera proclamant la superioritat dels primers califes i declarant la obligació d'ordenat el be i prohibir el mal. Mentre a la part oriental del imperi [[Mahmud de Gazni]] reprimia als xiïtes i amb les seves conquestes a l'[[Índia]] ampliava els dominis musulmans, però al mateix temps també lluitava contra els buwàyhides als que va ocupar [[Rayy]] el [[1029]], i va atacar Kirman el [[1031]].
851.856

modificacions