Erwin Panofsky: diferència entre les revisions

Va ser deixeble d'[[Abraham Moritz Warburg|Aby Warburg]], al que va conèixer el [[1912]] en un congrès a [[Roma]] convertint-se en "seguidor" seu. Després d'estudiar a [[Berlín]] i d'altres universitats alemanyes, el [[1914]] es va graduar a la universitat de [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]], amb una tesi sobre el pintor alemany [[Albrecht Dürer|Dürer]]. El [[1916]] va contreure [[matrimoni]] amb Dora Mosse, també historiadora de l'art. El [[1924]] va aparèixer la primera de les seves grans obres:''Ein Beitrag zur Begriffsgeschichte der älteren Kunstheorie'', on examina la història de la teoria [[neoplatonisme|neoplatònica]] de l'[[art]]. Participa a la fundació de l'Institut Warburg i rep en la seva formació una influència molt decisiva d'Enrst Cassirer pel que fa a la definició de [[símbol]] (s'aprecia a la seva obra ''La perspectiva com a forma simbòlica'').

 

 

Per a Panofsky la [[Història de l'Art]] és una ciència on es defineixen tres moments inseparables de l'acte interpretatiu de les obres en la seva totalitat: la lectura del sentit fenomènic de la imatge; la interpretació del seu significat iconogràfic; i la penetració del seu contingut essencial com a expressió de valors. L'[[art medieval]] i el del [[renaixement]] (que va estudiar profundament), han quedat definits al seu llibre ''Renaissance and Renascences in Western Art''. El seu magne treball, amb els historiadors de l'art R. Klibansky i F. Saxl, ''Saturn i la malenconia'', ha estat una base fonamental sobre la que s'ha discutit des de finals del segle XX la tristor a la cultura europea. Considera que l'historiador de l'art ha d'indagar i descobrir les analogies entre fenomens en aparença tan diferents com la literatura, la filosofia, les arts i els esdeveniments polítics i religiosos.