Revisió del 10:50, 10 feb 2010 modifica Hinio (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.046 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:44, 17 jul 2010 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 3: Dawud Khan, un antic esclau de la família, havia adquirit riquesa i poder a les corts d'alguns rages i zamindars de la regió anomenada [[Katehr]] que després fou el Rohilkhand, als que havia servit com a mercenari, i pràcticament s'havia constituït un estat separat. Aquest èxit va atreure a l'Índia a molts compatriotes afganesos sobretot de la regió anomenada "''roh''" (la muntanya) coneguts com rohilles, entre els quals Shah Alam Khan ibn Mahmud Khan, el pare d'Hafiz. En la segona visita Shah Alam es va mostrar gelós de l’èxit del seu antic esclau i aquest el va fer matar. Dawud fou assassinat al cap de poc i succeït pel seu fill adoptiu [[Ali Muhammad Khan]] que va rebre diverses insígnies i honors de l'emperador mogol (un estendard, timbals, el títol de nawab) i va obtenir el favor del gran visir Kamar al-Din Khan. Ali Muhammad, que ara disposava del servei de nombrosos rohilles, entre els quals Hafiz, es va sentir fort i va començar a atacar la pargana de [[Bareilly]] i rodalies. L'emperador [[Muhammad Shah]] (1719-1748) va rebre queixes i va ordenar una expedició de càstig però els rohilles van derrotar als imperials i van estendre els seus atacs. [[Safdar Jang]], nawab d'[[Oudh]], que també planejava la seva expansió, va instigar a l'emperador contra els rohilles i es va organitzar una expedició. Ali Muhammad Khan es va sotmetre i fou perdonat però enviat en residència vigilada a Delhi. Hafiz Rahmat Khan era llavors el lloctinent d'Ali Muhammad i va quedar lliure. No va tardar en reunir tropes, marxar contra [[Delhi]], i obligar a l'emperador a alliberar al seu senyor, que fou nomenat ''subadar'' de [[Sirhind]] on bandes de sikhs i de jats causaven disturbis. Hafiz es va destacar a Sirhind derrotant a les bandes i a alguns zamindars hostils. Poc després va envair l'Índia per primer cop [[Ahmad Shah Durrani]] ([[1748]]) i el govern imperial, per por de que Ali Muhammad no donés suport al invasor, el va cessar com a governador de Sirhind i el va nomenar altre cop a Katehr. L'emperador Muhammad Shah moria poc després i el va seguir el ''wazir'' Kamar al-Din Khan. Fou l'inici d'una lluita pel poder entre Safdar Jang d'Oudh i altres aspirants. Safdar es va assegurar el suport d'Ali Muhammad que li va enviar a Hafiz amb 1000 homes, i en un cop per sorpresa Hafiz es va apoderar de Delhi i va obligar a l'emperador [[Ahmad Shah Bahadur]] (1748-1754) a nomenar a Safdar Jang com a ''wazir'' (nawab wazir). Poc després, el [[16 de setembre]] de [[1749]], va morir Ali Muhammad Khan i suposadament va deixar hereu a Hafiz (nomenat al llit de mort el dia 14), però aquest va rebutjar la successió a favor del fill jove del difunt, Sad Allah Khan (ja que els dos fills grans Abd Allah Khan i Fayd Allah Khan estaven a Afganistan com hostatges d'Ahmad Shah Durrani. Hafiz va assolir però la regència. Línia 17: Safdar Jang, disposat a lluitar contra l'emperador, va cridar a participar a Hafiz, que era el seu vassall; inicialment aquest va acceptar però finalment va decidir restar neutral, pero tanmateix això fou considerat una rebel·lió per l'emperador. De tots els caps afganesos a l'Índia només [[Najib al-Dawla]] va donar suport a l'emperador. L'any següent Ahmad Shah Durrani va envair altre cop l'Índia (tercera vegada) i va ordenar a Hafiz d'ajudar a [[Shuja al-Dawla]], fill i successor de Safdar Jang que havia mort ([[1754]]), per obtenir el nomenament com a subadar d'Oudh del wazir Gazi l-Din Imad al-Mulk. Finalment un acord de pau va evitar el conflicte armat. El [[1761]] Ahmad Khan de [[Farrukhabad]] i Hafiz Rahmat Khan de [[Rohilkhand]] va ajudar a [[Ahmad Shah Durrani]] a [[Panipat]], batalla en la que va obtenir una gran victòria sobre els [[marathes]]. Hafiz i Ahmad van recuperar bona part dels territoris perduts que els foren cedits per Ahmad Shah (Hafiz va rebre la pargana d'[[Etawah]] de la que els marathes foren expulsats) però això el va enfrontar amb Shuja al-Dawla d'Oudh que aspirava també a aquestos territoris; Ahmad Khan de Farrukhabad, fort de la seva aliança afganesa no podia ser atacat llavors, però la situació va canviar aviat i Shuja al-Dawla va decidir ajustar comptes amb el nawab banghash de Farrukhabad i es va aliar