Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
El cronista Herrera explica que mentre Gil González va escriure al rei una carta, <ref>''Carta de Gil González al Rey escrita desde la Española y fechada el 6 de marzo de 1524''. Citada a ''Nicaragua en los cronistas de Indias''. Serie Cronistas, número 1. Anglería. Managua. 1975</ref> el 6 de març de 1524, perquè li concedís la governació de les terres que acabava de descobrir i enviava a Espanya al capità Juan Pérez de Rezaba amb cinc vaixells amb més de cinquanta mil pesos d’or corresponents al “quinto real”, Pedrarias va enviar a La Española al capità Herrera per aconseguir homes i cavalls per fer una expedició a Nicaragua abans que Gil González. Com el capità Herrera tardava, va organitzar l’expedició fundant una societat a Panamà el 22 de setembre de 1523, amb sis participacions de capital, de les quals Pedrarias en tenia dues i una el capità Hernández de Córdoba, a més hi havia d’altres socis. La societat duraria dos anys i després es repartirien els beneficis en proporció al capital aportat. Diversos socis van imposar a Hernández de Córdoba com a cap militar de l’expedició, malgrat la resistència dels veïns. No es coneix el perquè d’aquesta resistència, però sí l’animadversió d’alguns dels capitans que l’acompanyaven, com Hernando de Soto o Andrés Garabito. Van sortir amb tres o quatre vaixells (només es coneix el nom d’una galera anomenada “Santiago”), però se sap que també hi havia un bergantí. L’expedició constava de 229 homes. Segons Molina Argüello, la partida es va realitzar entre octubre i desembre de 1523. <ref>Molina Argüello, Carlos: ''Copia del alarde de la gente que pasó con el capitán Francisco Hernández a las provncias de la Mar del Sur hacia las partes de poniente (Nicaragua) la cual hago en presencia de las dos copias y de otros documentos relacionados existentes en el Archivo General de Indias'' Citat per Meléndez, Carlos: ''Hernández de Córdoba: Capitán de conquista en Nicaragua''. Mangua.1976.</ref>
En aquesta expedició, Hernández de Córdoba va fundar la vila de Bruselas, poc després [[Granada (Nicaragua)|Granada]], el [[8 de desembre]] de [[1524]] i després León a prop del [[llac Cocibolca]]. Així ho explica el cronista Herrera: ''“Pobló una villa en el estrecho Dudoso, que llamó Bruselas, en el asiento de Urutina, que por una parte tenía los llanos, i por otra la Mar, i la otra la Sierra de las Minas. Pasó treinta leguas adelante, á la Provincia de Nequechari, adonde fundó la nueva ciudad de Granada, en la orilla de la Laguna... Pasó de Granada a la Provincia de Ymabite, dexando en medio la de Masaia, grande, i bien poblada. Llevó un Vergantín en piezas, con el qual hizo redescubrir y boxar toda la laguna i hallóse salida a un Río, por donde sangra, i no pudo navegar adelante el Vergantín, por haber muchas piedras, i dos Caudales, saltos mui grandes; pero confirmáronse, en que salía a la Mar del Norte''. <ref
En una carta de Pedrarias a l’emperador<ref>Real Academia de la Historia. Col. Muñoz. Vol. LXXVII. Fol. 140-149.</ref> en que li explica les conquistes d’Hernández de Córdoba, li diu que, tenint coneixement de que hi havia alguns grups d’espanyols al nord, Hernández de Córdoba va enviar el capità Hernando de Soto a comprovar-ho. Eren els homes de Gil González que, des de Santo Domingo, havia organitzat una expedició per a desembarcar al continent per la costa d’Hondures sense tenir problemes amb Pedrarias. Gil González va fer presoners els homes de Soto i després els deixà en llibertat i es retiraren cap a la costa, on va aparèixer un altre grup d’espanyols comandats per Cristóbal de Olid, que s’havia separat de l’autoritat d’Hernán Cortés i havia decidit actuar per compte propi. Sembla que va arribar a un acord amb Gil González per enfrontar-se a Hernández de Córdoba i apoderar-se de Nicaragua.
Assabentat d’aquests fets, Hernán Cortés va enviar Francisco de las Casas per sotmetre a Olid, però després d’una sèrie d’enfrontaments, Olid va fer presoner a Las Casas i al mateix Gil González amb el que havia trencat el pacte firmat. Finalment, Olid va morir assassinat a mans de Gil González i Las Casas, mentre que Las Casas feia presoner Gil González. Quan van arribar notícies a La Española dels fets, l’Audiència de Santo Domingo va enviar un fiscal, Pedro Moreno, que va resoldre el plet a favor de Gil González, però quan es va dictar sentència ja havia estat deportat a Espanya (va arribar-hi a finals d’abril de 1526 i pocs mesos després va morir a Àvila).
En arribar a Trujillo (Hondures), el setembre de 1525, Cortés va saber que havia arribat fins a Naco un capità de l’expedició d’Hernández de Córdoba, Pedro de Garro, i poc després arribava a Olancho un altre dels capitans, Gabriel de Rojas. Segons el cronista Bernal Díaz del Castillo, Pedro de Garro estava buscant un port a la costa Atlántica per salpar cap a Espanya i posar en coneixement de l’emperador la conquista de Nicaragua i aconseguir així el nomenament de governador per aquelles terres d’Hernández de Córdoba. Però això no es va fer mai. El capità Gonzalo de Sandoval, lloctinent de Cortés, que havia fet amistat amb Garro, li va indicar -segons Díaz del Castillo- que encarregués aquesta missió a Cortés.
=== Mort de Hernández de Córdoba ===
El cap d'Hernández de Córdoba va ser clavat a una estaca, estant diversos dies exposat a la vista de la població de Lleó i després fou retirat
| |||