Diferència entre revisions de la pàgina «Filosofia japonesa»

m
En el moment dels inicis de l'era japonesa (segles III-IV), el caràcter de l'origen filosòfic es deriva de les creences animistes i xamàniques en el sorgiment del [[xintoisme]], del qual amb el temps es sistematitzarà d'una manera doctrinal cap a la ritualització i els [[déu]]s.
 
Amb l'arribada de la influència cultural [[Xina|xinesa]] i [[Corea|coreana]] (segle V), sorgeix a més l'estudi de la història japonesa, i el pensament filosòfic queda supeditat a la mitologia i a les creences xintoistes com ho demostra en els textos ''[[Kojiki]]'' ("Crònica de les coses antigues", [[712]]) i de ''[[BhonNihon Shoki]]'' ("Crònica del Japó", [[720]]) del qual ens marca un estatus d'història i política que marca el component literari japonès.
 
Per reforçar el poder imperial l'[[Emperador del Japó|Emperador]] (Tenno) es fa explícit el fonament de la doctrina imperial, en el qual es donava el poder diví i el principi de l'estat. Amb l'arribada del [[confucionisme]] al Japó, es va reforçar aquesta creença gràcies als punts capitals que oferia com el predomini celestial sobre el terrenal, la pietat filial i les virtuts cardinals.
38.045

modificacions