Bacil de Hansen: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Taxobox | name = ''Mycobacterium leprae'' | image = Mycobacterium_leprae.jpeg | image_width = 200px | image_caption = Microfotografia de ''Mycobacterium leprae...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 16:30, 29 jul 2010
Mycobacterium leprae o bacil de Hansen, és el bacteri que causa la lepra o "malaltia de Hansen".[1] És intracel·lular i pleomòrfic,[2] encara que usualment té forma de bastó, àcid alcohol resistent, aeròbia i només remotament emparentada amb Mycobacterium tuberculosi.
Mycobacterium leprae | |
---|---|
Microfotografia de Mycobacterium leprae d'una lesió a la pell. Source: CDC | |
Dades | |
Font de | lepromina |
Malaltia | lepra |
Tinció de Gram | Grampositiu |
Taxonomia | |
Regne | Bacillati |
Fílum | Actinomycetota |
Classe | Actinomycetes |
Ordre | Mycobacteriales |
Família | Mycobacteriaceae |
Gènere | Mycobacterium |
Espècie | Mycobacterium leprae Gerhard Armauer Hansen, 1874 |
Va ser el primer bacteri patogen descobert en teixits infectats; el 1874, fou descrit per G. Armauer Hansen a Noruega.[3][4] Presenta una longitud entre 1 i 7 micres i un gruix entre 0,3-0,5 micres. Aquest organisme no ha pogut ser multiplicat amb èxit en un medi de cultiu artificial.[2]
Mycobacterium leprae és sensible als dapsones (el primer tractament efectiu descobert per la lepra), però és resistent als antibiòtics desenvolupats posteriorment. Normalment es necessita una combinació de dapsona, rifampicina i clofazimina, que és el tractament recomanat per l'OMS.
- ↑ Ryan KJ, Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4ª. McGraw Hill, 2004, p. 451–3.
- ↑ 2,0 2,1 McMurray DN. Mycobacteria and Nocardia. in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4ª. Univ of Texas Medical Branch, 1996.
- ↑ Hansen GHA «Undersøgelser Angående Spedalskhedens Årsager (Investigations concerning the etiology of leprosy)» (en noruego). Norsk Mag. Laegervidenskaben, 4, 1874, pàg. 1–88.
- ↑ Irgens L «The discovery of the leprosy bacillus». Tidsskr nor Laegeforen, 122, 7, 2002, pàg. 708–9. 11998735.