Existeixen dos tipus de laberint fonamentals: els univiarisunicursals i els anomenats ''mazes''multicursals; els primers presenten un recorregut únic i per tant perdre-s'hi és impossible, mentre que als segons es poden triar alternatives de recorregut i la sortida no apareix com a meta clara. Aquests darrers van sorgir als jardins com a distracció per als nobles, que havien de trobar la sortida i aprofitar els racons per trobades amoroses. Dins els ''mazes'', els rizomes són una variant extrema, ja que les bifurcacions són potencialment infinites i en conseqüència la sortida pot no ser accessible en cap moment.
Als laberints univiarisunicursals la sortida pot ser la mateixa que l'entrada (perhavent aixòd'arribar al mitecentre, greccom s'usaen el filmite del d'[[AriadnaMinotaure]] per trobar el centre i despréstornant resseguir les pròpies passes fins trobar l'única accéssortir) o una de diferent. La forma externa del conjunt és quadrada o circular, dividida en sectors.
