Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 37:
No se sap quan va durar el judici, però van passar setmanes o mesos. En general, es dóna com a data de l’execució el juny de 1526. L’execució fou injusta i així ho manifesta el cronista Fernández de Oviedo que diu respecte a Hernández de Córdoba: ''“...estaba bienquisto comunmente con todos los españoles, excepto de algunos capitanes particulares, que le enemistaron de tal manera con el Gobernador Pedrarias, que fue desde Panamá a le buscar, é le hiço un proceso á la soldadesca, é le hiço cortar la cabeça, é no sin pesar á los más de su muerte é con placer de los particulares enemigos...”''<ref>Fernández de Oviedo, Gonzalo: ''Historia General y Natural de las Indias, Islas y Tierra Firme del Mar Océano''. Asunción. 1944-1945. Vol. VIII. pàg. 63.</ref>. Semblant és el sentiment de fra Antonio de Remesal: ''“Francisco Hernández de Córdoba, valerosísimo capitán, fundador de la ciudad de Granada, en la Província de Nicaragua, y el que descubrió la mayor parte de ella y la pacificó; el año de mil quinientos veinte y seis murió degollado por Pedrarias Dávila con achaques de haberse rebelado, lo cual pareció siempre incierto, así por su testimonio y provanza como por la de la gente que traía consigo, que sintió su muerte con mucho extremo”''. <ref>Remesa, Fray Antonio de: ''Historia General de las Indias Occidentales y en particular de la Gobernación de Chiapas y Guatemala''. Managua. 1975.</ref>
 
El cap d’Hernández de Córdoba va ser clavat a una estaca i exposat durant dies fins que va ser retirat sense conèixer-se la seva destinació. El cos va ser sepultat sense cap sota l’altar de l’església de la Mercè. El 1531 va morir Pedrarias i va ser enterrat al costat d’Hernández de Córdoba. En 1610, després d’una erupció volcànica, León va ser traslladat al lloc on actualment es troba. La ciutat va restar en ruïnes i es va anomenar León Viejo. El maig de 2000, els arqueòlegs de l’Instituto Nicaragüense de Cultura van localitzar l’altar de l’església de la Mare de Déu de la Mercè i dues tombes. A una de les restes li faltava el cap i l’altre corresponia a una persona d’elevada alçària, eren Hernández de Córdoba, la víctima, i Pedrarias, el seu botxí. Ambdós personatges van ser sepultats de nou a la plaça major. Hernández de Córdoba sota l'estàtua que durant molts anys havia estat a la catedral de Managua, i Pedrarias als peus de les d'Hernández de Córdoba.
El cap d'Hernández de Córdoba va ser clavat a una estaca, estant diversos dies exposat a la vista de la població de Lleó i després fou retirat
i col·locat en un dels carrers més concorreguts de la ciutat a manera de fanal, amb una espelma encesa dins del crani per il·luminar als nobles transeünts. Pedrarias Dávila va permetre, a petició d'alguns veïns de la ciutat, que el cos fos sepultat en el presbiteri de la '' Església de la Mare de Déu de la Mercè '', d'aquesta ciutat. Ningú comprenia aquesta petició de Pedrarias, fins que es va fer evident que la tomba d'Hernández era profanada cada nit durant la primera setmana de la seva mort, per la qual cosa es va descobrir que Pedrarias semblava tenir un gust particular per la [http://es. wikipedia.org/wiki/Necrofília necrofília]. Cinc anys més tard, el cos de Pedrarias seria sepultat al costat del de la víctima.
 
Les restes de Hernández van ser descobertes el [[2000]] al costat de les de Dávila en aquesta església. Tots dos van ser sepultats al [[Memorial dels Fundadors]], construït el mateix any en un sector de l'antiga plaça major. Les restes d'Hernández de Córdoba van ser honorades amb 21 canonades per part del [[Exèrcit de Nicaragua]] i sepultades en el lloc d'honor del Memorial, sota la seva pròpia estàtua, portada de la [[antiga catedral de Managua]]. Les restes de Dávila foren sepultades als peus de les d'Hernández de Córdoba.
 
== Referències ==