Ducat de Baviera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 5:
El territori bàvar, que formava part de la província romana de [[Rètia]], va ser ocupada per diverses tribus germàniques procedents de la zona de [[Bohèmia]] que s'hi establiren i formaren el poble dels ''baiuvarii'', o bàvars. Són mencionats a la història dels gots de [[Jordanes]]: "..a l'est dels [[sueus]] i els bavaresos, els francs a l'oest ..."
 
Aviat els bàvars van quedar sota el domini dels francs, probablement sense cap enfrontament seriós. Pels francs bavieraBaviera els servia de zona fronterera per defensar-se dels atacs dels [[àvars]] i els [[eslaus]], i l'any [[555]] van nomenar a [[Garibald I de Baviera|Garibald]] de la família Agilofing com a duc de Baviera.
 
Els ducat va continuar en mans dels agiolfings i sotméssotmès al domini franc. En temps del duc [[Odiló de Baviera|Odiló]] (737-748), [[sant Bonifaci]] va evangelitzar la zona i organitzà els bisbats de [[Salzburg]], [[Passau]], [[Ratisbona]], [[Freising]] i [[Eichstätt]].
 
La dinastia i el ducat es van extingir el [[788]]. Tasiló III havia estésestès els seus dominis fins a la regió austríaca de [[Caríntia]], però [[Carlemany]] va respondre a les seves contínues mostres de rebel·lia tancant-lo a un monestir i incorporant les terres del ducat a l'[[imperi carolingi]].
 
==Ducat nou de Baviera==
[[File:Bayern im 10.Jh.png|thumb|230px|Extensió del ducat de Baviera el segle X.]]
Amb la desintegració de l'imperi carolingi, iniciat en el [[tractat de Verdun]] el [[843]], les diferents regions van passar a governar-se autònomament. Baviera es va veure afectada per les contínues ràtzies dels [[magiars]], i el 5 de juliol de 907 els bàvars van ser derrotats a la batalla de Bratislava. Segons la tradició, la tribu dels bàvars sencera va ser extermiandaexterminada en aquest enfrontament.
 
En la batalla hi morí el comte Liutpold, encarregat de defensar la marca de Caríntia. El seu fill [[Arnulf de Baviera|Arnulf]], dit "el dolent", va aconseguir replegar la seva gent i el [[911]] expulsà els hongaresos i es proclamà duc. Inicialment Arnulf no va acceptar la supremacia del rei germànic [[Conrad I d'Alemanya|Conrad]], i ambdós es declararen la guerra. Arnulf arribaria a proclamar-se rei ell mateix fins que el [[921]] va pactar amb el nou rei [[Enric l'Ocellaire]] acceptar la seva condició de vassall a canvi de que se li confirmèsconfirmés la posició de duc de Baviera.
 
El ducat passaria al fill d'Arnulf i posteriorment al seu oncle, fins que al [[947]] s'extingiria la línealínia dels liutpoldings. L'emperador [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]] va donar el ducat al seu germà [[Enric I de Baviera|Enric]], que s'havia casat amb la filla del duc Arnulf. Sota el domini de la nova [[Dinastia Otoniana|dinastia saxona]], el ducat es revoltà contra els emperadors. Per aquest motiu van ser desposseïts de la marca de [[Caríntia]] i altres territoris recentment adquirits.
 
El duc [[Enric II del Sacre Imperi|Enric IV de Baviera]] va ser escollit el [[1002]] com a rei d'Alemanya, i des d'aleshores el ducat va restar en mans dels reis germànics o familiars seus. El 1080 el ducat va ser entregat a [[Welf I]] de la casa de Welf, una influent noble bàvar d'orígens nord-italians.
[[File:Guelf c12.jpg|thumb|180px|left|Les posssessions d'Enric el Lleó]]
Arran del seu suport al papat durant la [[Lluita de les Investidures]], els Welfs s'enfrontaren al poder imperial. La rivalitat entre el ducat i l'imperi va tornar evidenciar-se quan el duc [[Enric X l'Orgullós]] va obtenir també el ducat de Saxònia el [[1137]]. El rei [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III]] de [[Hohenstaufen]] s'alarmà davant del poder dels Welfs, que estavaestaven en condicions de rivalitzar amb la corona, i el [[1139]] va aconseguir desposseïrdesposseir Enric de Baviera.
 
El seu fill [[Enric el Lleó]] va aconseguir recuperar Baviera el 1159, tot i que la [[casa de Babenberg]] retingué la marca oriental que es convertí en el [[ducat d'Àustria]]. Però quan Enric va renunciar a ajudar al rei [[Frederic Barba-roja]] en una campanya contra els llombards, Frederic va envair Baviera amb els seus exèrcits. El [[1180]], declarant que la llei imperial estava per sobre els costums germànics, va dissoldre el ducat: Estíria va ser elevada al rang de ducat independent, i la resta de Baviera fou entregada a Otó de [[Dinastia Wittelsbach|Wittelsbach]] que continuarien governant-la fins el 1918.