Jofré de Bouillon: diferència entre les revisions

La seva [[Setge de Nicea (1097)|primera victòria]], lluitant al costat dels soldats bizantins, va ser a la ciutat de [[Nicea de Bitínia|Nicaea]], que havia estat presa pels turcsper l'[[imperi seljúcida|seljúcides]] uns anys abans. Godofreu i els seus cavallers hi van tenir un petit rol, amb Bohemond comandant el setge. Just quan els croats eren a punt d'assaltar la ciutat, la bandera bizantina va ser hissada després de què Aleix hagués pactat la pau amb els assetjats en unes negociacions secretes.

Godofreu va continuar intervenint en les batalles contra els musulmans durant la campanya croada cap a Jerusalem: va cobrir la vanguarda a la [[Batalla de Dorilea (1097)|batalla de Dorilea]] i va aconseguir repel·lir les forces seljúcides. El [[1098]], tot i estar malalt,<ref>{{en}} John Carl Andressohn, ''[http://books.google.es/books?id=YMzperHzxsUC&pg=PA78&dq=Godfrey+of+Bouillon+1097&hl=ca&ei=JORNTLS9A5WSjAfC85HYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=Godfrey%20of%20Bouillon%201097&f=false The ancestry and life of Godfrey of Bouillon]'', p.78</ref> va prendre part al setge[[Setge d'[[Antioquia de(1097-1098)|setge ld'Orontes|Antioquia]], que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizantí quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre. Behemond, que havia estat el primer a entrar a Antioquia i havia reclamat la ciutat per a ell, va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el [[Principat d'Antioquia]]. Balduí, el germà de Godofreu, també va escollir quedar-se al [[Comtat d'Edessa]], l'estat croat que havia fundat a [[Edessa]]. La majoria de la infanteria volia continuar cap a Jerusalem, però Ramon de Tolosa, el més poderós dels prínceps, dubtava sobre si prosseguir endavant. Finalment, després de mesos d'espera, les pressions dels soldats van fer-li emprendre la marxa, a la que Godofreu s'afegí de seguida.