Teatins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 44:
Les primeres comunitats fora d'Itàlia foren les que Placido Mirto Frangipane va fundar a Espanya: a [[Madrid]], [[Saragossa]] i [[Barcelona]]. En 1644 es fundà la comunitat de [[París]], a Santa Anna del Louvre, església projectada per [[Guarino Guarini]]; el 1648 s'estableixen a [[Lisboa]] i a [[Munic]], a la Theatinerkirche; després anaren a [[Praga]], [[Varsòvia]] i [[Viena]]. Aviat començaren a fer apostolat missioner: a [[Geòrgia]], [[Armènia]] i [[Crimea]] (1626), a les [[Índies Orientals]] (1639) i [[Borneo]] (1687). En [[1627]], [[Urbà VIII]] va confiar als teatins la formació dels mssioners al col·legi de Propaganda Fide (actual Università Urbaniana).
===Decadència i revifalla===▼
En [[1786]], moltes de les cases d'arreu d'Europa no podien (per les difícils comunicacions i les barreres polítiques) prendre part en els capítols generals celebrat a Roma; en el capítol de [[1792]], el nombre dels pares assistents va ser molt petit, fent palès el declivi de l'orde.▼
Al final del segle XIX i a l'inici del segle XX, la situació política i religiosa d'Europa va influir molt en la vida de l'orde. Aquesta, que tenia la casa general a Roma, no va poder celebrar cap capítol general entre [[1795]] i [[1821]], la qual cosa va tenir greus conseqûències a la vida de la comunitat: com d'altres, es va veure obligada a tancar moltes cases a causa de les lleis repressives dels diferents estats italians i, des de 1870, de l'estat unitari. Només la protecció de [[Pius X]] va permetre la restauració de l'orde i la seva revifalla. El papa va confiar aquesta missió al cardenal [[Josep de Calassanç Vives i Tutó]]; el [[15 de desembre]] de [[1909]], amb el breu ''Auspicato'', els teatins van ésser units als [[Fills de la Sagrada Família]] que havia fundat [[Josep Manyanet i Vives]]. En [[1916]], però, tornaren a separar-se. Igualment, en 1910 es van unir a la Congregació de Sant Alfons Maria de Liguori, que s'havia fundat a [[Mallorca]] en 1867.▼
▲ <gallery>
Fitxer:2322 - Milano - Dett. facciata S. Antonio Abate - S. Gaetano - Foto Giovanni Dall'Orto 20-May-2007.jpg|Estàtua de Sant Gaietà, fundador, a Sant'Antonio Abate de Milà (1832)
Fitxer:Pope Paul IV.jpg|El papa Pau IV, cofundador dels teatins
Fitxer:S Eustachio - s Andrea della valle interno 1030618-9.JPG|S. Andrea della Valle, a Roma, casa general de l'orde
</gallery>
▲===Decadència i revifalla===
▲En [[1786]], moltes de les cases d'arreu d'Europa no podien (per les difícils comunicacions i les barreres polítiques) prendre part en els capítols generals celebrat a Roma; en el capítol de [[1792]], el nombre dels pares assistents va ser molt petit, fent palès el declivi de l'orde.
▲Al final del segle XIX i a l'inici del segle XX, la situació política i religiosa d'Europa va influir molt en la vida de l'orde. Aquesta, que tenia la casa general a Roma, no va poder celebrar cap capítol general entre [[1795]] i [[1821]], la qual cosa va tenir greus conseqûències a la vida de la comunitat: com d'altres, es va veure obligada a tancar moltes cases a causa de les lleis repressives dels diferents estats italians i, des de 1870, de l'estat unitari. Només la protecció de [[Pius X]] va permetre la restauració de l'orde i la seva revifalla. El papa va confiar aquesta missió al cardenal [[Josep de Calassanç Vives i Tutó]]; el [[15 de desembre]] de [[1909]], amb el breu ''Auspicato'', els teatins van ésser units als [[Fills de la Sagrada Família]] que havia fundat [[Josep Manyanet i Vives]]. En [[1916]], però, tornaren a separar-se. Igualment, en 1910 es van unir a la Congregació de Sant Alfons Maria de Liguori, que s'havia fundat a [[Mallorca]] en 1867.
== Activitat i difusió ==
| |||