Vologès I de Pàrtia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ko:볼로가세스 1세 |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 4:
A la mort de Vonones II de Pàrtia després de només dos mesos de regnat, el va succeir el seu fill Vologès I.
A la part oriental, a la Pàrtia pròpia (a la actual regió de Merw) s'han trobat monedes d'un suposat rival de nom [[Sanabares de Pàrtia|Sanabares]] datades entre el [[51]] i el [[65]], es a dir casi tot el regnat de Vologès.
El rei Vologès I va reiniciar la reclamació del regne d'[[Armènia]] i va envair aquest país l'any [[53]], va conquerir [[Artaxata]] i va proclamar rei al seu germà Tiridates I (any [[53]]), però al hivern, al retirar-se els soldats parts per una epidèmia, el rei [[Radamist d'Armènia|Radamist]] va recuperar el poder. Però es va sobrepassar en les venjances produïdes, i la noblesa se li va girar en contra i es va produir una revolta general (vers finals del [[54]] o al [[55]]) i va haver de fugir i Tiridates va tornar a ser rei ([[55]]). La dona de Radamist, Zenobia, que es va quedar enrere per no endarrerir la fugida del seu marit, fou feta presonera, però Tiridates la va tractar com una reina.
El [[55]] es va rebel·lar el fill de Vologès I,
La primavera del [[58]] el general Corbuló, amb plens poders, va entrar a l'Armènia des [[Capadòcia]] i va avançar vers [[Artaxata]], mentre que Farasmanes o [[Pharsman I d'Ibèria]] atacava pel nord, i Antíoc de [[Commagena]] atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbuló i incendiada. Al estiu Corbuló va avançar cap a [[Tigranocerta]], en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa al assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un príncep donat per Roma. Neró va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de Capadòcia, net de [[Glafira]] (filla del darrer rei [[Arquelau de Capadòcia|Arquelau]]) i fill d'Alexandre de Judea, que estava casat amb un princesa de la casa dels [[Artàxides]]. Els districtes fronterers armenis foren transferits als aliats: a Farasmanes d'Ibèria; a [[Polemó II]] del Pont; a [[Aristòbul Asmoneu]] de la Petita Armènia i a Antíoc de [[Commagena]].
Línia 16:
Així Tiridates va quedar establert com a rei d'Armènia, essent un rei part però que seria client de Roma; nomes una guarnició romana romandria al país, i estaria a la [[Sofene]], i Artaxata (destruïda) seria reconstruïda. Allí mateix el rei arsàcida va deixar la corona i va anunciar que aniria a Roma per rebre-la de mans de Neró. El [[66]] tropes romanes van entrar a Armènia amb permís de Tiridates, el qual el mateix any [[66]] va viatjar a Roma amb tres nebots que van restar com hostatges (també van quedar com hostatges els fills del rei Monobassos d'Adiabene, vassall de Tiridates) i fou coronat al Fòrum per Neró.
Fou el [[72]] quant els [[alans]] van fer una assoladora incursió a la Mèdia [[Atropatene]] i alguns districtes d'Armènia. Tiridates, que els hi va fer front, va estar a punt de ser capturat; finalment es van retirar amb molt de botí.
L'any [[77]] va morir Vologès i el va succeir el seu fill Vologès II.
| |||