Joan Just i Bertran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaç actualitzat
Línia 11:
En plegar l'Acadèmia trobà una nova feina a la Fundació Patxot; a instàncies del mestre Millet es dedicà al projecte de l'''[[Obra del Cançoner Popular]]''. Amb el seu amic Josep Maria Roma féu diverses expedicions de recollida de materials, cobrint les zones de Castelló de la Plana, València i Múrcia, amb algunes escapades a Tortosa i Valls.
 
A l'any 1931, Just es traslladà a Igualada per substituir el mestre [[Manuel Borgunyó i Pla|Manuel Borgunyó]] com a director del conservatori[[Conservatori de l''Ateneu Igualadí|Conservatori de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera'']], i romangué en el càrrec fins a la seva mort. Des de la seva posició com a director de l'Orfeó de l'Ateneu, fundà la ''Schola Cantorum'' el 1939, a fi que les cerimònies religioses tinguessin un acompanyament de música polifònica qualificat. A l'any següent inicià un altre projecte, el de la Banda Municipal d'Igualada. Simultàniament, dirigia l'Escolania de la Pietat, impartia classes de música, piano i violí al col·legi dels Escolapis de la capital de l'Anoia i portava la direcció de l'Orfeó de Santa Coloma de Queralt. Igualment, col·laborà amb la Secció de Musicologia del Centre d'Estudis Comarcals i promogué la creació de les Joventuts Musicals.
 
La [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] estigué marcada pel salvament de la destrucció de l'orgue de l'església de Santa Maria <ref> Del 1758, era obra del mestre organer Anton Buscà [http://www.casacota.cat/teranyina?num=1132090878]</ref>, i la protecció que donà al monjo de Montserrat [[David Pujol i Roca|David Pujol]], que amagà dels que el volien assassinar, i a qui ajudà a fugir a l'estranger. Els anys 40 i 50 veieren l'eclosió de les institucions fundades pel mestre. El 1942, la ''Schola Cantorum'' i la ''Coral Mixta d'Igualada'' [http://www.xtec.cat/entitats/rmcc/cecilia/Programa%20Advent-Nadal.pdf] feren la seva actuació més destacada, la interpretació de la ''Missa del Papa Marcel'', de [[Giovanni Pierluigi da Palestrina|Palestrina]], en una versió per a quatre veus masculines. L'any 1958, la Schola i la ''Banda de Música d'Igualada'' reforçada (en funcions d'orquestra simfònica) presentaren una versió del ''[[Rèquiem de Mozart]]'' de gran nivell.