Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sh:Lucije Munacije Plank |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Plancus-Statue.jpg|thumb|right|Luci Munaci Planc a l’ajuntament de [[Basilea]]]]
'''Luci Munaci Planc''' ({{lang-la|Lucius Munatius L. F. L. N. Plancus}}; {{–aC|87|15}}) fou un [[magistrat romà]]. Amic de [[Juli Cèsar]] va servir a les seves ordes tant a la [[Gàl·lia]] (on fou [[Llegat romà|llegat]] de Cèsar el {{iaC|54|53}}) com a les guerra civils: fou comandant de les forces de Cèsar a [[Herda]] a [[Hispània]] el {{aC|49}} i va acompanyar
Al final del {{aC|46}} fou nomenat un dels [[prefectes de la ciutat]] que van tenir el govern de Romà el {{aC|45}} durant l’absència de Cèsar. Fou nomenat governador de la [[Gàl·lia Transalpina]] el {{aC|44}} (excloses la [[Narbonense]] i la [[Gàl·lia Belga]]) i designat per exercir el [[Cònsol romà|consolat]] el {{aC|42}} amb [[Dècim Juni Brut Albí]] com a col·lega; Cèsar fou assassinat al març del {{aC|44}} i Planc es va declarar a favor de l’[[amnistia]] i se’n va anar a agafar el comandament de la seva província.
[[Ciceró]] li va demanar d’abraçar el [[partit senatorial]] i anar en ajut de [[Dècim Juni Brut Albí]] que estava assetjat per [[Marc Antoni]] a [[Mutina]]; Planc va decidir finalment a la primavera del {{aC|43}}, sortir cap a Itàlia però es va assabentar de la derrota de Marc Antoni i el setge de Mutina
A la tardor del {{aC|43}} es va formar el [[Segon Triumvirat|triumvirat]]; Planc va haver d’acceptar la proscripció del seu propi germà [[Luci Plauci Planc]]. A final d’any va tornar a Roma i el [[29 de desembre]] va celebrar un [[triomf]] per alguna victòria a la Gàl·lia o més probablement a [[Rècia]] sobre alguna tribu alpina.
Línia 16:
Va romandre a la capital egípcia participant a les orgies de la cort i quan va veure que Antoni seria enderrocat se’n va anar cap a Roma el mateix {{aC|32}} amb el seu nebot [[Marc Tici el Jove|Titi]]. Planc llavors va donar informacions reservades a Octavi i es va passar al servei d’aquest.
Va viure tranquil·lament de la fortuna que havia fet a Síria i el {{aC|27}} va proposar donar el nom d’August a Octavi. L’emperador el va nomenar [[Censor romà|censor]] el {{aC|22}} junt amb [[Paul·le Emili Lèpid]], i va construir un temple dedicat a [[Saturn (mitologia)|Saturn]], per complaure
Va morir algun temps després en data no coneguda. Tenia tres germans i una germana i va deixar un fill i una filla. La seva germana, Munàcia Plància es va casar amb [[Marc Tici el Vell|Marc Titi]]. La seva filla [[Munàcia Plancina]], es va casar amb [[Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)|Gneu Calpurni Pisó]].
|