|
'''Camarina''' (grec Kamarina) fou una ciutat grega de [[Sicília]] a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km ala l'est de [[Gela]].
[[Tucídides]] diu que fou una colònia de [[Siracusa]] fundada el [[599 aC]] (any de la XLV olimpíada). Va prosperar ràpidament i el [[553 aC]] va intentar independitzar-se de Siracusa sense èxit; la revolta fou reprimida el [[552 aC]] i la ciutat destruïda fins els fonaments. Va restar despoblada fins el [[495 aC]] any en què [[Hipòcrates de Gela|Hipòcrates]], tirà de [[Gela]], per mitjà d'un tractat amb Siracusa, en va obtenir la possessió i va recolonitzar la ciutat. Hipòcrates va prendre el tioltítol de "fundador" (''oekist''). Uns anys després [[Geló I]] de Gela, successor d'Hipòcrates, després de fer-se amo de Siracusa, va expulsar a tots els habitants de Camarina el [[485 aC]] i va destruir la ciutat.
Després de l'expulsió de Trasibul de Siracusa i del retorn dels exiliats a les seves ciutats, Gela va establir una nova colònia a Camarina i va entregar lots de terra als colons, vers el [[461 aC]] ([[Pindar]] esmenta que el [[461 aC]] es va celebrar la victòria de Psaumis de Camarina a les Olimpíades, i diu que la ciutat s'acabava de fundar). Els edificis es van construir ràpidament i la prosperitat va arribar molt aviat, iniciant un període de pau i prosperitat mesmés llarg que mai abans. La ciutat, tot i ser colònia de Gela, fou independent i va adquirir un rang elevat entre les ciutats gregues. La seva línealínia política fou d'oposició a Siracusa, tot i ser la població d'origen dòric.
A la guerra entre Siracusa i [[Leontins]] el [[427 aC]] va ser la l'única ciutat dòrica que va fer costat a la segona. La ciutat tenia un partit favorable a Siracusa que uns anys després devia assolir el poder o devia poder influir el suficient per fer un tractat de treva amb la veïna Gela que va portar a la pau generageneral. Al tractat final Camarina conservava la possessió del territori de Morgàntia (Morgantine) que era ala l'interior, lluny, i no se sap pas perquè la posseïa Camarina o perquè li fou adjudicada. Uns anys després Camarina es va aliar a [[Atenes]] que a la seva vegada donava suport armat a Leontins, abans de l'expedició atenenca, però quant aquesta va arribar a Sicília, Camarina va rebutjar la col·laboració amb els atenencs per por del seu poder i va mantenir una completa neutralitat. Cap a la fi del conflicte va trencar la neutralitat i va enviar un petit contingent a donar suport a Siracusa.
Uns anys després, amb la invasió cartaginesa, el general Himilcó va assolar el territori el [[405 aC]], però la ciutat no fou atacada. Però quant Dionís no va poder impedir la caiguda de Gela i els seus habitants foren abandonats a la seva sort, els habitants de Camarina van evacuar la ciutat i es van retirar cap a Siracusa, i mesmés tard cap a Leontins. Per elPel tractat signat poc després entre [[Dionís el Vell|Dionís de Siracusa]] i els cartaginesos, els ciutadans de Camarina, Gela i [[Agrigent]] foren autoritzats a retornar a les seves llars, però com a tributaris de Cartago, i no podrien restaurar les seves fortificacions. No seés segur que el tractat fos respectat per la part de Camarina perquè els seus soldats apareixen pocs anys després lluitant al costat de Dionís contra els cartaginesos. Camarina sens dubte va romandre sota control de Dionís durant tot el seu regnat. Després de la seva mort va donar suport a Dió en la seva marxa a Siracusa.
Després que Timoleó va restaurar la llibertat de totes les ciutats de la meitat oriental de Sicília, Camarina va rebre un cos de nous colons i va recuperar certa prosperitat, però mesmés tard va tornar a patir durant la guerra entre [[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]] i els cartaginesos. Poc temps després de la mort de Agàtocles fou atacada i saquejada pels [[mamertins]].
Durant la [[Primera Guerra Púnica]] Camerina va ser aliada de Roma; fou ocupada pel general cartaginès Amilcar el [[258 aC]] per l'acció del partit cartaginès, i si bebé aviat fou recuperada pels cònsols romans A. Atilius i C. Sulpicius, va ser castigada per la deslleialtat, i una part de la població fou venuda al mercat d'esclaus. El [[255 aC]] la flota romana es va enfonsar per una tempesta en aigües properes a Camarina (de 364 naus només 86 es van salvar). Sota domini romaromà va anar decaient i perdent població i el seu nom desapareix de la història. Estrabó ja l'esmenta com una ciutat que havia desaparegut al seu temps, però Plini i Ptolomeu diuen que encara existia al menys fins al segle II, si bebé segurament com un llogaret. Després ja no torna a aparèixer.
La ciutat mai fou reconstruïda i encara avui esés un despoblat. A la costa hi ha una torre que es diu Torre di Camarana.
Les restes de la ciutat sonsón bastant importants. Ocupava un turonet entre dos rierols: el ''Flume di Camarana'' (segurament l'Hiparis) i el ''Flume Frascolari'' (segurament l'Oanis) L'origen del riu era a una vila de nom actual Comisó. Prop de la ciutat, a Favara, no lluny de Santa Croce, hi havia unes fonts que podrien ser les Fonts de Diana. No lluny de la ciutat ihi havia el Llac de Camarina que arribava fins les muralles de la ciutat pel nord, i en realitat era una maresma que no fou drenada perquè l'oracle de Delfos no ho va aconsellar, però finalment un dia es va decidir fer el drenatge, i mentre es treballava les muralles van quedar obertes i els enemics es van aprofitar d'això per ocupar la ciutat (no se sap quant va passar això ni si realment esés cert, però va originar un proverbi grec). Les restes principals sonsón les muralles, vestigis d'un temple (convertit en església), restes del port, i parts d'alguns edificis. S'han trobat moltes monedes, la majoria del període [[460 aC]] a [[405 aC]], que porten al riu-deudéu Hiparis representat amb corns, o bebé a Hèrcules i una [[quàdriga]] (suposadament per una victòria a les carrerescurses de carros dels jocs olímpics)
[[Categoria:Ciutats gregues de Sicília]]
|
