Maria Salomé: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 35:
A l'[[Evangeli segons Marc]] 15:40<ref name="Mc 15,40"/> Salomé s'esmenta com a present a la [[crucifixió]]: "Hi havia també dones mirant de lluny: entre elles hi havia [[Maria Magdalena]] i Maria la mare de [[Jaume el Menor]] i de Joses, i Salomé".<ref name="Mc 15,40"/> Al pas paral·lel de l'[[Evangeli segons Mateu]] 27:56 diu: "Entre elles hi havia Maria Magdalena i Maria la mare de Jaume i Joses, i la mare dels fills de Zebedeu."<ref>{{citar Bíblia|Mateu|27|56}}</ref> La ''Catholic Encyclopedia'' (1913) conclou que la Salomé de Marc és probablement la mare dels fills de Zebedeu a Mateu. Aquesta també surt a Mateu 20:20, quan demana a Jesús que deixi que els seus fills seguin amb ell al Paradís.
L'[[Evangeli segons Joan]] esmenta tres o potser quatre dones a la crucifixió, anomenant-les
A l'Evangeli de Marc, Salomé també és entre les dones que van a la tomba de Jesús per ungir el seu cos amb espècies.<ref>{{citar Bíblia|Marc|16:1}}</ref> Van descobrir que la tomba estava buida i una figura vestida de blanc els digués que Jesús havia ressuscitat i que diguessin als seus deixebles que els trobaria a [[Galilea]]. Mateu esmenta dues dones: Maria Magdalena i una ambígua "una altra Maria".
Línia 49:
==Salomé als [[evangelis apòcrifs]]==
El [[gnòstic]] ''[[Evangeli de Tomàs]]'' de [[Nag Hammadi]] esmenta entre els deixebles de Crist (no fa servir mai el terme "apòstols") dues dones, Salomé i [[Maria Magdalena]].
L'''Evangeli secret de Marc'', atribuït per alguns a [[Climent d'Alexandria]], esmenta Salomé: "Llavors ell anà a [[Jericó]]. I la germana del jove que Jesús havia estimat hi era amb la mare d'ell i Salomé, però Jesús no els rebé." A l' ''Evangeli grec dels egipicis'' (primera meitat del segle II), Salomé apareix com a deixeble de Crist. Ella li demana fins a quan existirà la mort, i ell respon: "Mentre les dones pareixin", i Salomé diu: "Llavors he fet bé en no parir". Sembla, doncs, que Salomé, la deixeble, no tenia fills.
Existia una tradició entre autors del segle II que hi havia hagut uns ensenyaments secrets que havia transmès "Salomé la deixeble" a sectes com els carpocracians, seguidors de [[Carpòcrates d'Alexandria]].
A l'evangeli de la infància afegit al ''[[Protoevangeli de Jaume]]'' s'esmenta una '''Salomé llevadora''':
:"14 I la llevadora sortí de la cova i Salomés la trobà. 15 I la llevadora li digué: "Salomé, Salomé, et diré una cosa sorprenent que he vist. 16
:18 Llavors Salomé entrà i la llevadora digué: "Maria, mostra't, que tenim una gran controvèrsia sobre tu." 19 I Salomé la palpà amb els dits. 20 Però la mà no pogué passar endins i se'n queixà amargament 21 i digué: "Ai de mi per la meva iniquitat! He temptat el Déu vivent i la meva mà està llesta per a ésser arrencada."
| |||