Diferència entre revisions de la pàgina «Jean-Marie Vianney»

En 1809 va ésser cridat a l'exèrcit de [[Napoléo I]] i va deixar els estudis, però dos dies després, a [[Lió]], va emmalaltir i fou hospitalitzat. Quan va guarir fou enviat a [[Roanne]], però es va reunir amb altres desertors a les muntanyes de [[Les Noes]], on visqué durant catorze anys, amagat sota el nom de '''Jerome Vincent'''. En aquest temps va obrir una escola per als nens del poble. En 1810, una [[amnistia]] general va permetre que tornés a Ecully i hi acabés els estudis. En 1812 va entrar al seminari menor de Verrieres i en 1813 al de [[Lió]], on va ésser company de [[Jean-Claude Colin]] i [[Marcel·lí Champagnat]]; estudiant mediocre, fou ordenat sacerdot a [[Grenoble]] el [[13 d'agost]] de [[1815]].
 
===Vida a Ars===
En [[1818]] va ser nomenat rector del poble d'[[Ars-sur-Formans|Ars]], a l'[[Ain]], on romangué durant quaranta anys. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del [[catecisme]] i va ser un [[confessió|confessor]] molt estimant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de Roma.
En [[1818]] va ser nomenat rector del poble d'[[Ars-sur-Formans|Ars]], a l'[[Ain]], petit poble de 230 habitants on romangué durant quaranta anys. Conscient que la Revolució havia provocat una gran ignorància en matèria religiosa, va començar a predicar per reevangelitzar la població. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del [[catecisme]] i va ser un [[confessió|confessor]] molt estimat. La seva fama es va estendre aviat, i gent d'altres pobles viatjava a Ars per veure'l o confessar-se amb ell: Vianney passava, els últims deu anys de la seva vida, una mitjana de 16-18 hores confessant. Va difondre la devoció a Santa [[Filomena de Roma]], a qui atribuïa el guariment d'una malaltia greu en 1843.
 
Va viure en la més completa austeritat i només sortí d'Ars en quatre ocasions. Va morir en olor de santedat: encara quan vivia, Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge.
<gallery>
Fitxer:Johnvianney.jpg|Joan Maria Vianney
59.761

modificacions