Solidaritat Catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
orto
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{vegeu|el moviment polític de començament segle XX|Solidaritat Catalana (desambiguació)}}
La '''Solidaritat Catalana''' va serésser el primer gran moviment unitari [[Catalunya|català]] que va sorgir l'any [[1906]]. Aquest moviment va unir momentàniament diversos grups polítics [[nacionalisme català|nacionalistes catalans]], [[carlins]] i [[republicà|republicans]], que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als ''[[fets del Cu-Cut]]'' i a la [[Llei de jurisdiccions]] i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'[[estat centralista]] i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana.<ref>[http://books.google.co.thcat/books?id=2qVD957MjtIC&pg=PA227&lpg=PA227&dq=nacionalitat+catalana+cristia+Prat+de+la+Riba&source=bl&ots=tsgkwLo1MF&sig=GH9aaqPwF2DfFqBF_mxnaN6IiHY&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result Josep Massot i Muntaner ''Església i societat a la Catalunya contemporània'']</ref>
El seu dirigent era [[Enric Prat de la Riba]], fundador de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (juny del [[1907]]) i creador de la [[Mancomunitat de Catalunya]] (6 d'abril de [[1914]]). Les eleccions del 21 de juliol de [[1907]] es van celebrar després d'una violenta [[campanya electoral]] que va acabar amb un atemptat [[lerrouxisme|lerrouxista]] a [[Hostafrancs]] ([[Barcelona]]) contra [[Francesc Cambó]] ([[Lliga Regionalista]]) i [[Nicolás Salmerón]] ([[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]]). Al dia de les eleccions, la Solidaritat va triomfar arreu de [[Catalunya]] i en total va guanyar amb el 67% dels [[vot]]s i 41 [[escó|escons]] dels 44 que s'elegien. Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del [[1907]], Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la [[diputació de Barcelona]].
 
El seu dirigent era [[Enric Prat de la Riba]], fundador de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (juny del [[1907]]) i creador de la [[Mancomunitat de Catalunya]] (6 d'abril de [[1914]]). Les eleccions del 21 de juliol de [[1907]] es van celebrar després d'una violenta [[campanya electoral]] que va acabar amb un atemptat [[lerrouxisme|lerrouxista]] a [[Hostafrancs]] ([[Barcelona]]) contra [[Francesc Cambó]] ([[Lliga Regionalista]]) i [[Nicolás Salmerón]] ([[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]]). Al dia de les eleccions, la Solidaritat va triomfar arreu de [[Catalunya]] i en total va guanyar amb el 67% dels [[vot]]s i 41 [[escó|escons]] dels 44 que s'elegien. Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del [[1907]], Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la [[diputació de Barcelona]].
A més a més, [[Solidaritat Catalana (1980)|Solidaritat Catalana]] fou el nom sota el qual es presentà [[Alianza Popular|AP]] a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (1980)|eleccions autonòmiques de 1980]], on assolí poc més del 2 % dels vots, sense assolir cap escó.
 
== Grups que aplegava ==
Línia 21:
 
== Crisi ([[1907]]-[[1908]]) ==
Quan eren al poder es van manifestar les diferències dels grups solidaris. Això va fer que no s'acabessin d'entendre en les decisions polítiques i que quan es van convocar [[eleccions]] parcials el [[1908]], (amb les quals es cobrien vacants per mort o renúncia),<ref> [http://books.google.escat/books?id=t4CZ8BgBgXMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=eleccions+parcials+de+Barcelona+del+desembre+del+1908&source=bl&ots=irgGJ7PNC1&sig=eio4VuaBsGMEcbhg4OIPezc2cko&hl=ca&ei=c7rGS8f-NMabOJr13eMM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAwQ6AEwAQ#v=onepage&q=eleccions%20parcials%20de%20Barcelona%20del%20desembre%20del%201908&f=false]</ref> van guanyar els lerrouxistes. Els partits que formaven la lliga solidària es van separar, i ja a les eleccions provincials de [[1909]] es van presentar per separat. Després d'aquesta experiència van quedar molt clares les diferències entre les dues grans branques del catalanisme: els partits de [[dreta]] [[regionalista]] i pactista i els de l'[[esquerra]] nacionalista i [[republicana]].
 
==Vegeu també==