Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sh:Lucije Munacije Plank
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Plancus-Statue.jpg|thumb|right|Luci Munaci Planc a l’ajuntament de [[Basilea]]]]
'''Luci Munaci Planc''' ({{lang-la|Lucius Munatius L. F. L. N. Plancus}}; {{–aC|87|15}}) fou un [[magistrat romà]]. Amic de [[Juli Cèsar]] va servir a les seves ordes tant a la [[Gàl·lia]] (on fou [[Llegat romà|llegat]] de Cèsar el {{iaC|54|53}}) com a les guerra civils: fou comandant de les forces de Cèsar a [[Herda]] a [[Hispània]] el {{aC|49}} i va acompanyar alel seu cap a Àfrica el {{aC|46}} quan va intentar obtenir la rendició del cap pompeià [[Gai Considi]] a [[Adrumetum]].
 
Al final del {{aC|46}} fou nomenat un dels [[prefectes de la ciutat]] que van tenir el govern de Romà el {{aC|45}} durant l’absència de Cèsar. Fou nomenat governador de la [[Gàl·lia Transalpina]] el {{aC|44}} (excloses la [[Narbonense]] i la [[Gàl·lia Belga]]) i designat per exercir el [[Cònsol romà|consolat]] el {{aC|42}} amb [[Dècim Juni Brut Albí]] com a col·lega; Cèsar fou assassinat al març del {{aC|44}} i Planc es va declarar a favor de l’[[amnistia]] i se’n va anar a agafar el comandament de la seva província.
 
[[Ciceró]] li va demanar d’abraçar el [[partit senatorial]] i anar en ajut de [[Dècim Juni Brut Albí]] que estava assetjat per [[Marc Antoni]] a [[Mutina]]; Planc va decidir finalment a la primavera del {{aC|43}}, sortir cap a Itàlia però es va assabentar de la derrota de Marc Antoni i el setge de Mutina per elspels cònsols [[Aule Hirti]] i [[Gai Vibi Pansa]]; llavors es va aturar al territori dels [[al·lòbroges]] on se li va unir Dècim Brut amb el seu exèrcit, i es van preparar per fer la guerra a Marc Antoni, però [[Lèpid el triumvir|Marc Emili Lèpid]] es va declarar per Marc Antoni, i les forces d’ambdós superaven en molt a les de Planc, així que, per consell d’[[Gai Asini Pol·lió|Asini Pol·lió]], es va declarar a favor de Marc Antoni i Lèpid i va abandonar a Dècim Brut a la seva sort (Brut va morir poc després als [[Alps]]). Durant el seu govern a la Gàl·lia va fundar les colònies de ''[[Lugdunum]]'' i ''[[Raurica]]''. El juliol, un manuscrit destinat a [[Ciceró]] pot donar fe de l'existència del poble de [[Grenoble|Cularo]] als Alps francesos.<ref>{{en}} Ernest Gottlieb Sihler, ''[http://books.google.es/books?id=av73APjFAW4C&pg=PA456&lpg=PA456&dq=cicero+cularo&source=bl&ots=hB_g8DAVYa&sig=GgJFr-7iu3iTJ2C1PUK3zlpnADo&hl=ca&ei=Gw22S-yDLcSL4Aak0b28Dg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA#v=onepage&q=cicero%20cularo&f=false Cicero of Arpinum: A Political and Literary Biography]'', p.456</ref>
 
A la tardor del {{aC|43}} es va formar el [[Segon Triumvirat|triumvirat]]; Planc va haver d’acceptar la proscripció del seu propi germà [[Luci Plauci Planc]]. A final d’any va tornar a Roma i el [[29 de desembre]] va celebrar un [[triomf]] per alguna victòria a la Gàl·lia o més probablement a [[Rècia]] sobre alguna tribu alpina.
Línia 16:
Va romandre a la capital egípcia participant a les orgies de la cort i quan va veure que Antoni seria enderrocat se’n va anar cap a Roma el mateix {{aC|32}} amb el seu nebot [[Marc Tici el Jove|Titi]]. Planc llavors va donar informacions reservades a Octavi i es va passar al servei d’aquest.
 
Va viure tranquil·lament de la fortuna que havia fet a Síria i el {{aC|27}} va proposar donar el nom d’August a Octavi. L’emperador el va nomenar [[Censor romà|censor]] el {{aC|22}} junt amb [[Paul·le Emili Lèpid]], i va construir un temple dedicat a [[Saturn (mitologia)|Saturn]], per complaure a l’emperador que volien que els romans rics adornessin la ciutat amb edificis públics.
 
Va morir algun temps després en data no coneguda. Tenia tres germans i una germana i va deixar un fill i una filla. La seva germana, Munàcia Plància es va casar amb [[Marc Tici el Vell|Marc Titi]]. La seva filla [[Munàcia Plancina]], es va casar amb [[Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)|Gneu Calpurni Pisó]].