Obre el menú principal

Canvis

2 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
'''Hethum I''' (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de [[Constantí de Barberon]] (de la dinastia [[hethumiana]] originada a [[Lampron]]) i d'Alícia o Alix de Lampron.
 
El [[14 de juny]] de [[1226]] el seu pare, que era regent d'Armènia Menor, el va casar amb la jove reina [[Isabel d'Armènia Menor]] que tenia uns 15 anys. La noia estava molt enamorada del seu primer marit [[Felip d'Antioquia]] i no es volia casar però hi fou obligada per raons d'estat, i de fet, mercès a les bones qualitats d'Hethum, el matrimoni va anar força be. Van tenir sis fills; Lleó (futur [[Lleó III d'Armènia Menor]]), Toros (mort el [[1266]] en la guerra contra els mamelucs), Sibil·la (casada amb [[Bohemond VI d'Antioquia]], morta el [[1290]]), Eufèmia (casada amb [[Julià Grenier]], comte de [[Sidó]], morta el [[1309]], Rita d'Armènia (casada amb [[Miquel IX Paleòleg]]), i Maria d'Armènia (casada amb Guiu d'[[Ibelin]]).
 
El [[1242]] el nou governador mongol de Pèrsia, el general Baidju, va atacar el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]] on regnava [[Kai Khosraw II]] (1237-1245), assaltant i saquejant [[Erzurum]] i després derrotant a l'exèrcit seljúcida dirigit pel mateix soldà a Kozadagh prop d'[[Erzindjan]] (26 de juny de [[1243]]); després d'aquesta victòria el general mongol va entrar a [[Sivas]], que per haver-se rendit a temps només fou saquejada però no destruïda. Tokat i Qaisariya que van voler resistir foren saquejades i parcialment destruïdes. Kai Khosraw va implorar la pau i la va obtenir a canvi de declarar-se vassall del gran khan. Ara els mongols eren veïns de l'Imperi Bizantí. Llavors el rei Hethum va tenir l'habilitat de posar-se voluntàriament sota sobirania del gran khan el que protegia al seu regne dels seljúcides i dels mamelucs (1244).<ref>René Grousset, Histoire des Croisades, III, 526 </ref>
 
El [[1247]] va enviar a Mongòlia com ambaixador al seu germà Sembat, camarlenc del regne i hereu de la senyoria de [[Korikos]]. Va arribar a la cort de [[Guyuk]] després de la seva elecció (que va ser l'estiu del [[1246]]), el [[1247]], i hi va restar fins el [[1250]]. Sempad va ser qui, entre els enviats occidentals, millor va comprendre els beneficis de l'aliança mongola. Guyuk li va donar un diploma assegurant al rei d'Armènia Menor la seva protecció i la seva amistat. En una carta escrita per Sempad quan era a Samarcanda (7 de febrer de 1248) al seu cunyat [[Enric I de Xipre]], explicà la importància de l'element nestorià a la cort.<ref> ''Historiens des Croisades, Documents arméniens'', I; i [[René Grousset]], ''Histoire des Croisades'' </ref>
851.856

modificacions