Jordà de Saxònia

Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - Piacenza, 1237) fou un frare dominic italià. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

beat Jordà de Saxònia

Biografia
Naixement	1190 (Gregorià) Dassel
Mort	1237 (46/47 anys) Acre
Causa de mort	Ofegament
2n Mestre de l'Orde de Predicadors
1222 – 1237 ← Domènec de Guzmán – Raimon de Penyafort →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	escriptor
Alumnes	Albert el Gran
Orde religiós	Orde de Sant Domènec
Enaltiment
1826 - beat
Festivitat	13 de febrer
Iconografia	Hàbit dominic, amb un llibre
Patró de	Vocacions dominiques

Biografia

Fills dels comtes d'Oberstein, Jordà va entrar el 1219 a la Universitat de París per estudiar-hi teologia. Hi va conèixer Domènec de Guzmán i en acabar fou ordenat sotsdiaca.

El 1220 conegué Reginald d'Orléans, que havia arribat de Bolonya com a nou prior del convent dominic de Saint Jacques; la seva predicació va tenir molta influència sobre el jove Jordà, que va decidir de fer-se dominic i pronuncià els vots de l'Orde dels Predicadors el Dimecres de Cendre del mateix any. Dos mesos més tard, tingué lloc a Bolonya el primer capítol general de l'orde i Jordà hi assistí. En tornar a París, hi ensenyà teologia.

El 1222, amb 32 anys, fou elegit primer successor de Sant Domènec com a Mestre General de l'orde. Durant el seu manda, cresqué el nombre de novicis i s'obriren 300 convents nous arreu d'Europa. Va escriure el Libellus de principiis Ordinis Praedicatorum, text històric que dóna la primera biografia de Sant Domènec i els inicis de l'orde dominic.

En 1237, tornat de Palestina, on havia visitat els convents dominics de Terra Santa, la nau on viatjava cap a Nàpols va naufragar i Jordà va morir al mar. El seu cos, recuperat, va ésser sebollit a l'església dominica d'Akko, al nord de l'actual Israel. El succeí com a mestre general sant Ramon de Penyafort.

Veneració

El 1826 fou beatificat pel papa Lleó XII, amb festivitat el 13 de febrer. És el patró de les vocacions de l'orde dominic.