Assentament de tipus urbà: diferència entre les revisions

Un '''assentament de tipus urbà''' o '''SMT''' (cе́лище місько́го ти́пу, ''sélysxe myskoho typu''; смт, ''smt'') és un tipus de municipi especial introduït en el sistema territorial-administratiu de la [[URSS]] el 1925. D'acord amb un decret del [[Presídium]] del [[Soviet Suprem]] de la [[RSS d'Ucraïna]] sobre l'estructura administrativa i territorial de la República (28 de juny de 1965), un SMT és una zona poblada al voltant d'una planta industrial, algunes obres en construcció, un nus ferroviari, una institució educativa, un centre d'investigació, un sanatori, o un altre establiment mèdic o de convalescència que te habitatge estatal i més de 2.000 habitants, 60% dels quals són assalariats o membres de les seves famílies. En casos excepcionals, un SMT pot tenir menys de 2.000 habitants, si és creu que està en vies de desenvolupar-se cap a SMT regular. Els assentaments de tipus urbà es classifiquen en tres tipus: l'SMT de treballadors (no menys de 3.000 habitants), l'SMT balneari (no menys de 2.000) i l'SMT de masies (no més de 25% dels adults ocupats en l'agricultura). El nombre de SMTs a [[Ucraïna]] s'ha incrementat de forma constant: el 1940 hi havien 459; el 1950, 478; el 1960, 823; el 1970, 861; el 1980, 901; i el 1990, 927.