Filosofia japonesa: diferència entre les revisions

En el moment dels inicis de l'era japonesa (segles III-IV), el caràcter de l'origen filosòfic es deriva de les creences animistes i xamàniques en el sorgiment del [[sintoismexintoisme]], del qual amb el temps es sistematitzarà d'una manera doctrinal cap a la ritualització i els [[déu]]s.

Amb l'arribada de la influència cultural [[Xina|xinesa]] i [[Corea|coreana]] (segle V), sorgeix a més l'estudi de la història japonesa, i el pensament filosòfic queda supeditat a la mitologia i a les creences xintoistes com ho demostra en els textos de [[Kojiki]] (''[[Crònica de les coses antigues]]'', any [[712]]) i de [[Bhon Shoki]] (''[[Crònica del Japó]]'', any [[720]]) del qual ens marca un estatus d'història i política que marca el component literari japonès.

Per reforçar el poder imperial l'[[Emperador del Japó|Emperador]] (Tenno) es fa explícit el fonament de la doctrina imperial, en el qual es donava el poder diví i el principi de l'estat. Amb l'arribararribada del [[confucionisme]] al Japó, es va reforçar aquesta creença gràcies als punts capitals que oferia com el predomini celestial sobre el terrenal, la pietat filial i les virtuts cardinals.

Pel que fa al [[taoisme]] va tenir poca atenció tot i que algunes de les seves característiques van ser assimilant amb el temps al sintoismexintoisme, a confucionismeconfucianisme i sobretot al [[budisme zen]].

Va ser precisament amb el [[budisme]], el que marcaria costat del shintoxinto, la influència decisiva de la formació filosòfica japonesa, mantenint la seva correspondència entre les divinitats de les dues religions, predominant el corrent budista [[mahayana]] i la seva fusió amb la part [[tàntrica]].