a Najib al-Dawla, el seu antic enemic, que llavors havia esdevingut ''wazir amir al-umara''. Hafiz va donar suport aquesta vegada a Farrukhabad i la seva ajuda va evitar la conquesta del principat per Oudh ([[1762]]). Després Hafiz es va implicar en l'atac a [[Patna]], en poder dels britànics ([[1763]]) i va participar a la batalla de [[Buxar]] ([[1764]]) entre Mir Ali de Bengala aliat a Shuja al-Dawla, i els britànics. Shuja al-Dawla, derrotat, es va refugiar al campament d'Hafiz a Hasanpur ([[districte de Muradabad]]), pero Hafiz, tot i que oposat al domini britànic a l'Índia, no estava disposat a donar-li suport incondicional, i llavors Shuja es va reunir amb els marathes. La batalla de Kora Jahanabad entre marathes i Oudh d'un costat i britànics de l'altra ([[1765]]) amb victòria britànica, va obligar a Shuja al-Dawla va demanar la pau i va suposar la conquesta pels anglesos de [[Bengala]] i altres territoris. Shuja no va oblidar la manca de suport d'Hafiz en aquest moment crític. Els britànics, satisfets amb l’actitud d'Hafiz, el van deixar en possessió dels seus dominis. El [[1770]] un exèrcit maratha fou convidat a [[Delhi]] per participar a la conquesta de Farrukhabad (i després envair Rohilkhand). Najib al-Dawla es va aliar a Oudh i les seves forces es van unir a les dels marathes i van avançar fins a Koil, on Najib es va posar malalt i es va retirar deixant al front al seu fill gran Zabita Khan que cooperava amb els marathes, esperant així evitar l'annexió del seu propi domini per part del nawab d'Oudh, però no volia combatre a Hafiz. Najib al-Dawla va morir el mateix [[1770]] i Zabita Khan, contrari a la guerra contra Hafiz, va quedar pràcticament presoner al campament dels marathes; aquestos van oferir a Hafiz Rahmat Khan el seu alliberament i la pau a canvi de diners, però el preu demanat era alt (la cessió dels jagirs d'Etawah i Shikohabad) i Hafiz Rahmat Khan no hi va accedir. Dunde Khan (cosí d'Hafiz i sogre de Najib al-Dawla) va morir el [[1771]]; Najib i Dunde havien estat els principals aliats d'Hafiz i aquest es va aliar llavors a Oudh i com a pagament per la seva protecció contra els marathes es va comprometre a pagar 40 lakhs (4 milions) de rúpies, un quart immediatament i la resta en tres pagaments anuals. Mentre es negociava Zabita Khan es va escapar i llavors Hafiz va refusar el pagament al·legant que les condicions pactades per les quals havia de pagar no s'havien complert, i això va portar a la guerra entre Oudh i Rohilkhand. Fayd Allah Khan, un dels fills de Ali Muhammad Khan, que fou el fundador del principat de [[Rampur]], va refusar ajudar a Hafiz, i el van seguir alguns altres caps menors. Els britànics van donar suport actiu a Oudh. Mentre els marathes van avançar cap a Delhi i van reinstal·lar al tron a l'emperador [[Shah Alam II]], i així foren els amos del imperi. Al mateix temps es van produir diversos enfrontaments entre marathes i afganesos, en que els marathes van recuperar els territoris de Farrukhabad que els hi havien estat cedits temps enrere, i poc després Ahmad Khan va morir i els seus altres territoris van esdevenir tributaris d'Oudh. Això va deixar a Rohilkhand com el darrer enemic. La batalla decisiva entre marathes i rohilles es va lliurar a Katra Miranpur, prop de Tilhar ([[1774]]); una part de les tropes rohilles va desertar (dirigides per Bakhshi Ahmad Khan) i la superiorat numèrica del enemic va fer la resta. Hafiz va morir a causa del cop d'una bola perduda. Murtada KKhan Bharoch que havia estat abans servidor seu, li va tallar el cap i el va presentar a Shuja al-Dawla. El cos fou portat a Bareilly i enterrat junt amb el cap. El [[1775]] el jagirdar Rao Pahar Singh, que havia rebut els seus dominis en jagir d'Hafiz, li va construir un mausoleu al lloc de la seva modesta tomba, mausoleu que després fou acabat per Dhu l-Fikar Ali Khan, fill d'Hafiz Rahmat Khan, el [[1780]]. La família d'Hafiz fou obligada a anar a peu des de Pilibhit a Basawli, i en la marxa terrible a peu alguns van morir de gana o cansament; els que van sobreviure foren tancats a la fortalesa d'[[Allahabad]], però al cap d'uns mesos la major part foren alliberats quan Fayd Allah Khan es va presentar a Laldhang i va plantar cara a Shuja al-Dawla, que estava malalt. Mahabat Khan, fill d'Hafiz, i la vídua d'aquest, van refusar l'alliberament sinó era per a tots, i van restar presoners.

Hafiz Rahmat Khan: diferència entre les revisions